Títol d’una peça teatral del poeta i novel·lista Blai Bonet i Rigo (Santanyí, Mallorca, 1926-1997). Aquest text, escrit el 1956, és l’única obra dramàtica que se li coneix a l’escriptor mallorquí.
Finalista del premi Joan Santamaria (1957), fou estrenada el 24 d’octubre del mateix any al Teatre Capsa de Barcelona per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, sota la direcció de Jordi Sarsanedas; en el repartiment destacà la presència d’un aleshores debutant Josep Maria Flotats, que interpretava el paper d’un dels personatges protagonistes.
L’obra es va publicar el 1958 a l’editorial Nereida de Barcelona.
Es tracta d’una peça d’un sol acte escrita en vers que ens endinsa en el particular món ritual, religiós i dramàtic de Blai Bonet. El títol significa Divendres Sant, el dia en què va morir Crist, i es relaciona amb el tema de la Pasqua, la passió, el sacrifici de l’home a mans de l’aparell de l’Estat i l’odi que destrueix l’amor. La història gira entorn de la figura d’Elvira, una mare que, enmig de la cruesa i les barbaritats d’una guerra, ha de decidir entre els seus dos fills: Andreu i Lluís. L’obra mostra aquests tres personatges en dos temps, primer Elvira i Andreu, i després Lluís, Elvira i Andreu, contraposats i subordinats a un aparell estatal i militar que fa ús del seu poder i ofega l’individu. Amb l’arribada de l’exèrcit, l’Estat mata Lluís, el fill petit de disset anys, i deixa Elvira i Andreu en l’infern de ser no només víctimes, sinó també botxins per la por i el pacte de silenci que els uneix i els fa còmplices de la seva mort.
Parasceve tracta el tema de les contradiccions que comporta l’aplicació de la llei i del poder, dues constants en l’obra de Bonet. Constitueix, doncs, una metàfora de la lluita desigual de l’individu davant el sistema, encarnat per les forces anorreadores de l’Estat i els seus mecanismes, i, al mateix temps, és un retrat de la psicologia familiar en temps de guerra. L’obra fou reeditada el 1995, amb motiu de la reposició realitzada per Antoni Artigues (Magisteri Teatre – Mag Poesia) a la Universitat de les Illes Balears, a la col·lecció «Tespis» de la UIB. Posteriorment, el 1998, la companyia va reestrenar l’espectacle al Teatre Principal de Palma. Després de dècades sense representar-se, segurament per la seva dificultat literària i dramatúrgica, el 2015 Parasceve va retornar als escenaris catalans de la mà del director Jeroni Guiem Obrador, que en va presentar una versió al Versus Teatre de Barcelona. En aquella ocasió, el muntatge va anar a càrrec de la companyia mallorquina T-Shock i va comptar amb la interpretació de Marta Barceló, en el paper de la mare protagonista, i, completant el repartiment principal, Guiem Juaneda i David Pérez, com a fill gran i fill petit, respectivament.
Artigues, Antoni. «Blai Bonet. Records». S’Esclop (Palma), (2007), p. 6-7.
Artigues, Antoni. «Parasceve: el terrorisme d’estat: El teatre de Blai Bonet». Lletra de Canvi (Barcelona), (1999), p. 14-16.
Pons Alorda, Jaume C. «El Parasceve immisericorde de Blai Bonet». Núvol [en línia], (2015). <https://www.nuvol.com/critica/el-parasceve-immisericorde-de-blai-bonet> [Consulta: 30 juliol 2019].
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar