Josep Torres i Vilata

Ventríloc i transformista català que actuava amb el nom artístic de «Toreski»

Inicià la seva carrera com a actor de comèdia, i el 1893, amb vint-i-cinc anys, va marxar amb una companyia de sarsuela cap a Sud-amèrica, on va actuar davant una multitud de públics diversos. En el transcurs dels seus viatges, va descobrir l’art del transformisme del cèlebre actor, transformista i cantant italià Leopoldo Fregoli (1867-1936) que va arribar a posar en pràctica. Així, a principis del segle XX, després del seu llarg periple per terres sud-americanes i instal·lat definitivament a Barcelona, Torres es va fer famós com a transformista i ventríloc, i va arribar a actuar a ciutats com París, Londres, Berlín, Viena, Milà i països d’arreu del món.

Del 1924 al 1937 va treballar com a periodista i locutor còmic a Ràdio Barcelona, i fent ús del seu do per simultanejar dues veus, va crear i popularitzar la figura del Míliu, un personatge de ficció que encarnava un nen entremaliat i simpàtic amb el qual mantenia diàlegs. Les converses, de to humorístic i divertit, giraven al voltant de fets diversos que connectaven amb la ciutadania. Tant fou així que el seu programa de ventrilòquia es va convertir en un fenomen d’audiència. Torres va aprofitar aleshores aquest filó per reorientar el programa i implicar-se en nombroses campanyes de caràcter benèfic a favor de nens malalts i famílies necessitades. Durant deu anys va aconseguir recaptar més de dos milions i mig de les antigues pessetes i va recollir més de 200.000 mantes, milers de joguines, aparells radiofònics i altres donatius en espècies. Aquesta gran tasca benèfica, altruista i de veritable assistència social des de la ràdio el va fer mereixedor, juntament amb el seu col·laborador Míliu, de diverses condecoracions i reconeixements, entre ells una medalla del govern de la Segona República Espanyola el 1933. Torres va morir cinc anys més tard, el 10 de maig del 1937. Aquell mateix any es publicà la seva autobiografia Una vida: Toreski.

A través de les ones de Ràdio Barcelona, Torres va arribar crear escola i de la seva projecció de ràdio benèfica moltes altres emissores van agafar-ne el testimoni durant els anys cinquanta i seixanta. Així, el també locutor, ventríloc i actor Enric Casademont (1922-1975) va crear, a la dècada del 1950, un nou personatge radiofònic infantil, en Pau Pi, amb l’orientació benèfica iniciada amb el ninot Míliu, recuperant una gran audiència per a Ràdio Barcelona i enregistrant diversos discs.

Gaya Picón, José. «La obra benéfica, altruista, de verdadera asistencia social, que está realizando ‘Toresky’». Mundo Gráfico (Barcelona), 1933, p. 8-9.

Jané, Jordi. Les arts escèniques a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors: Galaxia Gutenberg, 2001.

Josep Torres Vilata a la Viquipèdia