Narcisa Freixas i Cruells

Compositora i pedagoga

Estudià música amb Joan Pujol, Felip Pedrell i Enric Granados, pintura amb Modest Urgell i escultura amb Torquat Tasso. La seva activitat professional principal fou sempre l’ensenyament de la música. El 1900 morí la seva filla, fet que marcà la seva obra posterior i la mogué a publicar el recull Cançons d’infants, sobre textos de Verdaguer, Maragall, Nogueres, Oller i Masriera. Cançons infantils li valgué guardons a la Festa de la Música Catalana (1905) i als Jocs Florals de Girona (1908). Com a conseqüència de l’activitat pedagògica, i de la popularitat de la seva obra, el 1917 fou requerida pel Ministerio de Instrucción Pública per traslladar a Madrid la seva experiència a través d’un curs per a mestres i alumnes. Freixas continuà el seu bagatge en l’educació musical fins al 1926, any de la seva mort. Pòstumament fou editat un recull d’un centenar de cançons i danses populars que deixà inèdites.

En el deixant de l’amalgama del modernisme i l’orfeonisme català, i en especial de Felip Pedrell, Joan Pujol i Apel·les Mestres, de l’obra de Freixas destaquen, per sobre de tot, les cançons populars i infantils (a banda de Cançons infantils, compongué també Piano infantil, Llibre de les nines i Danses catalanes). Conreà també la cançó amorosa (Cançons amoroses), la sardana (A Sant Medir, Dolça Catalunya i Flors de la terra) i el teatre (La pastoreta, Festa completa i La cova del mar). Dona pionera en l’àmbit de la creació, es dedicà en bona mesura a l’ensenyament, tasca que completà amb la creació d’institucions com Cultura Musical Popular (1908), destinada a l’educació musical, en el marc de la qual Freixas impulsà un cor per a nois i noies, creà la Biblioteca Jovenívola i organitzà concerts, espectacles de dansa i teatre i conferències a diversos centres culturals, hospitals i presons, així com concursos d’obres de teatre per a infants i un premi de rondalles. 

Aviñoa, Xosé. «La creació». A: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Volum IV. Del Modernisme a la Guerra Civil (1900-1939). Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 210-256.

Aviñoa, Xosé. «Freixas i Cruells, Narcisa». A: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la música Catalana, Valenciana i Balear. Volum IX. Diccionari A-H. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 224.

Carbonell i Guberna, Jaume. «Freixas, Narcisa». A: Casares Rodicio, Emilio (dir.). Diccionario de la música española e hispanoamericana V. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 1999-2002, p. 260.

«Necrologia: Narcisa Freixas». Revista Musical Catalana, núm. 275-276 (1926), p. 336.

Ricart i Matas, Josep. Diccionario biográfico de la música. Barcelona: Iberia, 1966.

Subirana, Lluís. «Evocació de Narcisa Freixas». Quadern de les idees, les arts i les lletres, núm. 172 (2009), p. 33-34.

Ustrell, Ricard. «Semblança de Maria Magda Petit, néta de Narcisa Freixas». Quadern de les idees, les arts i les lletres, núm. 171 (2009), p. 6-9. 

<http://www.bnc.cat/var/bnc_site/storage/images/media/images/1.-narcisa-freixas-c.-1926/1569101-1-cat-ES/1.-Narcisa-Freixas-c.-1926_large.jpg>

<http://xtec.gencat.cat/ca/centres/celebracions/2019/narcisa-freixas-160-anys/>

<http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Freixas/Freixas.htm>

<http://www.bnc.cat/El-Blog-de-la-BC/Narcisa-Freixas-i-Pere-Torne-Esquius-musica-i-dibuix-de-la-ma>