La ballarina i coreògrafa Maria Rovira comença la seva formació a l'escola de Ramon Solé i més tard ingressa a l'Institut del Teatre, on estudia dansa clàssica i espanyola durant quatre anys. Quan participa en un taller dirigit per Gerard Collins a Tarragona s'interessa per la dansa contemporània. Per aquest motiu, als setze anys entra al Centre Internacional de la Dansa (CID) de París, on estudia amb Peter Goos. Paral·lelament, participa en diversos tallers organitzats pel Centre Americà de la Dansa a París i és becada per estudiar a l'escola de Merce Cunningham i la companyia de José Limón, a Nova York. El 1984 obté una altra beca per la Bienal de la Dansa de Lió. Maria Rovira es va diplomar en dansa clàssica al Conservatori Superior de Madrid i també té estudis de piano i composició pel Conservatori del Liceu.
El 1985 funda Trànsit, amb seu a Mataró, companyia que dirigeix i amb la qual ha realitzat la major part de la seva obra com a coreògrafa. Novembre, 2 x 4 i Zeichen són les primeres peces que estrena a la I Bienal de l'Europa Mediterrània. A mitjan anys noranta Rovira també treballa de coreògrafa freelance, presenta diverses produccions a l'American Dance Festival (ADF) i col·labora amb el Ballet Hispánico de Nova York. Durant aquesta etapa, Rovira també treballa amb diferents companyies de l'Amèrica Central i del Sud, entre les quals destaquen el Ballet Nacional de Cuba i el Ballet Nuevo Mundo de Caracas. Juntament amb altres coreògrafs i ballarins funda La Caldera el 1996. L'any 2000 atura l'activitat de la companyia durant uns anys i realitza diferents projectes a l'estranger.
El 2005 torna a la seva ciutat natal, on dirigeix projectes pedagògics a l'Aula de Teatre i Dansa Municipal de Mataró, i celebra els vint anys de la companyia amb l'espectacle Trans 20. El 2006 Trànsit es converteix la companyia resident fins al 2012. Es trasllada a Medellín (Colòmbia) el 2013 per dirigir el Ballet Folklòric de Antioquia per aportar un repertori contemporani a la companyia. El 2016 torna a residir a Catalunya per desenvolupar nous projectes amb Trànsit Dansa.
Premi Nacional de Dansa de Catalunya el 1998, Maria Rovira és una de les coreògrafes catalanes amb més projecció internacional, sobretot a l'Amèrica Central i del Sud, on ha col·laborat amb companyies de prestigi. Al capdavant de Trànsit ha experimentat amb diferents estils de dansa i temàtiques per evocar imaginaris diversos, fruit de la seva formació eclèctica i l'interès per fusionar llenguatges. Com a coreògrafa ha destacat per la seva capacitat de composició per a grups, la seva plasticitat i la seva musicalitat.
Trànsit es consolida amb Transtorn (1987), peça en què es mostra una assimilació de tècniques diverses com la Limón, la Cunningham, la dansa expressionista i la dansa clàssica. El reconeixement de la crítica i el públic arriba gràcies a La Pols de l'Àngel (1992), una peça de petit format i baix pressupost amb la qual Rovira guanya el premi Tórtola Valencia, i un any més tard guanyà el premi Ricard Morafas per Joc (1993). El Salt de Nijinki (2007), de Maria Rovira, és dels treballs més representats per Europa i Amèrica, i el 2008 va rebre el premi Butaca. Rovira s'ha endinsat en el flamenc amb peces com Somorrostro (2010) i Carmen (2012). Segons la temàtica en què s'ha inspirat, Rovira ha recorregut a diferents estils o disciplines, per exemple a Désir (2010) utilitza el risc del circ per parlar del desig. Com a directora de Trànsit, Rovira ha convidat coreògrafs com Bebeto Cidra i dramaturgs i músics perquè creïn per a la companyia.
El treball de Rovira com a professora i coreògrafa l'ha desenvolupat a cavall de Catalunya i l'estranger. A Nova York ha pogut presentar en diferents ocasions el seu treball gràcies a International Choregrapher Comissioning Program d'ADF i el Ballet Hipánico. Molt reconeguda a Cuba, ha creat per al Ballet Nacional de Cuba Extravío, Escape o Tierra y Luna (2000); aquest últim ballet, inspirat en el poeta Federico García Lorca, s'ha integrat en el repertori de la companyia en les gires internacionals. Rovira ha rebut encàrrecs de companyies de dansa contemporània i clàssica, com de l'Òpera de Desssau (Alemanya), el Ballet Soldre d'Urguai, la Companyia Maximiliano Guerra d'Argentina i la companyia Losdenmedium de Costa Rica.
Rovira també ha col·laborat amb directors de teatre i dramaturgs des de l'inici de la seva carrera com a coreògrafa, com és el cas de Sergi Belbel i Luís Miquel Climent, del Teatro Fronterizo.
Produccions Maria Rovira – Trànsit
1985. Novembre. Bienal Europa Mediterrània.
1987. Funcions complexes
1989. Transtorn
1990. Entre assassins
1992. La pols de l'Àngel. Dins Olímpiada Cultural
1994. Amunt i avall
1993. El joc
1993. Bienvenidas
13 octubre 1996. El punt de a memòria. Teatre Nacional de Catalunya.
11 desembre 1997. Rugged lines. Convent dels Àngels.
1999. Mandala. Teatre Joventut. (L'Hospitalet de Llobregat), Festival Grec.
14 novembre 2000. Petites peces. L'Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya.
21 setembre 2005. Trànsit 20. Sala Beckett.
2006. La Muralla
20 novembre 2007. Les dones i Shakespeare. Tantarantana Teatre.
2007. Les bacants
6 juliol 2007. El Salt de Nijinski. Mercat de les Flors, Festival Grec.
2008. Gossos de ciutat. Coreografia de Bebeto Cidra. Les Santes, Mataró.
2009. Shopping dance (espectacle de carrer).
2009. RRRojo. Coreografia de Maurice Fraga.
20 octubre 2010. Désir. Mercat de les Flors.
13 juliol 2011. Evangelium. Sala Muntaner.
2010. Somorrostro
2012. de Carmen (Ballant a la sorra). Teatre Goya, Barcelona.
Coreografies de Maria Rovira per a altres companyies:
1995. Escape. Cia: Ballet Nacional de Cuba.
1995. Poema infinit. Cia: Ballet Hispánico. Nova York.
1997. No man's land. Cia: Ballet Hispánico. Joyce Theatre, Nova York.
2000. Tierra y Luna. Cia: Ballet Nacional de Cuba.
Octubre 2003. Occupation. Ballet de l'Òpera, Dessau (Alemanya).
Àvila, Ramon; Colomé, Delfí; Otzet, Montse. Dansa: noves tendències de la coreografia catalana. Barcelona: Serveis Editorials de la Diputació de Barcelona, 1994.
Cervera, Marta. «Maria Rovira hace las Américas». El Periódico, (22 desembre 2014). <http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/maria-rovira-hace-las-americas-3464650> [Consulta: 12 novembre 2016]
Cia. Trànsit Dansa. Dossier. <http://www.comedia.cat/proyectos/docu/dossier-patro-cast-7254.pdf> [Consulta: 12 novembre 2016]
EFE. «Cuatro bailarines practican el Evangelium de María Rovira». La Vanguardia, (12 juliol 2009). <http://www.lavanguardia.com/escenarios/20110712/54184970533/cuatro-bailarines-predican-el-evangelium-de-maria-rovira.html> [Consulta: 12 novembre 2016]
Gaillard, Valèria. «Trànsit Dansa ret homenatge a Nijinski en una coreografia basada en els seus salts». El Punt Avui, (5 desembre 2009). <http://www.elpuntavui.cat/article/-/19-cultura/68336-transit-dansa-ret-homenatge-a-nijinsky-en-una-coreografia-basada-en-els-seus-salts.html> [Consulta: 12 novembre 2016]
Kisselgoff, Anna. «International Dance Bill Has a Twist: American's Premiere». The New York Times, (26 juliol 1997). <http://www.nytimes.com/1997/07/26/arts/international-dance-bill-has-a-twist-american-s-premiere.html> [Consulta: 12 novembre 2016]
Kisselgoff, Anna. «Flying High, From Flamenco to Jazz"». The New York Times, (13 octubre 1997). <http://www.nytimes.com/1997/10/13/arts/dance-review-flying-high-from-flamenco-to-jazz.html> [Consulta: 12 novembre 2016]
Salas, Roger. «María Rovira ante Carmen Amaya». El País, (17 abril 2013). <http://cultura.elpais.com/cultura/2013/04/17/actualidad/1366200611_685897.html> [Consulta: 12 novembre 2016]
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
