Salón Mágico

Jean Eugène Robert-Houdin, pare de la màgia moderna, va dignificar aquest art traient-lo de les barraques de fira i portant-lo als escenaris teatrals. A mitjan segle XIX, l’il·lusionista va obrir la seva pròpia sala al número 8 del Boulevard des Italiens, a París, un teatre admirat per mestres com Georges Méliès –que el va adquirir el 1888 i, més tard, en va fer construir una rèplica exacta a Montreuil per instal·lar-hi el seu estudi cinematogràfic–. També el català Joaquim Partagàs (1848-1931), mag i prestidigitador conegut com «El Rei de la Màgia» –nom de la botiga que ell mateix va obrir a Barcelona (1881) i que encara avui manté l’activitat– va prendre el teatre parisenc com a model per al Salón Mágico, un petit local situat als baixos de l’edifici de la Rambla del Centre que, segons algunes fonts, ocupava el Diario Mercantil, diari fundat l’any 1887.

Al llibre El Rei de la Màgia. Joaquim Partagàs i Jaquet vist pel seu net, Josep M. Rodés i Partagàs deia: «hi cabien quaranta persones, que pagaven una pesseta per entrar. Hi havia funcions, diumenges i dijous, festes i vigilies, tarda i nit i, demés de les sessions de jocs de mans, es projectaven "visions", amb la llanterna màgica, preludi del cinema actual».

Partagàs va proveir el nou teatre d’artilugis com ara una taula mecànica amb un cap penjant, cortines, trampes i dobles fons per als números de desaparicions, o una pantalla cinematogràfica, quan el setè art va sumar-se a l’oferta del Salón Mágico: al 1897 s’hi van començar a projectar pel·lícules; en els intervals entre sessions, l’il·lusionista entretenia els espectadors amb números de màgia.

Al 1900, el local utilitzava el que la publicitat venia com el «Cinematógrafo Inglés, único en España». Aquell mateix any, però, Partagàs va tancar el teatre per dedicar-se només a la botiga. Un any més tard, l’espai tornava a obrir com Salón Teatro Moderno, tot i que a les cartelleres alternava aquest nom amb el de Cinematógrafo Belio-Graff. Per aquesta raó, és difícil precisar l’any en què va posar fi a la seva singladura. Hi ha historiadors que el situen al 1904, però el 13 de juliol del 1907 encara trobem a la premsa un anunci referent a la seva programació.