Molock, l'inventor

Molock, l’inventor és una mostra de teatre social, fortament inspirat per Un enemic del poble de Henrik Ibsen. L'obra explica la història d'un enginyer, Harden, que ha inventat un sistema que ha de permetre dominar totes les forces de l’univers i que tant pot fer el bé com el mal. Però no vol especular amb el seu invent, perquè no és dolent i creu en la redempció de la humanitat. Això fa que rebutgi les proposicions de l’empresa on treballa i del govern del país perquè els lliuri l’invent, perquè sap que el seu invent pot resultar una arma molt perillosa que podria comportar la destrucció de la humanitat.

Aquesta negativa fa que tothom sospiti i desconfiï de Harden: la indústria, l’Estat, l’Església i fins i tot els obrers, que pateixen una greu crisi econòmica i veuen en l’invent una sortida als seus problemes laborals. L’egoisme de tots fa que no pensin en les conseqüències terribles, però Harden es manté en la seva postura, fins que una bala disparada des de la gentada li provoca la mort. D’aquesta manera, el poble mor aquell qui el vol redimir.

Al país de Molock els obrers treballen en zones subterrànies, idea que segurament Carrion va agafar del film alemany Metropolis, que el va influir molt, seguint els corrents expressionistes que Ramon Vinyes havia introduït a Catalunya. Si bé l'obra va tenir un gran èxit entre el públic, no va ser ben rebuda per la crítica de l'època, que la va considerar desproporcionada i massa truculenta i guinyolesca.

La posada en escena va córrer a càrrec de Pius Daví, que també feia el paper de Harden. Maria Vila feia el paper d’Empar Ferràndiz, i altres actors i actrius van ser Ángela Guard fent d'Ordunya, Ventayols fent de Cabrer; Vinyes fent d’Amorós, Estrem, Vives, etc.

Els decorats van ser a càrrec de Morales i Asensi.