Àngels Aymar

Actriu, dramaturga i directora de teatre. Diplomada en Relacions Públiques per la Universitat de Barcelona (1980) i llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona (1983).

Després de diplomar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona, va completar els estudis a Nova York i París. Ha escrit més d’una trentena d’obres, moltes d’elles guardonades, presentades, publicades i traduïdes a diverses llengües. Ha dirigit algunes de les seves pròpies obres, com ara Enverinades (Barcelona, 2018), Città (coproducció italiana, 2017), Hearts Beating Like Drums (Wild Project Theatre, Nova York, 2015), 100FEMMES (Festival Grec, 2013) o Solavaya (Prelude Festival i Teatro Repertorio Español, Nova Yok, 2010).

Cal destacar que és la primera dramaturga convidada a participar en el Pen World Voices Festival NY-2008 amb Out of the blue. Així mateix, va ser autora resident en el Teatre Nacional de Catalunya del 2006 al 2009 amb Trueta i La Indiana. El 1992 La Generalitat de Catalunya li va concedir una beca per a una estada amb la companyia The Wilma Theater de Filadèlfia, als Estats Units.

Com a actriu, ha actuat, entre d’altres, a les obres Antaviana (1985), dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks (1984, A. Alonso),  Baal (1983, Joan Ollé), La primera de la classe (2000), Els viatgers de l’absenta (2007, F. Roda) i Quid pro quo (2008, G. Vázquez). Ha actuat també tant al cinema com en sèries de televisió.

A La podrida, obra inèdita finalista del premi Ignasi Iglesias el 1994, Aymar presenta, en forma de comèdia en un acte, la quotidianitat d’unes dones de mitjana edat que comenten els seus problemes personals i professionals, generats a través d’experiències vitals diferents. La trajectòria d’Àngels Aymar és àmplia i diversa, però aquesta primera idea serà recurrent en produccions posteriors, com ara el muntatge 100FEMMES, un espectacle en què van pujar a escena cent dones de Barcelona, d'entre 20 i 84 anys, amb combinació de coreografia, textos i música, que donava compte de la quotidianitat de les protagonistes.

L’any 2009, a propòsit de Trueta, Aymar era considerada per la crítica com l’única dramaturga del moment que havia tingut el valor d’apropar-se des dels escenaris a qüestions relatives a la memòria històrica. Tanmateix, Àngels Aymar ja s’havia aproximat a aquesta temàtica en peces com La rialla inacabada (1999), on l’autora es refereix al tema dels exiliats a Mèxic, o La indiana (2007), en què aborda el tema dels catalans que, a mitjan segle XIX, buscaven fortuna a Cuba.

Encara el 2018, amb Enverinades, retorna a l’anàlisi del paper que els estereotips juguen en la vida de les dones, a partir de personatges com la Bella, la Ventafocs i la Blancaneu.

29 novembre 2019. Magnòlia cafè. Companyia Nuova. Teatro Comunale degli Arrischiant-Sarteano.

2 maig 2018. Enverinades. Sala Versus Glòries.

2016. Città/Ciutat. Teatre Comunale degli Arrischianti-La Toscana, Itàlia. Primer Festival de Teatre Alternatiu-La Floresta, Barcelona. Coproducció del Colectif LYON.05 i la Nuova Accademia Arrischianti. Traducció a l’italià de Francis M. Pardeilhan.

20 maig 2014. Cœurs battant comme des tambours. Directora Àngels Aymar. Festival Printemps de l’Europe Lyon.

25 juliol 2014. Dancing Shakespeare. Castell de la Vila de Calonge. Girona.

19 juliol 2013. 100FEMMES. Directora Àngels Aymar. Festival Grec.

29 setembre 2010. Solavaya. Directora Hillary Spector. Prelude Festival i Teatro Repertorio Español. Nova York.

30 gener 2009. Trueta. Projecte T6. Teatre Nacional de Catalunya. Sala Tallers.

16 maig 2008. Chevellure d’eau-d’eaux à dos. Festival de l’Ho Gare au Théâtre. Paris.

9 gener 2007. La indiana. Director Julio Álvarez. Companyia Tantarantana. Teatre Nacional de Catalunya. Tantarantana Teatre.

1 juny 2007. Fleurs. Directora Àngels Aymar. Teatre Ponent de Granollers.

28 març 2006. Cute & Paste. Directora Marta Asmarats. Teatre IES Escola Municipal del Treball de Granollers. 25ena Mostra de tallers de Teatre Fundació «La Caixa» CCGranollers.

2003. Dalírium. Teatre Jardí. Figueres. Espectacle Inauguració Any Dalí.

17 octubre 2003. El tapis humà. Directores Glòria Balañà Altamira i Ginnette Múñoz-Rocha. Festival Tercera Marató de Monòlegs. Teatre Mercat de les Flors (Barcelona).

15 novembre 2001. Entre el dubte i el matís. Directora Àngels Aymar. Teatre Artenbrut.

13 juny 2000. Brainstorm. Directora Àngels Aymar. Teatre Artenbrut. Festival Veus de Dona.

Juliol 1996. La furgoneta. Directora Àngels Aymar. Companyia L'unranl'altre. Festival d'Estiu de Barcelona Grec. Sala Beckett (Barcelona).

Juny 1995. Esquerdes. Directora Alexandra Palau. Companyia/es L'unranl'altre. Festival Sitges Teatre Internacional. Teatre Palau Maricel (Sitges).

Aquestes meves veus. Barcelona: Edicions Pont del Petroli, 2019.

Espriu x dotze (Obra d’autoria col·lectiva). Tarragona: Arola, 2017.

Pampallugues. A: Espriu x dotze: dramatúrgies curtes per a joves. Tarragona: Arola, 2014.

Trueta. Barcelona: Proa, 2009.

Entre el dubte i el matís en Monòlegs per a audicions. Barcelona: AADPC, 2008. (Col·lecció Entreacte; 78)

Cute & Paste. Barcelona: Rema 12, 2007. (Col·lecció Off Cartell)

La indiana. Barcelona: Proa, 2006.

El vendedor y la clienta. A: Art teatral cuadernos de minipiezas ilustradas. València: 2004, p. 9-13.

Les phalènes. Éditons de L’Amandier, 2007. Traducció d’André Dalmas.

El tapís humà dins Monòlegs (Obra col·lectiva). Barcelona: AADPC, 2003. (Col·lecció Entreacte; 47)

La rialla inacabada. ADE, 2003

Magnòlia cafè. Barcelona: AADPC, 2002. (Col·lecció Entreacte; 39)

Magnolia cafè. A: A Female Scene: Three Plays by Catalan Women. Cambridge: Anglo Catalan Society-Cambridge, 2007.

Magnolia café. A: Teatro Español del Siglo XXI: Actos de Identidad. Winston-Salem: N.C. Editorial Teatro, 2008.

Esquerdes. Tres homes esperen. Barcelona: 3 i 4, 1996. Tres homes esperen va ser traduïda al francès per André Delmas. Éditions L’Amandier, 2000.

La furgoneta. Barcelona: Millà, 1996. (Col·lecció Catalunya Teatral; 297). 2a època. Publicada en francès per Éditions L’Amandier, 1999. Traducció d’Ángeles Muñoz.

Diversos autors. Autoras en la historia del teatro español (1500-2000). Vol. III. Dir. Juan Antonio Hormigón. Madrid: ADE, 2000, p. 119-122.

Marcillas, Isabel. «Espais de memòria en la dramatúrgia d’Helena Tornero». A: Sansano, Gabriel. Silenci, oblit i preservació de la memòria democràtica. Càtedra Interuniversitària de Memòria Democràtica, 2018, p. 161-177.

Massip, Francesc. «Un testimoni necessari». Avui, Crítica Teatre, (2009), p. 43.

<https://angelsaymar.wixsite.com/website-1> [Consulta: 20 novembre 2019].

<https://www.salabeckett.cat/membre/angels-aymar/> [Consulta: 20 novembre 2019].