Blanca

Personatge protagonista, junt amb Saïd, de la tragèdia d’Àngel Guimerà Mar i cel, estrenada el 1988 i que ha tingut una llarga vida als escenaris fins a convertir-se en una de les obres teatrals més significatives del seu autor, pertanyent a la primera etapa de les seves creacions escèniques. 

L’obra, situada en el segle XVII, ens presenta un vaixell de corsaris algerians, capitanejada per Saïd, que ha capturat un grup de cristians. Blanca és presonera juntament amb el seu pare, Carles, imatge del pare intransigent, i de Ferran, cosí enamorat d’ella, a qui ella rebutja perquè ha decidit lliurar-se a la seva vida religiosa com a novícia. Blanca se sent atreta pel jove corsari després d’escoltar la seva trista història mentre és obligada a curar-li les ferides, però empesa pel seu pare intenta occir el moro amb un punyal mentre aquest dorm. Saïd es desperta i ofereix el seu pit nu perquè hi clavi el punyal, i Blanca es desmaia. És a partir d’aquest moment que neix entre ells una passió amorosa que no té cap possibilitat de reeixir, i encara més davant l’intent de Malek, segon de bord, de prendre el control de la nau després de deslliurar la resta de presos cristians, i de Carles, que en un moment determinat, quan Saïd tracta de fugir del vaixell en un bot, li dispara, però Blanca s’interposa entre ells i cau ferida de mort. Saïd la sosté en els seus braços i es llença amb ella al mar.   

A l’estrena de Mar i cel, al Teatre Romea (febrer 1888), Mercè Abella interpretà el paper de Blanca mentre Teodor Bonaplata interpretà Saïd. Margarida Xirgu debutà a l’escena professional interpretant el paper de Blanca, peça que va escollir personalment per al debut al Teatre Romea (8 desembre 1906).

A l’escena contemporània, Mar i cel ha aconseguit fer-se un lloc principal gràcies a la versió musical que la companyia Dagoll Dagom estrenà al Teatre Victòria (11 octubre 1988), amb motiu del centenari de l’estrena. Les composicions musicals d’Albert Guinovart i la posada en escena de Joan Lluís Bozzo han aconseguit que l’espectacle s’hagi reposat en diverses ocasions aconseguint un gran èxit de públic, fins el punt d’esdevenir un dels espectacles més vistos del teatre català. A l’estrena del 1988, Àngels Gonyalons interpretà Blanca, mentre que la darrera versió del 2014 al 2016 fou Elena Gadel la que interpretà aquest personatge.