Logo Institut del Teatre
Denominació: El Teatro Fronterizo
Territori: Barcelona
Dates: 1977-1997
Gènere/s: Teatre de text; teatre d'autor; dramatúrgia narrativa
Redactor/a: Xavier Puchades
Trajectòria

Fundat per José Sanchis Sinisterra el 1977 amb seu a Barcelona, primer en un soterrani del carrer dels Tallers i, a partir del 1989, a la Sala Beckett. En vint anys de vida estrenarà quasi una vintena de produccions. A més de Sanchis Sinisterra, com a dramaturg i director d'escena habitual, els intèrprets Manel Dueso i Luis Miguel Climent es convertirien en els membres més actius del projecte. Amb la Sala Beckett s'hi afegiran nous col·laboradors, com Toni Casares i Sergi Belbel, entre d'altres. Les primeres creacions es van moure per un circuit força marginal fins que, a principi dels vuitanta, els va arribar el reconeixement amb títols com La noche de Molly BloomPrimer amor i Ñaque o de piojos y actores. Són unes obres que van formar part del repertori de la companyia molts anys i amb què van fer centenars de funcions, també fora d'Espanya. Amb unes condicions de producció limitades i una aposta decidida per una teatralitat menor, els seus espectacles acostumaran a ser de petit format.

Aquest projecte va néixer com un laboratori de recerca i de creació dramatúrgica i tenia un manifest inaugural que defensava, entre altres propostes, una cultura fronterera eclèctica situada en la perifèria de les arts i les ciències, apàtrida i escèptica, contrària als canons i amb una insubornable adhesió al present, el qual s'havia d'abordar en teatre amb noves estratègies formals. Per a Sanchis Sinisterra, el contingut està en la forma i, per tant, si el teatre vol ser contemporani, és necessari revisar i qüestionar la teatralitat convencional. Al llarg de la seva trajectòria, El Fronterizo farà aquesta tasca de recerca de manera gradual i sistemàtica a partir de l'estudi de diferents autors de referència (Brecht, Kafka, Cortázar, Beckett, Pinter, etc.) i disciplines científiques (lingüística, estètica, narratologia, física, etc.). Com a companyia inicia la seva trajectòria amb dues creacions que exploren els processos d'articulació entre la narració oral i la representació escènica: La leyenda de Gilgamesh i Historias de tiempos revueltos. Aquesta darrera, a més, connecta amb l'interés de Sanchis Sinisterra pel teatre de Brecht i té com a objectiu anar més enllà de la representació èpica establerta en aquell moment. Serà a La noche de Molly Bloom, però, en què es troba una de les seves senyes d'identitat, la dramatúrgia de textos narratius. Hi ha una preferència conscient per autors que es caracteritzen per fer servir estratègies narratives transgressores que poden proporcionar noves formes de teatralitat. Textos oberts, contradictoris i polisèmics, com el cas de l'Ulisses de James Joyce per a la La noche de Molly Bloom o les narracions, epístoles i diaris de Kafka per a El gran teatro natural de Oklahoma.

Als primers anys vuitanta l'estudi de Kafka serà intens i deixarà una empremta important en altres dramatúrgies, com Informe sobre ciegos de Sábato o Moby Dick, primera i ambiciosa incursió en l'univers de Melville, autor a què es tornarà més endavant amb Bartleby l'escrivent. Alguns dels trets kafkians que adopten aquestes dramatúrgies són l'ús no emfàtic del fantàstic, l'humor sinistre, marcs espacials i temporals imprecisos, esdeveniments amb una lògica no causal, etc., uns elements que configuren una estructura indeterminada i polisèmica que l'espectador ha de completar activament. Paral·lelament, El Fronterizo també posa l'atenció en la tradició teatral del segle d'or espanyol, interessant-se per les formes dramàtiques més marginals. Ñaque o de piojos y actores, un homenatge a l'actor i al teatre més desvalgut, investiga una línia metateatral en què es dilueixen les fronteres entre l'intèrpret i el personatge amb una dramatúrgia intertextual que Sanchis Sinisterra organitza de manera cohesiva. Són estratègies que es poden detectar també en la Trilogia americana, una revisió del teatre històric de la qual El Fronterizo estrenarà El retablo de Eldorado i Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre. A Ñaque, a més, també s'adverteix la presència d'un altre autor clau per a El Fronterizo, Samuel Beckett.

A partir de la segona meitat dels anys vuitanta, Sanchis Sinisterra dirigeix Oh, els bons dies, de Beckett, fora de la seva companyia, mentre que amb El Fronterizo s'acosta a l'autor irlandés amb les dramatúrgies de Primer amor, amb direcció de Fernando Griffell, i Mercier y Camier, amb direcció de Pierre Chabert. L'obra de Beckett encaixa amb la d'El Fronterizo per l'escriptura difusa entre el discurs dramàtic i narratiu i per la relativització radical de la figurativitat en el teatre. Sanchis Sinisterra participa, a més, en l'organització de dos cicles sobre Beckett: Happy (Beckett) Day (1986) i un memorial a la Sala Beckett (1990). Per tot això, l'empremta beckettiana s'adverteix també en textos dramàtics propis, com Pervertimiento, amb direcció de Sergi Belbel; Tres tristes tigres, amb direcció de Roger Walkowiak, i Mísero próspero, amb direcció del mateix Sanchis Sinisterra.

A finals dels anys vuitanta, després de viatjar a l'Amèrica Llatina, Sanchis Sinisterra se centrarà més en la pedagogia i en la teorització teatral. És així com la Sala Beckett es converteix en un referent imprescindible per a la nova dramatúrgia catalana dels anys noranta i serveix també com a punt de trobada i formació de creadors llatinoamericans. Sanchis Sinisterra anirà delegant la tasca de la direcció escènica en altres: Ramon Simó, Sergi Belbel, Joan Castells, José Antonio Ortega o Joan Ollé. Fins i tot, El Fronterizo produeix obres d'autors aleshores emergents, com Minim.mal show, de Sergi Belbel i Miquel Górriz, o Òpera, del primer. Són obres en una línia pareguda al «dansadrama» Benvingudes, del mateix Sanchis Sinisterra. Experiments que sorgeixen dels laboratoris al voltant de Beckett i el minimalisme, propostes lúdiques que reflexionen sobre la fragmentació, el teatre gestual i de la imatge i la interdisciplinarietat.

En les últimes produccions d'El Fronterizo s'apliquen en teatre alguns pressupòsits de la física quàntica: la «joguina quàntica» Perdida en los Apalaches o l'última producció de la companyia, Marsal Marsal. Aquesta darrera conforma una trilogia al voltant de la fi de les ideologies, junt amb Els figurants i El cerco de LeningradoMarsal Marsal evidencia també l'aproximació de Sanchis Sinisterra a l'obra de Harold Pinter. De fet, el mateix any de l'estrena s'organitza a la Beckett la «Tardor Pinter». De l'autor britànic s'adopten aspectes com la indeterminació o l'enigma. El 1997 Sanchis Sinisterra cedeix a Toni Casares la direcció de la Sala Beckett i se'n va a Madrid, on d'alguna manera reprendrà el projecte el 2010 amb el nom d'El Nuevo Teatro Fronterizo.


Significació

El Fronterizo va reivindicar el potencial de l'autor dramàtic en un context escènic advers, dominat per la figura del director d'escena i per un teatre espectacular. Des de la paraula i una teatralitat menor va demostrar que era possible fer creacions que parlaren del nostre temps i, fins i tot, tenir una projecció internacional. Les dramatúrgies de textos narratius inusuals als escenaris, la revisió de gèneres marginals del segle d'or espanyol o del teatre històric, així com l'exploració de referents teatrals internacionals, com ara Beckett o Pinter, van ser algunes de les seves aportacions més destacades. La seva tasca a la Sala Beckett, com a laboratori i centre de divulgació de la dramatúrgia contemporània, va ser fonamental per a entendre part de la realitat teatral catalana de finals del segle XX.


Produccions

3 març 1978. La leyenda de Gilgamesh. Text i direcció Sanchis Sinisterra. Instituto de Estudios Norteamericanos, Barcelona.

5 maig 1979. Historias de tiempos revueltos. Text i direcció Sanchis Sinisterra. La Cuina, del Institut del teatre, Barcelona. 

16 novembre 1979. La noche de Molly Bloom. Text i direcció Sanchis Sinisterra. Instituto Británico, Barcelona. El Teatro Fronterizo.

29 octubre 1980. Ñaque o de piojos y actores. Text i direcció José Sanchis Sinisterra. Teatre Retiro, Festival Internacional de Sitges. 

1 maig 1982. El gran teatro natural de Oklahoma. Text i direcció Sanchis Sinisterra. Teatro Municipal La Farándula, Sabadell. 

19 octubre 1982. Informe sobre ciegos. Text i direcció Sanchis Sinisterra. Teatre dels Escolpais, Festival Internacional de Teatro de Sitges. 

20 maig 1983. Moby Dick, de Sanchis Sinisterra. Direcció Enric Flores i José Sanchs Sinisterra. Teatro T.C.C. L'Hospitalet. Coproducció amb Grup d'Acció Teatral.

Febrer 1985. El retablo de Eldorado. Text i direcció Sanchis Sinisterra. Teatre L'Aliança del Poble Nou, Barcelona. 

Abril 1985. Primer amor, de Samuel Beckett. Direcció Fernando Griffell. Teatro Bellas Artes, Madrid. 

Abril 1986. Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre, de Sanchis Sinisterra. Direcció Joan Ollé. Euskadi. Coproducció amb Teatropolitan.

22 desembre 1987. Minim.mal Show. Text i direcció Sergi Belbel i Miquel Górriz. Teatre Romea, Barcelona.

28 abril 1988. Pervertimento, de Sanchis Sinisterra. Direcció Sergi Belbel. Teatro del Mercado de Zaragoza. 

15 desembre 1988. Òpera. Text i direcció Sergi Belbel. Sala Olimpia (CNNTE), Madrid.

1 març 1989. Mercier y Camier, de Samuel Beckett. Direcció Pierre Chabert. Teixidors a Mà-Teatreneu, Barcelona. 

2 novembre 1989. Bartleby, l'escrivent. Text i direcció Sanchis Sinisterra. Sala Beckett, Barcelona. 

20 novembre 1990. Perdida en los Apalaches, de Sanchis Sinisterra. Direcció Ramón Simó. Sala Beckett, Barcelona. 

24 febrer 1993. Dos tristes tigres. Text i direcció Sanchis Sinisterra. Sala Beckett, Barcelona. 

9 març 1993. Mísero Próspero. Text i direcció José Sanchis Sinisterra. Sala Beckett, Barcelona. 

1 desembre 1993. Benvingudes. Direcció Joan Castells i coreografia de María Rovira. Sala Beckett, Barcelona. Coproducció amb Tránsit Companyia de Dansa.

14 setembre 1995. Marsal Marsal. Direcció José Antonio Ortega. Sala Beckett, Barcelona.


Bibliografia

Aznar Soler, Manuel (ed.). Ñaque o de piojos y actores. ¡Ay, Carmela! Madrid: Cátedra, 1991.

Aznar Soler, Manuel; Sanchis Sinisterra, José. La escena sin límites. Fragmentos de un discurso teatral. Ciudad Real: Ñaque Editora, 2002.

Belbel, Sergi; Górriz, Miquel. Minim.mal show. València: Editorial 3i4, 1992.

Fondevila, Santiago. José Sanchis Sinisterra: l'espai fronterer. Barcelona: Institut del Teatre, 1998.

Sánchez Arnosi, Milagros (ed.). Terror y miseria en el primer franquismo. Madrid: Cátedra, 2003.

Sanchis Sinisterra, José. «La condición marginal del teatro en el Siglo de Oro». Primer acto (Madrid), núm. 186 (1980).

Sanchis Sinisterra, José. «Taller Fronterizo. Taller de dramaturgia». Pipirijaina (Madrid), núm. 21 (1982).

Sanchis Sinisterra, José. «El gran teatro natural de Oklahoma». Primer Acto (Madrid), núm. 222 (1988).

Sanchis Sinisterra, José. Pervertimento y otros gestos para nada. Barcelona: Cop d'Idees, 1991.

Sanchis Sinisterra, José. Perdida en los Apalaches (Juguete cuántico). Madrid: Ministerio de Cultura, 1991.

Sanchis Sinisterra, José. Mísero Próspero y otras breverías. Madrid: Ed. Julia García Verdugo-La Avispa, 1995. 

Sanchis Sinisterra, José. Valeria y los pájarosBienvenidas. Madrid: ADE, 1995.

Sanchis Sinisterra, José. Tres dramaturgias: La noche de Molly Bloom; Bartleby, el escribiente; Carta de la Maga a bebé Rocamadour. Madrid: Editorial Fundamentos, 1996.

Sanchis Sinisterra, José. El cerco de Leningrado; Marsal Marsal. Madrid: Editorial Fundamentos, 1996.

Sanchis Sinisterra, José. Pervertimiento y otros gestos para nada. Madrid: Visor, 1997.

Sanchis Sinisterra, José. Dos dramaturgias: Primer amor; Informe sobre ciegos. Santafé de Bogotá: Colcultura, 1997.

Sanchis Sinisterra, José. Les benvingudes; Perduda als Apalatxes. Lleida: Universitat de Lleida, 2002.

Serrano, Virtudes (ed.). Trilogía americana. Madrid: Cátedra, 1996.

Sosa, Marcela Beatriz. Las fronteras de la ficción. El teatro de José Sanchis Sinisterra. Valladolid: Universidad de Valladolid, 2004.


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x