El 5 de març del 1916 les cartelleres anunciaven la imminent inauguració d’un nou teatre a la ciutat, el Salón de la Comedia, situat als locals del Cinema Gráfico, una sala d’exhibició cinematogràfica oberta l’1 de juny de l’any anterior al «final Paseo de Gracia, en la hermosa Casa Fuster» (altres fonts daten la inauguració d’aquest cinema el 12 de setembre del 1915). La publicitat afegia que l’estrena del teatre no alteraria les funcions de cinema.
L’historiador Josep Artís xifrava el seu aforament en 600 localitats, repartides entre la platea (430) i una galeria (170).
Artís cita al seu arxiu la companyia d’Enric Giménez com la primera que hi va actuar. En realitat, l’elenc que dirigia aquest actor –descobert per Enric Borràs el 1894 i membre del Teatre Íntim d’Adrià Gual–, no només va estrenar el teatre, sinó que gairebé va monopolitzar-ne el cartell durant divuit mesos: el drama El corazón en la mano i la peça còmica Los corridos van inaugurar el 19 de març del 1916 el Salón de la Comedia, així com la fructífera etapa de Giménez al capdavant del teatre. Amb Elvira Fremont com a primera figura, l’actor i director va portar a aquesta sala peces d’Arniches, Muñoz Seca o Linares Rivas, però també d’A. Julià Pous o el «juguet» (sic) de Ferrer i Codina Un cop de teles, presentat en el marc de la quarta vetllada catalana que Giménez va programar al Comedia el maig de 1917 –i que es completà amb el drama de tres actes Papa ministre de Gerolamo Rovetta, traduït per Narcís Oller, present a la vetllada–.
A finals del 1917, la companyia Torres-Castillo va rellevar la d’Enric Giménez a l’escenari del Teatro Salón de la Comedia –nom del teatre des de la primavera del mateix any–, amb comèdies com El capitán y El gran Galeoto, d’Echegaray. Les varietats hi van arribar el 1919, però un any més tard tornava el teatre de text amb les companyies d’Eduardo Torres o la de Jaime Capdevila, amb un ¡Tenorios! protagonitzat per tres populars actrius, Elena Vivó, Carmen Prats i Rosita Quintana. El teatre català hi va excel·lir amb la companyia de Josep Claramunt i Llorenç Adrià, resident al teatre durant el 1924. Les mateixes cartelleres que el 1916 informaven del naixement del Salón de la Comedia, a penes l’esmentaren –com a Teatro de la Comedia– el 1925; el març del 1926, el teatre del carrer de Gràcia hi tornava a aparèixer, però ara sota un altre nom, Cine Teatro de la Comedia, i dedicat, en exclusiva, al cinema. Aquest espai en què durant uns pocs anys van conviure l’art en viu i el cel·luloide va tancar definitivament les portes a les primeries dels anys seixanta.
Artís, Josep. Fons personal.
Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Edicions Proa: Ajuntament de Barcelona, 1995.
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena Edicions, 2013.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
