Ramon Vinyes i Cluet

Escriptor i editor

Nat i format a Berga (1882), es traslladà a Barcelona de jove. Després d’uns anys en què no aconseguí establir-se com a escriptor, malgrat fer els primers passos com a poeta i dramaturg, el 1913 marxà per primer cop a Colòmbia i s’instal·là a Barranquilla. Allà començà a teixir una xarxa de contactes culturals des de la posició de llibreter. Entre el 1917 i el 1920 fundà i dirigí la revista Voces, on publicà textos teòrics sobre teatre, sobretot. El 1925 retornà a Catalunya, amb l’esperança de ser reconegut per la professió teatral. No essent així del tot, entre el 1929 i el 1931 tornà a Barranquilla. Retornà a Barcelona, però acabada la Guerra Civil, com a conseqüència del compromís polític i la posició significada que havia adoptat en els anys precedents, es veié forçat a l’exili, primer a França i després novament a Colòmbia, on exercí de professor del 1940 al 1950.

La crítica ha segmentat la trajectòria de Vinyes en tres grans etapes. La primera, fins al 1925, comprèn els anys de formació (fins al 1913) i la primera estada a Colòmbia (1913-1925), en què el teatre encara no juga un paper central de la seva producció i no s’integra al sector professional del tardomodernisme i el primer noucentisme. La segona, des que retorna a Catalunya i fins al 1939, que marxa a l’exili, constitueix el període més prolífic de la seva activitat, com a autor teatral i com a crític literari. Per acabar, els darrers anys a Barranquilla conformen la tercera etapa, del 1939 al 1952, data de la seva mort, en què continua desenvolupant la funció de crític i agitador cultural.

El teatre de Vinyes, en la seva complexitat, es basà inicialment en la transmissió del sentiment tràgic contemporani (hereu de Nietzsche i Schopenhauer) i les primeres idees nihilistes. Alhora, Vinyes rebutjà el realisme en favor del simbolisme finisecular, amb D’Annunzio i Maeterlinck com a referents, fet que el distancià de les formes de l’alta comèdia i la comèdia burgesa. També se sentí allunyat del moviment noucentista programàtic, tot i que no es mostrà del tot aliè a determinats aspectes estètics d’autors com Josep Farran i Mayoral, entre altres. Amb el temps Vinyes matisà aquests plantejaments i, ja durant el primer període colombià, s’apartà de la tradició que representaven Maeterlink i Adrià Gual. Retornat a Catalunya (1925-1939), s’establí com a crític —faceta que ja practicava sense tant de ressò—, amb una actitud de polemista força aplaudida pel públic. Fou especialment crític amb els autors consolidats del moment (Sagarra, Soldevila, Pous i Pagès, Folch i Torres, etc.) i reivindicà la recuperació de figures que considerava relegades, com Guimerà i Ignasi Iglésias. La seva proposta de modernització del teatre passava per un sentit antiburgès i anticomercial (Viatge, Un amo); per posicionaments proesquerrans propers al socialisme utòpic (amb obres de contingut polític com Ball de titelles, Comiats a trenc d’alba, Arran del mar Caribe o Pescadors d’anguiles, influït per Piscator i Pirandello), especialment durant els anys republicans; pel tractament de temes moralment trangressors, com la sexualitat no normativa i la marginalitat social, i, finalment, pel manteniment de les idees nihilistes (per influència sobretot d’Ibsen i O’Neill, sense arribar mai a practicar un teatre de l’absurd pròpiament dit) i l’opció antirealista (palmàriament defensada als textos teòrics de l’autor) i antiaristotèlica, en sintonia amb el teatre europeu d’entreguerres i l’expressionisme.

Vinyes deixà copiosíssima obra inèdita, entre la qual no s’arribaren a estrenar L’arca i la serp (1947), L’adolescent dels ulls d’or (s.d.), El misteri de Santa Eròfila (s.d., en col·laboració amb Ambrosi Carrión), D’horitzó a horitzó (s.d.), La farsa de les perles (1943), Festa Major d’estiu (s.d.), En nit de tardor (1945), Hivern!, neu (1945), Rectorieta de poble (s.d., ampliació d’Hivern!, neu), Isop i la primavera (1947), La noia de l’ós (s.d.), Gàbia de canaris (s.d.), L’home que fou reina (s.d.), La nit divuitena (s.d.), Santuari en els Andes (1951), El recambró de les andròmines transcendentals (s.d.) i Blanca Neus, dorm (s.d.). També Hi ha flors a les pomeres (1952, reescriptura d’Al florir els pomers) i Passat Suez (s.d., reescriptura de La Creu del Sud).

10 abril 1904. El calvari de la vida. Teatre del Foment Catòlic de Berga.

 8 octubre 1904. La fi d’una grandesa. Teatre del Foment Catòlic de Berga.

19 agost 1906. Les boyres. Teatre La Perla del Llobregat de Gironella.

13 maig 1910. Al florir els pomers. Teatre Romea de Barcelona. Nova Empresa de Teatre Català.

 17 febrer 1926. Llegenda de boires. Teatre Romea de Barcelona. Companyia de Josep Canals.

15 octubre 1927. Viatge. Teatre Talia de Barcelona. Companyia Fantasio de Valentí-Leguía.

4 desembre 1927. Recó de xiprers. Teatre Mundial de Puigreig.

4 octubre 1929. Peter’s Bar. Teatre Nou de Barcelona. Companyia Josep Maria Trias-Enric Borràs.

11 gener 1929. Qui no és amb mi…. Teatre Novetats de Barcelona. Companyia de Josep Canals.

22 octubre 1932. Un amo. Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria de Barcelona. Companyia Buixadós-Rovira.

19 abril 1933. La Creu del Sud. Ateneu St. Lluís Gonçaga de Sant Andreu del Palomar.

23 agost 1933. El noble i l’hostalera. Teatre Barcelona. Companyia de Mercè Nicolau-Enric Giménez.

19 maig 1934. Els qui mai no s’aturen. Molins de Rei. Companyia Estudi d’Art Dramàtic Molins de Rei.

19 octubre 1934. Fornera, rossor de pa. Teatre Poliorama de Barcelona. Companyia Nicolau-Aluges.

26 octubre 1935. Entre dues músiques. Foment Autonomista Català. Quadre Escènic Mossèn Cinto.

30 novembre 1935. Li deien germà Congre. Teatre Studium de Molins de Rei. Estudi d’Art Dramàtic de Molins de Rei.

8 maig 1938. Camiats a trenc d’alba. Teatre Català de la Comèdia (Poliorama) de Barcelona. Elencs de Guerra de la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur.

20 gener 1939. Fum sobre el teulat. Barcelona, Companyia del Teatre Català de la Comèdia (Poliorama).

20 abril 1952. Els bufanúvols. Gran Casino de Cerdanyola del Vallès. Grup Escènic Uralita S.A.

30 maig 1978. Ball de titelles. Teatre Patronat de Berga. Agrupació Teatral La Farsa.

8 maig 1982. Arran del mar Caribe. Teatre Patronat de Berga. Agrupació Teatral La Farsa.

13 octubre 1983. Hamlet Dramaturg. Teatre Patronat de Berga. Agrupació Teatral La Farsa.

Teatre

El calvari de la vida. Barcelona: L’Escon, 1906.

Les boires. Barcelona: L’Escon, 1906.

Al florir els pomers. Barcelona: Viuda de J. Cunill, 1910.

Rondalla al clar de lluna. Barcelona: Joaquim Horta, 1912.

Qui no és amb mi..., Barcelona: Joaquim Horta, 1929.

Viatge. Mataró: Patuel, 1929.

Peter’s bar. Barcelona: La Escena Catalana, 1930.

Recó de xiprers. Barcelona: Llibreria Millà, 1932.

La Creu del Sud. Barcelona: Llibreria Millà, 1933.

Els qui mai no s’aturen. Barcelona, Llibreria Millà, 1934.

Fornera: rossor de pa. Barcelona: Tallers Gràfics Iràndez, 1934.

Entre dues músiques. Barcelona: Tallers Gràfics Iràndez, 1935.

Ball de titelles. Barcelona, Tallers Gràfics Iràndez, 1936.

Comiats a trenc d’alba. Catalans (Barcelona), núm. 10 (20 maig 1938).

Pescadors d’anguiles. Ciutat de Mèxic: Col·lecció Lletres, 1947.

Arran del mar Caribe. Estudios Escénicos (Barcelona: Institut del Teatre), núm. 15 (juliol 1972).

Hamlet dramaturg. Barcelona: Llibreria Millà, 1983.

És un cap boig! Barcelona: Llibreria Millà, 1989.

Teatre. Berga: L’Albí, 1988.

Poesia

L’ardenta cavalcada. Barcelona: L’Avenç, 1909.

Antologia poètica. Berga: Ajuntament de Berga, 1982.

Narrativa breu

A la boca dels núvols. Ciutat de Mèxic: 1946 (Col·lecció Catalònia)

Entre sambes i bananes. Barcelona: Bruguera, 1985.

Tots els contes. Barcelona: Columna, 2000.

L’home de les quatre ombres i altres contes. Barcelona: Columna, 2001.

L’albí. Berga: L’Albí, 2006. 

Assaig

De la tragèdia. Teatralia (Barcelona), núm. 3 (22 novembre 1908).

Ignasi Iglésies: mestre exemple. Barcelona: Segimon Rovira, 1928.

Francesc Cambó. Barcelona: Edicions Gràfiques Gost, 1929.

Teatre modern. Barcelona: Ortega, 1929.

La ideologia i la barbàrie dels rebels espanyols. Barcelona: Clarasó, 1937.

«Com veig avui l’Ignasi Iglésies». A: Anuari de la Institució del Teatre. Barcelona, 1936-1937.

Selección de textos. Bogotá: Instituto Colombiano de Cultura, 1982.

Anglès: notes històriques. Barcelona: Montblanc-Martín, 1973.

Talaia: escolis publicats a «Meridià», 1938-1939. Berga-Manresa: L’Albí: Faig, 2005.

Traducció del francès 

Rousseau, Jean-Jacques. Contracte Social. Barcelona: Antoni López, 1912.

Balzac, Honoré de. La pell de xagrí. Barcelona: Proa, 1933.

Bacca, Ramón Illán. Escribir en Barranquilla. Barranquilla: Uninorte, 1999.

Bacca, Ramón Illán. Voces, 1917-1920: edición íntegra. Barranquilla: Uninorte, 2003.

Elies, Pere. Ramon Vinyes i Cluet. Un literat de gran volada. Barcelona: Rafael Dalmau, 1973.

Foguet i Boreu, Francesc. «Ramon Vinyes: teatre i compromís 1936-1939». Afers, núm. 51 (2005), p. 459-471.

Foguet i Boreu, Francesc. Teatre, guerra i revolució: 1936-39. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005.

Gilard, Jacques. Entre los Andes y el Caribe: la obra americana de Ramon Vinyes. Medellin: Universidad de Antioquia: Celeste, 1990.

Lladó, Jordi. Ramon Vinyes i el teatre (1904-1939). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2002. Tesi doctoral.

Lladó, Jordi. Ramon Vinyes: un home de lletres entre Catalunya i el Carib. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

<https://www.escriptors.cat/sites/default/files/2019-02/vinyesr.portic.g.jpg>

<https://www.escriptors.cat/autors/vinyesr>

<https://www.youtube.com/watch?v=3_maSGOw6XQ>

<https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/elegia-del-tropic/video/3750810/>