Victoria Szpunberg

Dramaturga. Llicenciada en Dramatúrgia i Direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona i Màster en Estudis Teatrals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Amb avi de procedència jueva i pares argentins, nascuts a Buenos Aires i exiliats al Masnou (el Maresme), fugint del cop d’estat del 1976, les vivències familiars han marcat bona part de la producció de la dramaturga catalanoargentina. Es va donar a conèixer l’any 1998 amb l’obra Entre aquí y allá (Lo que dura un paseo) que va ser accèssit al Premi Maria Teresa León; aquesta mateixa peça va ser seleccionada pel Royal Court de Londres (Residència internacional del 2000) i estrenada a la RESAD de Madrid l’any 2000, així com al Here Festival de Nova York el 2002. A hores d’ara, a més de professora de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i a l’Escola Superior de Coreografia de Barcelona, compta amb una prolífica trajectòria com a dramaturga.

Altament polifacètica, la seva obra ha estat qualificada com a inclassificable justament en aquest sentit. Szpunberg escriu peces de teatre i fa dramatúrgies, però també col·labora en companyies de dansa i projectes socials que li permeten abraçar les temàtiques i les formes espectaculars més variades. Potser, una de les temàtiques amb més impacte que han tractat els seus textos és el de l’exili i la memòria de la dictadura argentina, a partir de la trilogia El meu avi no va anar a Cuba (2008), La marca preferida de las hermanas Clausman (2008) i La memoria de una Ludisia (peça radiofònica, 2008), on investiga al voltant de les limitacions del llenguatge per expressar circumstàncies de dolor extrem.

En Amor mundi, la seva darrera obra publicada fins al 2019, l’autora s’aproxima a problemàtiques de caire més quotidià, com és el cas de l’assetjament escolar i els dilemes morals que ocasiona en aquells docents que en són testimoni.

27 maig 2019. The Speaking Machine. Compagnia Ragli. Primavera dei Teatri, Castrovillari (Itàlia).

Abril 2018. Balena blava, monodrama per a actriu i orquestra. Teatre Nacional de Catalunya.

28 maig 2017. Lucis et umbrae. Direcció Xavier Martínez. Producció TNC i Sergi Buka. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.

15 octubre 2016. La font de la joventut. Direcció Ivan Morales. Temporada Alta. Girona.

12 setembre 2016. La meva il·lusió és canviar la història (dixit). Direcció Àlex Rigola.Teatre Lliure. Barcelona. De Damasc a Idomeni.

2017. Un lloc segur. Temporada Alta. Girona. Cicle Llibràlegs.

2015. Skená. Festival de Calli. Colombia.

7 juny 2015. L’onzena plaga. Direcció David Selvas. Cia. La Brutal. Teatre Lliure. Barcelona. Cicle Tot pels diners.

3 octubre 2014. Naciste vos. Teatro Metropolitano. Medellín.

9 juliol 2013. Joves extraordinaris. Direcció Glòria Balañá. Teatre Grec. Festival Grec. Barcelona.

27 octubre 2012. Boys don’t cry. Direcció Glòria Balañá. Teatre Lliure. Festival Grec.

1 abril 2012. Desperta bruixeta. Companyia Clownx Teatre. Teatre de Salt. Girona.

4 juliol 2012. De Carmen. Autoria Maria Rovira. Dramatúrgia Victoria Szpunberg. Direcció Maria Rovira. Teatre Grec. Festival Grec.

1 octubre 2011. L’any que ve serà millor. Autoria Victoria Szpunberg, Càrol López, Marta Buchaca i Mecè Sarrias. Direcció Mercè Vila Godoy. Teatre Villarroel Barcelona.

4 desembre 2011. KDM X AKBA PTÓ. Direcció Marta G. Otín. Teatre de Ponent de Granollers. Barcelona.

22 abril 2010. La marca preferida de las hermanas Clausman.  Direcció glòria Balañà. Teatre Tantarantana. Barcelona.

2 juliol 2008. El meu avi no va anar a Cuba. Direcció Victoria Szpunberg. Sala Bonnemaison. Festival Grec de Barcelona.

13 desembre 2007. La màquina de parlar. Direcció Victoria Szpunberg. Sala Beckett. Barcelona. Cicle de Teatre Català Contemporani.

3 març 2006. Miniatures violentes. Direcció Victoria Szpunberg. Companyia de Postgraduats del Galliner-Mentidera Teatre. Teatre Municipal de Girona.

26 març 2006. Quan tanco els ulls. Director Padilla. IES Arquitecte M. Raspall (Cardedeu).

7 juliol 2004. Esthetic Paradise. Direcció Càrol López. Sala Beckett. Festival Grec. Barcelona.

12 febrer 2003. L’aparador. Direcció Toni Casares. Sala Tallers. Programa T-6. Teatre Nacional de Catalunya,

17 octubre 2003. La mujer cansada. Direcció Glòria Balañá i Ginnette Muñoz-Rocha. Marató de monòlegs de l’AAT. Mercat de les Flors. Barcelona.

2002. Manuelita ¿Adónde vas? L’Espai. Barcelona.
2003. 1-2-3-Cielo. Textos Julio Cortázar. Dramatúrgia Victoria Szpunberg. Festival Internacional de Sitges. Barcelona.

2019. Amor mundi. Barcelona: Biblioteca Sala Becket: Re&ma12.

2018. Victoria Szpunbeg (2004-2018). Tarragona: Arola.

2017. Boys don’t cry. A: Diversos autors. Dramaturgia catalana contemporánea. Vol. II. Barcelona: Institut del Teatre.

2013. Boys don’t cry (publicat conjuntament amb Sunyer, M. Safira). Barcelona: Re&ma12, (Col·lecció Off Cartell; 14)

2011. La machine à parler (publicat conjuntament amb Cunillé, Lluïsa, Barcelone, paysage d’ombres). Editions de l'Amandier.

2008. Teatre radiofònic (publicació d’autors diversos). Barcelona: Re&ma12. (Col·lecció Off Cartell; 3)

2007. Quan tanco els ulls. A: Diversos autors. Teatre als instituts. Barcelona: Re&ma12, p. 51-71. (Col·lecció Off Cartell; 2)

2007. La màquina de parlar (publicat conjuntamente amb Mestres, A., Odola). Barcelona: Re&ma12. (Col·lecció En Cartell; 21)

2007. La banyera, dins AADD, Dramatúrgies breus per a intèrprets ideals. Barcelona: AADPC, (Col·lecció teatre-Entreacte; 71)

2004. Esthetic Paradise (publicat conjuntament amb Andreu Carandell, A-dicció). Barcelona: Re&ma12. Col. (Col·lecció En Cartell; 9)

2003. L’aparador (publicat conjuntament amb Nolla, E. Àrea privada de caça i Galceran, J. El mètode Grönholm). Barcelona: Proa.

2003. La mujer cansada. A: Diversos autors. Monòlegs. Vint monòlegs d’autors catalans contemporanis. Barcelona: AADPC, p. 99-107. (Col·lecció Teatre-Entreacte; 47)

1999. Entre aquí y allá y lo que dura un paseo. Asociación de Directores de Escena de Teatro. (Col·lecció Literatura Dramática Iberoamericana)

Marcillas, Isabel. «Exilio y memoria de la dictadura argentina en la obra de Victoria Szpunberg». A: Aracil, B.; Ferris, J.L.; Ruiz, M. América Latina y Europa. Espacios compartidos en el teatro contemporáneo. Madrid: Visor Libros, 2015, p. 251-262.

Puig Taulé, Oriol. «Victòria Szpunberg, la dramaturga inclassificable». Núvol, (30 maig 2018).  <https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/victoria-szpunberg-la-dramaturga-inclassificable-53431>. [Consulta: 20 novembre 2019].

Rodríguez-Solás, David. «Dramaturgas del siglo XXI». Don Galán, Mujer y teatro en la España del siglo XXI. (2018). Monogràfic. <http://teatro.es/contenidos/donGalan/donGalanNum8/pagina.php?vol=8&doc=1_3>. [Consulta: 20 novembre 2019].

Fitxes de Victoria Szpunberg a la Sala Beckett i a Contexto Teatral:

<https://www.salabeckett.cat/residencia/victoria-szpunberg/>. [Consulta: 20 novembre 2019].

<https://www.contextoteatral.es/victoriaszpunberg.html>. [Consulta: 20 novembre 2019].