Sergi Belbel i Coslado

Dramaturg, director, traductor, guionista i professor

Autor, director i traductor teatral, Sergi Belbel va guanyar l’any 1985 el premi Marqués de Bradomín mentre encara estudiava filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest centre va formar part de l’Aula de Teatre. Al cap de poc també es va involucrar amb el Teatro Fronterizo de José Sanchís Sinisterra i va estar vinculat al naixement de la Sala Beckett. L’any 1988 va entrar a l’Institut del Teatre com a professor. Des d’un bon començament, i seguint la seva concepció del fet teatral com una feina integral, Belbel va exercir com a director d’escena de les seves pròpies peces però també d’obres de repertori nacional i internacional. L’any 1989 va ser el centre d’una polèmica que mediàticament es va batejar com a «Operació Belbel» (vegeu Foguet, 2011), en la qual l’autor, amb vint-i-sis anys, va rebre un suport institucional insòlit.

Durant els anys noranta, Belbel té un èxit sense precedents en la dramatúrgia catalana tant de crítica com de públic amb peces com Carícies (1992), Després de la pluja (1993), per la qual va rebre el premi Crítica Serra d’Or de teatre i el Premi Max a espectacle amb major presència internacional, o Morir (1994), totes elles amb una reeixida trajectòria internacional, en especial a Europa i Llatinoamèrica. L’any 1996 va rebre el Premio Nacional de Literatura Dramática. Les obres de Belbel han estat traduïdes a una quinzena d’idiomes.

Del 2006 al 2013 va ser el director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, on, junt amb Ramon Simó, va posar en marxa el Projecte T6, que va acollir autors catalans perquè hi estrenessin peces pròpies a raó de sis per any. En la seva faceta de director, Belbel compta amb èxits sonats tant aixecant peces d’autors catalans, com Jordi Galceran, o les seves pròpies, com obres de text internacional, entre les quals destaquen L’estiueig de Goldoni, pel qual va rebre el Premi Nacional de la Generalitat, o les seves versions d’Eduardo de Filippo.

Sergi Belbel ha estat un traductor habitual per a l’escena, versionant autors com Racine, Bernard-Marie Koltès o Molière. També ha treballat com a guionista per a la televisió i ha signat les adaptacions cinematogràfiques i televisives d’alguns dels seus textos teatrals.

Sergi Belbel és una de les figures clau per entendre l’evolució de la dramatúrgia catalana  contemporània així com la seva internacionalització. És un dels pocs autors que ha fet el salt reeixidament del teatre de text alternatiu al circuit comercial, tot i que després d’haver deixat la direcció del Teatre Nacional de Catalunya ha compaginat tots dos àmbits. El Sergi Belbel primerenc va assumir i explorar les premisses del drama postmodern per indagar en la subjectivitat pròpia de la postmodernitat, recorrent de manera habitual a la fragmentació, l’estetització i el joc amb el llenguatge, tret que serà una de les constants en la seva obra. Els seus textos han evolucionat d’aquesta fase experimental, minimalista i formalista dels anys vuitanta i començaments dels noranta fins a obres que assumeixen les formes del drama clàssic. En paraules de Belbel (Feldman, 2011), el que sempre ha perseguit l’autor és l’expressió de l’«horror quotidià», tot experimentant amb la relació entre forma i contingut per aconseguir crear peces úniques. La projecció de la seva obra i la influència que aquesta ha tingut en les generacions posteriors fan que Belbel sigui un dels autors més decisius del teatre de text català de les acaballes del segle XX.

Elsa Schneider. Barcelona: Institut del Teatre, 1988.

Dins la seva memòria. Barcelona: Edicions 62, 1988.

La nit del cigne. Barcelona: Revista Els Marges, 1988.

En companyia d'abisme i altres obres. Barcelona: Edicions 62, 1990.

Carícies. Barcelona: Edicions 62, 1992.

Mínim.mal show [amb Miquel Górriz]. València: Eliseu Climent / 3i4, 1992.

Tàlem. Barcelona: Lumen - Ramon Miquel i Planas - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1992.

Després de la pluja. Barcelona: Lumen - Ramon Miquel i Planas - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993.

Calidoscopis i fars d'avui: André Gide, Virgínia Woolf. Barcelona: Millà, 1994.

Morir. València: Eliseu Climent - 3i4, 1995.

Sóc lletja [amb Jordi Sànchez],.Barcelona: Ed. 62, 1997.

La sang. Barcelona: Edicions 62, 1999.

El temps de Plank. Barcelona: Columna, 2002.

Forasters: Melodrama familiar en dos temps. Barcelona: Proa: Teatre Nacional de Catalunya, 2004.

Això no és vida. Barcelona: Proa, 2004.

Mòbil (Comèdia telefònica digital). Tarragona: Arola, 2006.

A la Toscana. Barcelona: Proa, 2007.

Si no t’hagués conegut. Barcelona: Comanegra, 2019.

Batlle, Carles. «La nova dramatúrgia catalana: de la perplexitat a la diversitat». Caplletra. Revista internacional de filologia, núm. 22 (1997).

Benet i Jornet, Josep M. «Introducció». A: Belbel, Sergi. En companyia d'abisme. Barcelona: Edicions 62, 1990, p. 5-13.

Feldman, Sharon G. «El teatre del dolor: Sergi Bebel». A: A l’ull de l’huracà. Teatre català contemporani. Barcelona: L’Avenç, 2011, p. 173-240.

Foguet, Francesc. «Sergi Bebel». A: Lladó, Jordi (ed.). Teatre català. Barcelona: FUOC, 2011, p. 1-24.

Gallén, Enric. «Un model de literatura dramàtica per als noranta» A: Belbel, Sergi. Carícies. Barcelona: Edicions 62, 1992.

Fitxa de Sergi Belbel a l'AELC:

<https://www.escriptors.cat/autors/belbels>