Lluïsa Cunillé Salgado

Dramaturga

Dramaturga en llengua catalana i castellana, Lluïsa Cunillé va començar la seva trajectòria teatral a partir de la participació, entre el 1990 i el 1993, en els cursos de dramatúrgia textual que impartia Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. El 1991 obtenia l’accèssit al Premi Ignasi Iglesias per Berna, publicada el 1994. Amb Rodeo, obra escrita en castellà, va guanyar el Premio Calderón de la Barca (1992). Aquests premis anunciaven el que havia de ser una carrera imparable de publicacions, estrenes i guardons, entre els quals cal destacar el de la Crítica de Barcelona (1994) per Libración, el de la Institució de les Lletres Catalanes (1996) per Accident, el Premi Born de teatre (1999) per L’aniversari, el de la Crítica de Barcelona (2000) per Passatge Gutenberg o el Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques (2004) per Barcelona, mapa d’ombres. Així mateix, l’autora ha estat nomenada Premi Nacional de Teatre de la Generalitat (2007) i Premio Nacional de Literatura Dramática (2010).

D’altra banda, l’any 1995 va fundar la companyia Hongaresa de Teatre, juntament amb Lola López i Paco Zarzoso i, en 2008, la companyia La Reina de la Nit, amb Xavier Albertí i Lola Davó, amb les quals ha portat a l’escena gran part de la seva producció dramàtica.

Ha signat la dramatúrgia de espectacles dirigits per Xavier Albertí com ara El professor Bernhardi, Ricard III, PPP, Assajant Pitarra o El pes de la palla. Amb Paco Zarzoso, a més, ha coescrit nombrosos textos: Patos salvajes, El alma se serena o Saló Primavera, per citar-ne alguns.

Autora de reconegut prestigi, eleva la dramatúrgia catalana a l’alçada del millor teatre internacional. Si bé en una primera època les obres de Lluïsa Cunillé oferien textos de caràcter intimista que, a través d’una opacitat qualificada com a poètica de la sostracció, cercaven indagar en els anhels i les frustracions de caràcter universal, les darreres produccions adopten un tarannà més polític i reivindicatiu, d’un fort compromís social. Així, la dimensió social de les seves peces, si no cerca la confrontació directa amb el poder, sí que teixeix un espai de resistència que permet a l’individu reflexionar sobre l’actualitat, en lloc de rebre-la passivament. L’obra de Cunillé adopta formes diverses que oscil·len des de produccions que s’acosten al guió televisiu fins a obres líricoteatrals. En qualsevol cas, la dramaturga imprimeix en la seva obra un segell especial que, amarat de silencis i pauses reveladores o de rèpliques explícites, permet el lector d’identificar-ne trets que n’esbossen l’univers: paraigües oberts, telèfons, màquines d’escriure, pianos, però sobretot una voluntat crítica que no deixa indiferent donen vida als seus textos.

5 octubre 2017. Islàndia. Direcció Xavier Albertí. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.

15 octubre 2016. Sud. Direcció Ivan Morales. Cia. Indòmita. Dins el muntatge Pares nostres. Sala La Planeta de Girona. Festival Temporada Alta.

12 desembre 2015. El temps. Direcció Jorge Silva Melo. Teatro da Politécnica de Lisboa.

20 gener 2015. Serenata per a un país sense serenos. Autoria Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. Direcció Paco Zarzoso. La Seca de Barcelona.

2 juliol 2015. El carrer Franklin. Direcció Josep Maria Miró. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya-Festival Barcelona Grec.

2 octubre 2014. Per començar, sarsuela. Dramatúrgia Albert Arribas, Lluïsa Cunillé i Josep Maria Miró. Teatre Nacional de Catalunya.

14 maig 2014. Geografia. Direcció Xavier Martínez. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya dins el muntatge Fronteres.

2 octubre 2013. Taxi... al TNC. Dramaturgia Lluïsa Cunillé, Josep Maria Miró, Xavier Pujolràs. Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

28 febrer 2013. Aquel aire infinito. Direcció Paco Zarzoso. Sala Beckett.

4 octubre 2011. La vergonya. Direcció Marco Belocchi. Convent de Santa Caterina de Viterbo. Progetto Michellangelo. Festival Quartieri dell’Arte de Viterbo.

10 març 2011. Confessions. Direcció Jan-Christoph Gockel. Schauubühne. Festival F.I.N.D. Berlín.

2011. Patos salvajes. Autoria Lola López, Lluïsa Cunillé, Paco Zarzoso. Direcció Paco Zarzoso. Companyia Hongaresa de Teatre.

26 maig 2011. Carta blanca a Lluïsa Cunillé: La pajarera. Autoria Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Direcció Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Producció La Reina de la Nit. Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona.

8 abril 2010. Dictadura. Direcció Xavier Albertí. Teatre Lliure de Barcelona dins el muntatge Dictadura-transició-democràcia. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure de Barcelona.

2009. El alma se serena. Autoria Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. Direcció Paco Zarzoso. Companyia Hongaresa de Teatre.

5 novembre 2008. El bordell. Direcció Xavier Albertí. Teatre Lliure de Barcelona.

23 novembre 2007. Saló primavera. Autoria Paco Zarzoso i Lluïsa Cunilllé. Direcció Lurdes Barba. Sala La Planeta. Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya.

4 octubre 2007. Assajant Pitarra. Direcció Xavier Albertí. Teatre Lliure de Barcelona.

13 desembre 2007. Après moi le déluge. Teatre lliure. Direcció Carlota Subirós. Espai Lliure del Teatre Lliure de Barcelona. Producció Teatre Lliure i Centre Dramàtic de Barcelona.

12 desembre 2006. La cantant calba & La cantant calba al Mc Donald’s. Autoria Eugène Ionesco i Lluïsa Cunillé. Direcció Joan Ollé. Espai Lliure del Teatre Lliure de Barcelona.

15 desembre 2005. ppp. Dramatúrgia Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí. Direcció i il·luminació Xavier Albertí.Teatre Lliure de Montjuïc.

3 març 2005. Occisió. Direcció Lurdes Barba. Teatre Lliure de Montjuïc.

2005. Conozca usted el mundo. Companyia Hongaresa de Teatre.

2004. Vianants. Autoria Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. Direcció Xavier Albertí. Producció Bulevard Espectacles.

2004. Ilusionistas. Direcció Paco Zarzoso. Compania Hongaresa de Teatre. Espectacle coproduït amb Festival VEO, Teatres de la Generalitat Valenciana, INAEM i la Fundació Municipal de Cultura de Sagunt.

3 març 2004. Barcelona, mapa d’ombres. Direcció Lurdes Barba. Sala Beckett de Barcelona.

30 gener 2003. Aquel aire infinito. Direcció Paco Zarzoso. Hongaresa de Teatre. Casa de Cultura de Sagunt (València).

22 febrer 2002. Húngaros. Autoria Paco Zarzoso i Lluïsa Cunillé. Direcció Paco Zarzoso  i Lluïsa Cunillé. Casa de Cultura del Port de Sagunt.

7 desembre 2002. Et diré sempre la veritat. Autoria Lluís Homar, Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí. Direcció. Xavier Albertí. Festival Temporada Alta de Girona.

29 setembre 2002. El aniversario. Direcció, escenografia i veestuari. Pilar Laveaga. Centro Cultural La Almozara (Zaragoza).

6 juny 2001. Viajeras. Autoria Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. Direcció Paco Zarzoso. Companyia Hongareza de Teatre. Sala Beckett de Barcelona.

2 febrer 2001. El gat negre. Direcció Xavier Albertí. Teatre Malic de Barcelona.

16 març 2000. Passatge Gutenberg. Direcció i escenografia Xavier Albertí. Teatre Nou Tantarantana de Barcelona.

29 juny 1999. La cita. Direcció Xavier Albertí. Mercat de les Flors. Coproduït amb el Festival Internacional d’Edimburg.

20 maig 1999. L’afer. Direcció Alberto Bokos. Companyia Hongaresa de Teatre. Casa de Cultura d’alcoi. Festival de Teatre d’Alcoi.

6 març 1998. Privado. Direcció Xavier Albertí. Cae La Sombra. Sala Becket de Barcelona.

19 novembre 1998. Apocalipsi. Direcció Joan Ollé. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona.

8 juny 1998. Dotze treballs. Direcció Xavier Albertí. Escoxador. Sitges Teatre Internacional (Barcelona).

17 desembre 1997. Vacantes. Direcció Paco Zarzoso. Companyia Hongaresa de Teatre. Sala Moratín de València.

17 juliol 1997. La venda. Direcció Yvette Vigatà. Companyia Com Tu. Teatre Adirà Gual de Barcelona. Festival Grec 97.

11 gener 1996. Accident. Direcció Jon Berrondo. Mercat de les Flors Sala Ovidi Montllor de Barcelona.

15 desembre 1995. Intempèrie. Autoria Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. Direcció Lola López. Companyia Hongaresa. Sala Atelier Moma de València.

20 gener 1995. Aigua, foc, terra i aire. Direcció Eugeni Rusakov. Sala Maria Plans de Terrassa.

21 febrer 1994. La festa. Direcció Núria Furió. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea de Barcelona.

11 octubre 1994. Jòquer. Direcció Calixto Bieito. Companyia Artenbrut.

9 març 1994. Libración. Direcció Xavier Albertí. Cia. Cae la Sombra. Espai 1894, Sala Beckett, Barcelona.

20 novembre 1992. Rodeo. Direcció Luís Miquel Climent. Teatro Fronterizo. Mercat de les Flors de Barcelona, coproduït amb el Centro Nacional de Nuevas Tendencias Escénicas.

Rodeo. Madrid: Centro Nacional de Nuevas Tendencias Escénicas, 1992.

Berna. Barcelona: Institut del Teatre, 1994.

Jòquer. Barcelona: Revista Escena, 1994.

L'aniversari. Barcelona: Institut del Teatre, 1996 / Tarragona: Arola, 2000.

Accident. Barcelona: Institut del Teatre, 1996.

La festa. Barcelona: Lumen - Romea, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, 1996.

Apocalipsi. Barcelona: Proa: Teatre Nacional de Catalunya, 1998.

L'afer. Barcelona: Edicions 62, 1998.

Dotze treballs. Lleida: Pagès Editors, 1998.

La venda. Tarragona: Arola, 1999.

Passatge Gutenberg. Lleida: Pagès Editors, 2000.

Vacants. València: Eliseu Climent - 3i4, 2000.

El gat negre. Lleida: Pagès Editors, 2001.

La cita. Madrid: Novalibro, 2001.

Libración. Madrid: Caos, 2001.

La cita. Madrid: Novalibro, 2001.

Barcelona, mapa d'ombres. Barcelona: REMA 12, 2004.

La cantant calba al MacDonal'ds. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2006.

Assajant Pitarra [amb Xavier Albertí]. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2007

El dúo de la africana [amb Xavier Albertí i Josep Ros]. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2007.

Après moi, le déluge. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2007.

Deu peces. Barcelona: Edicions 62, 2008.

El bordell. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2008.

Aquel aire infinito. Ciudad Real: Ñaque, 2009.

Ilusionistas. Murcia: Laborum, 2010.

Dictadura-transició-democràcia [amb Maria Zaragoza i Josep Ros]. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2010.

El temps. Tarragona: Arola, 2011.

El alma se serena [amb Paco Zarzoso i Marta Pina]. Salamanca: Media Vaca, 2012.

Húngaros. Murcia: Laborum, 2012.

Fronteres [amb Falk Richter i Rafael Spregelburd]. Tarragona: Arola, 2014.

Boira. Barcelona: Institut del Teatre: Editorial Comanegra, 2016.

Islàndia. Tarragona: Arola, 2017.

Dinamarca. Biblioteca de Núvol (Digital), 2017.

Lluïsa Cunillé (2007-2017). Teatre reunit. Tarragona: Arola, 2017.

Albertí, Xavier. «Pròleg». A: Deu peces. Barcelona: Edicions 62, 2008, p. 9-12.

Feldman, Sharon G. «El teatre d'enigma de Lluïsa Cunillé». Catalan Review, vol. 16, núm. 1-2 (2002), p. 141-154.

Gallardo, Laurent. «Ètica i estètica de la resistència». A: Lluïsa Cunillé (2007-2017). Teatre reunit. Tarragona: Arola, 2017, p. 11-16.

Sanchis Sinisterra, José. «Una poètica de la sostracció». A: Cunillé, Lluïsa. Accident. Barcelona: Institut del Teatre, 1996, p. 7-15.

Fitxa de Lluïsa Cunillé a l'AELC:

<https://www.escriptors.cat/autors/cunillell>