Logo Institut del Teatre
Territori: Portal de l’Àngel / Montsió. Barcelona
Dates: 1837-1845
Descripció

A l’actual Portal de l’Àngel, a l’alçada del carrer de Montsió, hi havia a principis del segle XIX la plaça de Santa Anna, un espai entre cases nobles que en època medieval s’havia fet servir com a escenari de justes i torneigs. Allà hi havia Santa Maria de Montsió, un antic convent de monges dominiques que, cap al 1423, va establir-se al que fins aleshores havia estat el convent agustinià de Santa Eulàlia del Camp.

Amb la Desamortització, l’any 1835, les monges de Santa Maria de Montsió van ser exclaustrades i el 8è Batalló de Línia de Barcelona, un grup de milicians sorgit amb el liberalisme per mantenir l’ordre dins les ciutats i impedir el retorn de l’absolutisme, va ocupar el convent. Moltes milícies van instal·lar-se en antics convents i hi van construir barracots de fusta on representaven comèdies per entretenir-se. En el cas del 8è Batalló, inicialment va organitzar balls al pati de la caserna-convent en els quals cobrava entrada als pagesos que venien a passar els dies de festa a la ciutat, a fi d’assegurar ingressos per al manteniment del batalló. Més endavant, potser per iniciativa d’alguns integrants del batalló que eren pintors decoradors, com Josep Planella, es va habilitar una sala àmplia del primer pis (l’antic refectori) per fer funcions teatrals. En aquell moment ja s’havia constituït el Liceo Dramático de Aficionados, primer nom de la societat que explotaria posteriorment el teatre amb el nom de Liceo Filo-dramático de Montesión, i també una càtedra de cant que esdevindria la llavor del futur Conservatori del Liceu sota la direcció del compositor Marià Obiols.

L’explotació del Teatre de Montsió va acabar l’any 1845, quan es va posar la primera pedra del Liceu de la Rambla.


Activitat

El 21 d’agost del 1837 es va oferir la primera funció teatral, El marido de mi mujer, i el 3 de febrer del 1838 s’hi cantava la primera òpera, la Norma de Bellini. Les milícies havien estat dissoltes tres mesos després de la inauguració, però el teatre i la societat que el gestionava continuaren representant les peces d’òpera més populars del moment: la Zelmira de Rossini, La Straniera de Bellini, obres de Donizetti com Gemma di Vergy i Mariano Falerno. L’òpera s’alternava amb obres teatrals, com ara Lucrecia Borgia o Maria Tudor, ambdues de Víctor Hugo, i comèdies de capa i espasa o de màgia (La pata de cabra) i, fins i tot, exhibicions de forçuts o de ventrílocs. El 1839 es van fer obres de reforma a l’antic convent que van millorar les condicions de la sala, tant pel que fa a l’escenari com a la comoditat dels seients. I amb el nou luxe també va anar augmentant la categoria del públic.

El nou teatre oferia moltes novetats, enfront el Teatre de la Santa Creu, ancorat en el passat. A més, tenia una càtedra de cant on podien estudiar joves amb bona veu però sense recursos. El públic més jove, per tant, tenia clara l’elecció si havia d’anar a veure una òpera. I amb l’èxit es va fer evident que calia un local més adient per al Liceu. Els liceístes van arribar a fer una oferta de compra del Teatre Principal (antic Teatre de la Santa Creu) que no va prosperar. Finalment, Joaquim de Gispert, membre de la societat, on figuraven molts notables barcelonins, va aconseguir amb l’ajuda d’un germà diputat que el govern cedís un solar a la Rambla on hi havia hagut un convent dels Trinitaris descalços. Era l’any 1844 i el 1845 es va posar la primera pedra del nou edifici segons un projecte de l’arquitecte Miquel Garriga i Roca, i l’activitat teatral a Montsió es va acabar. Aquell mateix any, les monges van recuperar la propietat de l’edifici.


Bibliografia

Alier Aixalà, Roger. L'Òpera a Barcelona: orígens, desenvolupament i consolidació de l'òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans: Societat Catalana de Musicologia, 1990.

Cervelló, Marcel; Nadal, Pau. El Gran Teatre del Liceu. Barcelona: Ed. Columna, 1999.

Radigales, Jaume. Els orígens del Gran Teatre del Liceu, 1837-1847: de la plaça de Santa Ana a la Rambla: història del Liceu Filharmònic d'Isabel II o Liceu Filodramàtic de Barcelona. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.

Soler, Frederic; Carreras, Enric. Liceistas y cruzados: comedia en dos actes, en vers y en catala del que ara’s parla. Barcelona: Llibreria Espanyola de I. López, editor, 1865.

Subirà, José. La ópera en los teatros de Barcelona. Barcelona: Ed. Librería Milá, 1945.

Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena Edicions, 2013.

 


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x