Operació Off Barcelona

L’Off Barcelona sorgí amb la necessitat que tenien els grups de teatre independent de disposar d’un local on programar els seus espectacles, davant de les moltes dificultats que tenien per arribar a un públic ampli. Aquesta operació va tenir una importància cabdal per al Teatre Independent, atès que va significar la programació d’espectacles fora del circuit oficial controlat pel Sindicato del Espectáculo en un espai situat fora del centre de la ciutat i que suposà la persecució d’aquesta institució que el considerà una competència il·lícita. Durant la temporada 1967-1968 al Casino de l’Aliança del Poble Nou es van programar set espectacles muntats pels col·lectius de l’escena independent posant de manifest que existia un públic i uns artistes que no s’emmotllaven a les directrius culturals del règim franquista. L’experiment, malgrat l’ampli ressò i entusiasme dels participants, no va quallar en les temporades següents, però va suposar un canvi de paradigma per al teatre català del darrer franquisme que cercava nous públics i nous espais de representació.

En un manifest del novembre del 1967, subscrit pels grups de Teatre Independent de Barcelona, es reivindicava un nou paper social per al teatre i la necessitat de fugir de qualsevol centralisme cultural. Els grups signants foren el Grup de Teatre Independent del CICF (GTI), el Grupo Teatral Bambalinas, el Teatre Experimental Català (TEC), Gogo Teatro Experimental Independiente, El Camaleón, El Paraigua Groc i Jocs de Sorra, que s’hi afegí poc després.

Durant la temporada programada sota la denominació «Operació Off Barcelona» es van representar set espectacles de companyies barcelonines i un de procedent de Madrid, a càrrec de Los Goliardos, que van presentar dos muntatges: En alta mar i Strep-tease, ambdós del dramaturg polonès Slawomir Mrozek.

Pel que fa als espectacles de les companyies barcelonines, tres els presentà el Grup de Teatre Independent: La diada boja o Les noces de Figaro, de Beaumarchais, dirigida per Francesc Nel·lo amb escenografia de Fabià Puigserver, que inaugurà la temporada amb un notable èxit; Els baixos fons, de Màxim Gorki (amb motiu del centenari del seu naixement), de nou dirigida per Nel·lo i amb escenografia de Puigserver, amb un repartiment on trobem Carlota Soldevila, Montserrat Roig, Ovidi Montllor i Josep Maria Benet i Jornet; i Tot amb patates, d’Arnold Wesker, amb direcció de Mario Gas, de nou amb escenografia de Puigserver. Per la seva banda, el Grup Bambalinas també presentà tres espectacles: Farsa y licencia de la reina castiza, de Valle-Inclán, Andorra, de Max Frisch, i Foc colgat, d’Alexandre Ballester (Premi Carlos Lemos, 1967). El darrer espectacle anà a càrrec del Teatre Experimental Català (TEC), que presentà La pista, de Ramon Folch i Camarasa (Premi Joan Santamaria, 1967), sota la direcció de Modest Sala i decorats d’Edmond Sala.

Malgrat estrenar-se a l’Institut d’Estudis Nord-americans es considera com un muntatge produït dins aquesta «Operació Off Barcelona» l’escenificació d’El adefesio, de Rafael Alberti, per part de Gogo Teatro Experimental Independiente, sota la direcció de Mario Gas. Aquest espectacle va obtenir un gran ressò, es va escenificar al Casino l’Aliança del Poble Nou i va entrar al circuit comercial durant la temporada següent, tot fent temporada al Teatre Capsa.

Cronologia

La diada boja o Les noces de Fígaro, de Beaumarchais. Grup de Teatre Independent del CICF. Estrena: 25 novembre 1967. Intèrprets: Enric Batiste, Adelaida Espinal, Jaume Pla, Carlota Soldevila, Nadala Batiste, Alfred Lucchetti, Ovidi Montllor, Montserrat Roig, Francesc Balcells, Xavier Vivé, Carles Sala, Valentí Gómez, Xavier Espinet i Francesc Lucchetti. Escenografia de Fabià Puigserver. Música: Eugeni Gasull. Direcció: Francesc Nel·lo.

Farsa y licencia de la reina castiza, de Ramón Mª del Valle-Inclán. Grupo Teatral Bambalinas. Estrena: 13 gener 1968. Direcció: Francisco Jover.

La pista, de Ramon Folch i Camarasa. Teatre Experimental Català (TEC). Estrena: 20 gener 1968 (set funcions). Repartiment: Josep M. Minoves, Àlex Aixalà, Jaume Fina, Jaume Corominas, Joaquim Riba, Joan Canadell, Francesc Luchetti, Josep Casas, Maria Eulàlia Arqué, Josep Muntané, Jordi Campillo, M. Dolors Muntané, Francesc Balcells, Joaquim Braulio, Mercè Garriga, Pere G. Olivé, Mercè Guiamet, Lluís Olivares, Xavier Vidal, Rosa Muntané i Jordi Anglada. Decorats, figurins i luminotècnia: Edmond Sala. Figurins: Adela Puntí. Direcció: Modest Sala.

Andorra, de Max Frisch. Grupo Teatral Bambalinas. Escenografia: José Vargas. Direcció: Gonzalo Pérez de Olaguer.

Tot amb patates, d’Arnold Wesker. Traducció: Jordi Bordas. Grup de Teatre Independent del CICF (GTI). Intèrprets: Vicenç Molins, Camil García Casar, Víctor Petit, Frederic Roda, Carles Porrera, Francesc Melo, Àlex Santiró, Jordi Pau, Carles Velat, Francesc Torelló, Carles Fruns, Francesc Balcells, Lluís Quinquer, Vicenç Manuel Domènech, Joan Matas, Alfred Lucchetti, Pep Romeu, Josep Serra, Francesc Romeu, Nadala Batiste i Carlota Soldevila. Escenografia: Fabià Puigserver. Direcció: Mario Gas.

Els baixos fons, de Màxim Gorki. Traducció de Jordi Bordas i Elena Vidal. Estrena: 23 març 1968 (dues setmanes). Intèrprets: Ovidi Montllor, Nadala Batiste, Manuel Moreno, Carlota Soldevila, Francina Aloy, Enric Batiste, Montserrat Roig, Núria Casulleras, Jordi Campillo, Antoni Moreno i Josep M. Benet i Jornet. Escenografia: Fabià Puigserver. 

Foc colgat, d’Alexandre Ballester. Grupo Teatral Bambalinas. Estrena: 27 abril 1968. Intèrprets: Joan Peris, Josefina Sanou, Francesc Roura, Joan Ollé, Carme Cera, Francesc Bullich, Carles Marcos i Anna M. Conde. Direcció: Carles Fruns.

Fàbregas, Xavier. De l’Off Barcelona a l’Acció comarcal. Dos anys de teatre català, 1967-1968. Barcelona: Institut del Teatre: Edicions 62, 1976.

Pérez de Olaguer, Gonçal. Teatre Independent a Catalunya. Barcelona: Ed. Bruguera, 1970.