Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 24-06-1836
Lloc de naixement: Barcelona
Data de defunció: 27-11-1900
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Clara Beltrán Catalán
Identificacio/ns

Escenògraf, figurinista


Biografia

Va néixer el 1836 en el si d'una família menestral de Barcelona, al carrer dels Escudellers. Era el menor de vuit fills i el seu pare, Sebastià Soler i Riba, era armador i pesador al port de Barcelona i tenia una botiga d'efectes navals. La infància de Soler Rovirosa coincidí amb el gran impacte visual dels espectacles produïts al Teatre Principal després de la renovació introduïda per Penne el 1840, i amb els nous locals que emergien, com el Liceu de Montsió, i es va voler dedicar al món de l'escenografia. Encara que inicialment la seva família s'hi oposava, atès que el seu pare volia que continués el negoci familiar, finalment va acceptar, atesa la gran vocació i dots que el jove Francesc mostrava pel dibuix.

Va cursar estudis de dibuix i pintura a l'Acadèmia de Lorenzo Ferris i a la Llotja, on no s'ensenyava escenografia. En aquest art es va formar amb Mariano Carreras al taller del Teatre Odeon. També freqüentava el taller de Josep Planella, al Teatre Principal; el de Fèlix Cagé, al Liceu; i el de Lluís Rigalt, al Principal de Gràcia. La seva primera escenografia va ser La dicha en el bien ajeno (1854) al Teatre Principal. Amb el seu amic Joan Ballester, l'any 1855 llogà una sala de ball a Gràcia, on va realitzar escenografies per a obres de repertori de teatres com el Principal de Gràcia i el de Barcelona, el Circ Barcelonès, els Camps Elisis i el de Mataró.

Juntament amb Francesc Pla, Joan Ballester i altres artistes fundà el Taller del Rull, organitzador dels balls de La Paloma al Teatre Odeon.

El 1856 va viatjar amb Ballester per França, Bèlgica i Anglaterra, on van descobrir la llum de Drummond, que més tard ells introduirien als teatres barcelonins. El 1862 tots dos van marxar a estudiar a París per assimilar millor les possibilitats obertes de l'escenografia francesa (Ballester tornaria el 1865 i s'associaria amb Carreras). Soler Rovirosa hi coincidí amb els grans escenògrafs europeus del moment, com Ricquier, Carpezat, Gosse, Philastre, Cagé, Cambon i Thierry. Va entrar a treballar al taller dels dos darrers, i aviat es va convertir en l'encarregat de la secció de traça i perspectiva del taller de Cambon, i en cap de taller de Thierry. Completà la formació parisenca freqüentant els teatres de la ciutat, on dibuixà croquis de les escenografies i admirà el théâtre du merveilleux

El 1867 pintà el repertori del teatre de Nantes. El 1869, als trenta-tres anys, va tornar a Barcelona per quedar-s'hi i, després de la mort de Ballester, va constituir la societat Soler i Pla amb Francesc Pla. Tots dos van llogar el taller del Teatre del Circ Barcelonès. La societat perdurà fins al 1873, quan Pla va anar a Madrid, i a partir de llavors Soler i Rovirosa es va establir pel seu compte i va començar a aplicar les novetats apreses a París.

Encara que féu una breu incursió al Liceu, amb les obres La Passió (1869), Don Sebastiano (1869), Aida (1876) i Il guarany (1876), la seva gran especialitat en aquests anys van ser els espectacles de gran tramoia; en destaquen les sarsueles fantàstiques que realitzà al costat de Pla per al Teatre del Circ i El Principal, com El moro Benaní (1870), El Tulipán de los mares Robinsón Petit (1871) i Les cent donzelles (1873).

També a partir d'aquest moment inicià la producció escenogràfica i de figurins i maquinària per a comèdies de màgia i de gran espectacle, a través de les quals elevà el gènere a gran altura, tant en la concepció artística com en la resolució tècnica. Entre aquestes produccions destaquen Los polvos de la madre Celestina (1873), La pata de cabra, Giroflé Giroflá La redoma encantada (1874) —obra mestra en que associà per primera vegada els efectes ja coneguts de la llum de Drummond i l'electricitat— i L'almoneda del diable (1878), totes representades al Principal; El rellotge del Montseny (1878) i De la terra al sol (1879) al Tívoli, i La magia nueva (1876), al Teatre del Circ madrileny. El 1876 pinta el repertori dels teatres de Reus i Principal de Saragossa.

L'èxit aconseguit per la perfecció i espectacularitat del seu treball durant aquests anys el va portar el 1880 a anar de gira per l'Havana i Nova York amb l'empresari Albert Bernis, acompanyat de Maurici Vilomara, Ricard Moragas i Joaquim Mancio. Al Teatre Payret de l'Havana van muntar La redoma encantada, i en el Harverly's Niblo's Garden Theatre de Nova York, Castles in Spain, antologia dels millors quadres de les obres de màgia dels darrers anys. En tornar va iniciar la trilogia de balls de gran espectacle, integrada per Clorinda (1881), Lohokeli (1882) i Parthenope (1884), al Teatre Principal; De Sant Pol Nord (1887), al Tívoli; El heredero de Belvedere (1888), al Novetats, i la reposició amb nous decorats de La redoma encantada, al Liceu (1888); aquests muntatges marquen el final de la seva dedicació al gènere.

El 1881 dissenyà l'escenari, el teló de boca, la decoració interior i exterior i la dotació escenogràfica del repertori del Teatre Líric, del qul va ser l'escenògraf titular.

El 1885 va obrir un taller propi al carrer de la Diputació, on més tard també es formarien els principals escenògrafs de la generació posterior, com Oleguer Junyent i Salvador Alarma, entre d'altres. També hi va col·laborar el perspectivista Josep Calvo i el figurinista Lluís Labarta.

A finals de la dècada dels vuitanta començà el seu últim període, que Isidre Bravo defineix com d'una "serena maduració combinada amb l'aprofundiment de la penetració dramàtica fins a graus de tensió màxima". Va dur a terme la decoració del Teatre de Catalunya (futur Eldorado) el 1887, i el repertori del teatre de San José de Costa Rica (1889). En aquests anys es va vincular a la producció dels grans drames del teatre català, entre els quals destaquen els de Frederic Soler, El monjo negre (1889), Judes de Kerioth (1890), La rondalla de l'Infern (1894) i El comte Arnau (1900), que realitza per al Romea, i els d'Àngel Guimerà La boja (1890), En Pólvora (1893), Maria RosaJesús de Natzaret (1894), Les monges de Sant Ayman (1895), per al Novetats. També va dur a terme exquisides escenografies per a produccions líriques de teatres més petits, com el Líric, amb Alceste i Orfeu (1890) i Miss Helyett (1892), Miss Robinson (1893) i El hússar (1894).

El 1893 va exposar una col·lecció d'apunts, esbossos i maquetes a l'Ateneu Barcelonès, que després va repetir al Saló de La Vanguardia. Amb aquest motiu va oferir una conferència titulada «L'escenografia, notes històriques», en la qual esbossava els principals trets del teatre català i de la seva pròpia trajectòria i analitzava l'evolució cromàtica, lumínica i formal que fins llavors havia seguit l'escenografia.

El 1895 realitzà el repertori del Teatre del Circ de Saragossa. A partir de llavors va tornar a treballar en la producció operística del Liceu amb Falstaff (1896), Samson i Dalila i Don Carlo (1897), Nerone i Andrea Chénier (1898), La Walkíria i Tristany i Isolda (1899) i Ifigenia in Aulide (1900).

Cal destacar el viatge per Alemanya que féu l'estiu del 1899 a fi de conèixer els avenços tècnics en relació amb el muntatge de les òperes wagnerianes. En tornar va escriure Notas acerca de las artes escenográficas en algunos teatres de Alemania.

A més d'escenògraf, Soler va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona el 1888 i també va reunir, al costat del seu germà Joan, una important col·lecció d'antiguitats. Al seu torn, va treballar com a decorador d'establiments, entre els quals destaquen l'Herboristeria del Rei (1857), el Cafè Novetats (1889), el Cafè-Restaurant Martín (1891), el Teatre Líric i la renovació del Teatre Novetats, entre d'altres, així com altres treballs en domicilis particulars.

Sota la seva direcció es van muntar nombroses cavalcades, arcs de triomf i ornamentacions de carrers amb motiu de festivitats i commemoracions, com l'arribada d'Alfons XII, els funerals de la reina Mercè, les festes del Mil·lenari de Montserrat i, sobretot, l'ornamentació del passeig de Colom arran del centenari del descobriment d'Amèrica. A més, destaquen els seus dots com a conferenciant de temes escenogràfics.

Va morir el 27 de novembre de 1900 víctima d'una llarga malaltia que a poc a poc el va anar debilitant. Va rebre nombrosos homenatges per la seva important tasca com a escenògraf: la revista Hispania, dirigida per Raimon Casellas, li va dedicar tot un número; a Pèl i Ploma Lluís Labarta li va dedicar un sentit obituari i va dibuixar un apunt de Soler en el seu llit de mort, i a Joventut Salvador Vilaregut va elaborar un inventari crític de la seva producció com a escenògraf, entre altres escrits d'homenatge.

El 1930 se li va erigir un monument als Jardins de la Victòria de la Gran Via de Barcelona, realitzat per Frederic Marès. El Museu de l'Institut del Teatre té gairebé tota l'obra de teatrins i projectes seus, donada per la seva filla, i a la Biblioteca de Catalunya es conserva part del seu fons documental, amb anotacions manuscrites d'escenografies, notícies de premsa, etc.


Significació

Per les seves aportacions se'l considera el renovador de l'escenografia catalana, sobretot en l'àmbit tècnic, atès que en l'àmbit formal es va mantenir lligat a la tradició realista. Va saber unir una inicial formació classicitzant, procedent del corrent que imperava fins a mitjan segle XIX, amb la seva curiositat naturalista, heretada del corrent francès que es va imposar a partir del 1850. La seva estada a París li va permetre assajar la perspectiva, endinsar-se en la subtilitat del color, aprendre el refinament ornamental i, sobretot, reproduir de manera realista l'espai. Totes aquestes influències van marcar l'estil de Soler, que va abandonar el romanticisme pel realisme, moviment en auge a les acaballes del segle XIX.

Molt obert a les innovacions, va desenvolupar una nova concepció de l'espai escènic en què aquest no estigués horitzontalment davant els espectadors, sinó en profunditat i fragmentat en nombroses seccions. Fou l'introductor a Barcelona de l'ús i la tècnica dels telons curts, confeccionats amb molta versemblança. Va perfeccionar, al seu torn, les possibilitats de desplaçament, gradació, projecció i coloració de la il·luminació de gas i experimentà amb la llum de Drummond, precursora de l'electricitat. També va ser el primer a proposar l'enfosquiment de la sala teatral durant la representació, un polèmic avenç que el va convertir en el blanc de molts crítics.

Amb ell, la perspectiva abandonà la rigidesa i es va fer atmosfèrica, i es desenvolupà el trompe l'œil amb graus d'il·lusionisme sorprenent. L'anacronisme era tabú i també la incoherència d'escenografies.

Escrupolós i detallista fins a l'extrem, se'l recorda per la peculiaritat de fer retocs, fins a minuts abans de la funció, als decorats, que a vegades instal·lava encara molls. Se'l defineix com un gentleman, expert en figurins, aficionat a dibuixar enderrocs. Els seus biògrafs en recorden la modèstia: mai no va voler sortir a l'escena a rebre els aplaudiments amb què el públic acollia cadascuna de les seves noves creacions.

Es considera que gràcies a ell l'escenografia catalana es va posar a la altura de la francesa i que fins i tot la va superar.


Estrenes

1854. La dicha del bien ajeno. Enrique Pérez Escrich. Teatre Principal. Barcelona
1855. La Traviatta. Francesco Maria Piave. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1860. El caudillo de Baza. Luis de Olona. Teatre Principal. Barcelona
1860. Los magyares. Luis de Olona. Teatre Principal. Barcelona
1865. Don Giovanni. Lorenzo da Ponte. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1865. Lo Castell dels Tres Dragons. Frederic Soler. Teatre Odeon. Barcelona
1866. Macbeth. William Shakespeare. Teatre Principal. Barcelona
1866. Semiramide. Gaetano Rossi. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1869. Don Sebastiano. Eugène Scribe. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1869. La Passió. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1871. El tulipán de los mares. Gabriel Balart. Teatre del Circ Barcelonès. Barcelona
1871. Robinson Petit. Josep Coll i Britapaja. Teatre del Circ Barcelonés. Barcelona
1873. Les cent donzelles. Josep Coll i Britapaja. Teatre del Circ Barcelonès. Barcelona
1873. Los polvos de la madre Celestina. Juan Eugenio Hartzenbusch. Teatre Principal. Barcelona
1874. Giroflé-Giroflá. Charles Lecocq. Teatre Principal. Barcelona
1874. La pata de cabra. Juan de Grimaldi. Teatre Principal. Barcelona
1874. La redoma encantada. Juan Eugenio Hartzenbusch. Teatre Principal. Barcelona
1876. Aida. Antonio Ghislanzoni. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1876. Il guarany. Antonio Scalvini i Carlo D'Ormeville. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1876. La magia Nueva. Carlos Coello. Teatre Principal. Barcelona
1876. Poliuto. Salvatore Cammarano. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1877. Azulina. Rafael María Liern. Teatre del Circ Barcelonés. Barcelona
1877. Lo cant de Marsellesa. Nicolau Manent. Teatre Tivoli. Barcelona
1877. Lo pont del diable. Feliu i Codina. Teatre del Circ Barcelonès. Barcelona
1878. La Almoneda del Diable. Rafael Maria Liern. Teatre Principal. Barcelona
1878. Lo rellotge del Montseny. Joan Molas i Narcís Campmany. Teatre Tívoli. Barcelona
1879. De la Terra al Sol. Teatre Tívoli. Barcelona
1880. La Virgen del Pilar. Joaquim Vehils. Teatre Tívoli. Barcelona
1881. Carmen. Henri Meilhac i Ludovic Halévy. Teatre Líric. Barcelona
1881. Clorinda. Nicolau Manent i Ricard Moragas. Teatre Principal. Barcelona
1881. Castles in Spain. Nueva York
1882. Lohókeli. Ricard Moragas. Teatre Tívoli. Barcelona
1884. Parthénope. Güelfo Mazzi. Teatre Tívoli. Barcelona
1885. El amigo Fritz. P. Suardon. Teatre Novetats. Barcelona
1886. Don Juan Tenorio. José Zorrilla. Teatre Novetats. Barcelona
1886. Lo país de l'olla. Josep Coll i Britapaja. Teatre Tívoli. Barcelona
1887. De Sant Pol al polo Nord. Josep Coll i Britapaja. Teatre Tívoli. Barcelona
1888. Excelsior. Romualdo Malenco. Teatre Novetats. Barcelona
1889. Lo monjo negre. Frederic Soler. Teatre Romea. Barcelona
1890. Alcestes. Ranieri de' Calzabigi. Teatre Líric. Barcelona
1890. Judes de Kerioth. Fredric Soler. Teatre Romea. Barcelona
1890. La boja. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona
1890. Orfeo. Ranieri de' Calzabigi. Teatre Líric. Barcelona
1891. Caïn. Manuel Martinez Barrionuevo. Teatre Novetats. Barcelona
1891. La sirena. Teatre Novetats. Barcelona
1891. Maria Magdala. Teatre Novetats. Barcelona
1891. Santa Freya. Edmond Audran. Teatre Tivoli
1892. La Sirena. Josep Pin i Soler. Teatre Novetats
1892. Miss Helyett. Edmond Audran. Teatre Tívoli. Barcelona
1892. Surcouf. Henri Chivot i Alfred Duru. Teatre Tívoli. Barcelona
1893. En Pólvora. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona
1893. Los héroes del Bruch. Alfredo Moreno Gil. Teatre Novetats. Barcelona
1893. Miss Robinson. Luis Graner. Teatre Tívoli. Barcelona
1894. El Húsar. Guillermo Perrin y Miguel de Palacios. Teatre Tívoli. Barcelona
1894. Jesús de Nazareth. Ángel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona
1894. La rondalla de l'infern. Frederic Soler. Teatre Romea. Barcelona
1894. Maria Rosa. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona
1895. Les monges de Sant Aiman. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona
1896. Falstaff. William Shakespeare. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1897. Don Carlo. Joseph Méry i Camille du Locle. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1897. Nerone. Jules Barbier. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1897. Notre Damme de Paris. Calixte Navarro. Teatre Novetats. Barcelona
1897. Sansone e Dalila. Ferdinand Lemaire. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1898. Andrea Chénier. Luigi Illica. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1899. La portera de la fábrica. Alfredo Moreno Gil. Teatre Novetats. Barcelona
1899. La Walkíria. Richard Wagner. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1899. Tristano e Isotta. Richard Wagner. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1900. Ifigènia en Aulida. François-Louis Gand Le Bland Du Roullet. Gran Teatre del Liceu. Barcelona
1900. Lo comte Arnau. Frederic Soler. Teatre Romea. Barcelona


Publicacions

«Biografía del pintor Francesc Sans Cabot». Diario de Barcelona, (10 maig 1881).

«Biografía de Josep Planella». Diario de Barcelona, (18 gener 1890).

El Testamento del brujo [manuscrit]: comedia de màgia en cuatro actos. 1898.

«Un tronera». La veu de Catalunya, (2 març 1899).

Notas acerca de las artes escenográficas en algunos teatros de Alemania recogidas por F. Soler y Rovirosa, pintor escenógrafo, y dedicadas á la Ilustre Junta de Gobierno de la Sociedad del Gran Teatro. Barcelona: s. e, 1899.

«Un señor ordenat». La veu de Catalunya, (28-29 desembre 1900).

«Escenografía». Conferència llegida el 1893 a l'Ateneu Barcelonés. Revista Hispània (Barcelona), (15 desembre 1900).

¡Valor!. Barcelona: L'Avenç, 1909.

Escrits [manuscrit] de F. Soler i Rovirosa; amb un pròleg. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1938.


Bibliografia

Bertran, Marc Jesús. El Gran Teatro del Liceo de Barcelona: 1837-1930. Barcelona: Instituto Gráfico Oliva de Vilanova, 1931.

Bravo, Isidre. L'escenografia Catalana. Barcelona: Institut del Teatre, 1985.

Bravo, Isidre; Graells, Guillem-Jordi. Cinc escenògrafs catalans: Francesc Soler i Rovirosa, Fèlix Urgellés, Maurici Vilomara, Salvador Alarma, Oleguer Junyent. Barcelona: Institut del Teatre, 1985.

Bravo, Isidre. Francesc Soler i Rovirosa: 1836-1900. Barcelona: Institut del Teatre. Diputació de Barcelona, 1986.

Casanova, Rossend. Retrat de la Barcelona marítima: una visió de Francesc Soler i Rovirosa. Barcelona: Museu Marítim, 2009.

Elias, Feliu. La Vida i l'obra de Soler i Rovirosa. Barcelona: Seix i Barral, 1931.

Francés, José. Un Maestro de la escenografía: Soler y Rovirosa. Barcelona: Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, 1928.

Ràfols, Josep Francesc. Diccionari Ràfols: de artistas de Catalunya y Baleares, compendio siglo XX. Vol IIIBarcelona: Art Network, 1998, p. 1211-12.

Ribera, Jordi. «L’escenografia durant el modernisme». A: Fontbona, F. (dir.). El Modernisme. IV. Les arts tridimensionals. La crítica del modernisme. Barcelona: L’Isard, 2003, p. 211-232.


Fonts iconogràfiques

Enllaços

Fitxa de Francesc Soler i Rovirosa a la Viquipèdia: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Soler_i_Rovirosa>

Fitxa de Fitxa de a l'Enciclopèdia Catalana: <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063432.xml>

Obres de Francesc Soler i Rovirosa a Escena Digital (fons del MAE): <http://colleccions.cdmae.cat/catalog?utf8=%E2%9C%93&source_=search&q=%22francesc+soler%22&search_field=all_fields&f%5Bcollection_type_facet%5D%5B%5D=&x=0&y=0>

Obres de Francesc Soler i Rovirosa a la Biblioteca digital hispánica:<http://www.bne.es/es/Catalogos/BibliotecaDigitalHispanica/Inicio/> [Criteri de cerca: Soler Rovirosa]

Francesc Soler i Rovirosa a l'Arxiu històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu:<https://www.bib.uab.cat/human/arxiusocietatliceu/publiques/liceuddd.php?pclauau=Soler%20i%20Rovirosa,%20Francesc>


Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x