Joan Picot i Bernabé, 'Juan Wernoff'

Artista i empresari circense

Fill d’artistes de circ (pare trapezista i mare amazona), als cinc anys presenta un número de bicicletes amb la seva germana Clotilde. Els altres germans es van afegint al duo i, dirigits pel pare, creen números acrobàtics, musicals, de trapezi i de corda fluixa. El 1909 debuten al circ de Secundino Feijóo amb el nom de Troupe Wernoff (una versió ‘a la russa’ del segon cognom dels germans Picot Bernabé).

La Troupe Wernoff aconsegueix ràpidament el favor del públic circense peninsular, un factor que li facilita l’entrada al circuit de les varietats, on els germans Picot s’arriben a cotitzar tant com Raquel Meller, Paquita Escribano o La Goya, grans estrelles amb qui comparteixen cartell i popularitat.

El 1914 l’empresari Leonard Parish els contracta per a la temporada 1915 del madrileny Teatro Circo Price, on tornaran les temporades 1916 i 1917. També triomfen en locals barcelonins de varietats com Eldorado, el Salón Doré o la Sala Imperio.

El 1918 Joan Picot es casa amb Carmen Gómez, membre de la internacionalment famosa companyia d’acròbates, funàmbules i cantants Hermanas Gómez. Picot esdevé director artístic d’aquesta companyia, alhora que amb la seva esposa Carmen forma el duo acrobàtic Los Wernoff.

El 1928, a la tornada d’una gira americana, Juan Wernoff deixa de dirigir Las Siete Hermanas Gómez i es fa empresari. El 1929 comença a gestionar el Gran Teatro Bosque a la barcelonina Rambla de Prat, on programa sarsuela i varietats amb artistes internacionals com el ballarí de claqué Harry Fleming. El 1941, en societat amb José Valtoy, Oswaldo Silvestrini i Nani Frediani, funda el circ ambulant Palacio. Del 1942 al 1948 s’associa amb els germans Álvarez (Circo Álvarez–Wernoff, que, amb dues veles, cobreix dues rutes simultàniament). 

El 1949 fa societat amb l’empresa Feijóo-Castilla. Les dues carpes propietat de Juan Wernoff viatgen per Múrcia, Andalusia i el Marroc amb el nom de Circo Americano, la marca dels Feijóo-Castilla –els quals, amb la mateixa marca, cobreixen les rutes del Nord de l’Estat–.

Juan Wernoff i Carmen Gómez van tenir dos fills: Enrique («Enrique Wernoff», Barcelona, 1922 – Madrid, 2014?) i Carmen («Carmen Wernoff», Barcelona 1920 – Les Franqueses del Vallès, 2019).

Joan Picot és autor de la lletra d’Islas Canarias, el conegut pasdoble amb música del compositor de Sant Pol de Mar Josep Maria Tarridas, cunyat seu i director de l’orquestra sabadellenca Els Fatxendes.

Juan Wernoff exemplifica el caràcter que els circaires tradicionals defineixen amb l’expressió «tenir serradures a les venes» (les serradures de la pista). Fill d’artistes circenses, són també artistes ell i els seus germans i germanes, la seva dona (Carmen Gómez) i les seves cunyades (Hermanas Gómez), els seus fills Enrique i Carmen («Hermanos Wernoff»: números còmics, musicals, de ball espanyol, claqué acrobàtic, etc.), el seu gendre (l’acròbata polonès Werner Trenczek: dansa acrobàtica amb Carmen Wernoff) i, finalment, la seva neta (Christa Trenczek Picot, la stripper Christa Leem).

Joan Picot va viure i treballar en una època (final del XIX – mitjan XX) en què l’empresari de circ itinerant era una mescla d’aventurer i portador d’entreteniment i cultura. Va arribar a l’ofici d’empresari coneixent a la perfecció tots i cada un dels secrets i tripijocs de la vida del circ itinerant: des de la logística diària de la transhumància fins a la complexitat de la gerència i l’economia, de la direcció artística dels espectacles el tracte més adequat a cada empleat i cada artista, de les difícils relacions amb la sovint deslleial competència a les funambulesques negociacions amb les autoritats. A més a més, tenia i practicava dues virtuts imprescindibles en un empresari de circ: la intuïció i la capacitat de reacció immediata davant dels imprevistos. Només amb una solvència professional com la seva era possible capitanejar dues carpes de circ en ruta pel sud de la península ibèrica. 

Juan Wernoff va establir una sincera amistat amb Sebastià Gasch, gràcies a la qual l’estiu del 1953 Gasch va viatjar amb el Circo Americano per Múrcia i Andalusia recollint anècdotes i vivències que després agruparia a la sèrie de sis reportatges Entre bastidores (revista Destino, gener i febrer del 1954) i al llibre El circo por dentro (1961, amb fotografies de Ramon Dimas). En una entrevista reproduïda en aquest llibre, Picot confessava a Gasch: «Yo consagro mi vida entera al circo porque he nacido en él, por tradición, por vocación, por afición, y porque no tengo otro oficio. Porque no sé ejercer otro oficio».

A la mort de Juan Wernoff, Gasch va escriure que la passió d’aquest empresari per l’espectacle de circ era tan profunda que, ja greument malalt, es va desplaçar a Sevilla per inaugurar la temporada circense que engegava el seu fill Enrique i que, de tornada a Barcelona, va fer aturar el taxi davant de la plaça de toros de Les Arenes per poder dir un últim adeu al circ.

De Ritis, Raffaele. «Le Circo Americano et sa genèse. Pour une mythologie européenne du cirque (1946-1976)». Le cirque dans l’Univers (París), núm. 270 (2018), p. 28-32.

Eguizábal, Raúl. Historias del Circo Price y otros circos de Madrid. Madrid: Ediciones La Librería, 2007.

Gasch, Sebastià (text); Dimas, Ramon (fotografies). El circo por dentro. Barcelona: Ediciones Destino, S.L, 1961.

Jané, Jordi. «Christa Leem, el valor de la nissaga». Serra d’Or, núm. 542 (febrer 2005), p. 52-54.

Muniesa, Xavier; Tierz, Carme. Barcelona, ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena Edicions, 2013, p. 85-87.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_Bosque