Pedagogia de l’Espectacle

Els orígens d’aquesta entitat es troben a la delegació terrassenca d’Òmnium Cultural i, més concretament, en Josep M. Font i Guillué, que fou qui va donar forma al projecte i l’engegà.

Pedagogia de l’Espectacle és la primera experiència a Catalunya d’educació per a l’espectacle en el temps escolar. La seva activitat primordial es fonamenta en la programació d’espectacles de qualitat adreçats al públic escolar dins l’horari lectiu, amb un especial interès en la difusió de la cultura, en general, i de la catalana, en particular. Una iniciativa que té com a objectius principals educar el sentit crític de nois i noies en les arts de l’espectacle en un sentit ampli (teatre, cinema, música i dansa) i, alhora, oferir una experiència artística amb valor afegit, posant especial èmfasi en les actituds i els valors, tant personals com socials.

Per assolir aquests objectius, l’entitat ofereix, d’una manera estable i continuada des de la seva fundació, una programació equilibrada de propostes que duen a terme companyies d’actors professionals (Animanundi, Teatre Nu, Marcel Gros, Factoria Mascaró, Nats Nus Dansa, Pentina el Gat, entre moltes d’altres), i que van adreçades fonamentalment a nens i nenes, i nois i noies en edat escolar, tant a alumnes d’educació infantil com a l’alumnat de cicle inicial, mitjà i superior de primària, i també de primer i segon cicle d’ESO i batxillerat. Així doncs, en aquest sentit la filosofia principal de l’entitat és portar l’escola al teatre i despertar el gust i la sensibilitat vers les arts espectaculars, amb sessions que es reforcen amb unes guies didàctiques, les quals complementen els espectacles i alhora permeten aprofundir-los a l’aula. D’altra banda, d’un temps cap aquí, l’entitat organitza també sessions per a alumnes d’escoles bressol i educació infantil que consiteixen en tallers de dansa, creats per companyies reconegudes i especialitzades en aquesta disciplina, amb la finalitat de portar la dansa a la pròpia classe i fer participar els infants en una narració i una representació corporal. O bé també espectacles de curta durada (30-40 minuts), a càrrec de companyies amb una dilatada i consolidada trajectòria professional, adreçats principalment als més menuts (0-3 anys) i en els quals la part visual i musical, i la barreja d’actors i titelles són les tècniques per captivar els infants. Una altra de les activitats que cal destacar són els tallers de teatre a l’escola, especialment pensats per a l’alumnat de cicle mitjà i superior, que es despleguen al llarg del curs escolar, dins el calendari lectiu de classes, i sempre des d’un enfocament transversal i multidisciplinari.

Fora de l’àmbit estrictament escolar, l’entitat també desenvolupa el projecte Fem teatre en català!, consistent en experiències lingüístiques en català, de tres hores de durada, a través del recurs del teatre. L’objectiu és crear un context per a la interacció lingüística en català, a fi de promoure’n l’ús, principalment en l’àmbit de la joventut i el lleure, a través d’una eina divertida, lúdica i dinàmica com és el teatre. Els seus destinataris són estudiants, joves, en situació d’atur o persones treballadores i persones estrangeres interessades en incrementar l’ús del català en les seves comunicacions habituals (a casa, amb els amics, a la feina, etc.). Durant les diferents sessions es representen escenes de guions d’obres teatrals de diferents estils: clown, còmic, clàssic, modern, contes i rondalles, etc., i es treballa sobre la base escrita d’una escena, un gag o un esquetx.

L’experiència de més de quaranta anys d’activitats testimonia que Pedagogia de l’Espectacle és una entitat fortament arrelada al territori. Després d’un període inicial de prop de cinc anys, en què les seves activitats es van anar consolidant com un fet habitual a les escoles de Terrassa, a principis de la dècada dels vuitanta s’inicià una etapa de creixement i expansió que es mantindrà fins al moment actual. El començament de la dècada va coincidir amb el començament d’una època marcada pel compromís, el dinamisme i l’activitat intensa d’Agnès Soteras i Carreras, que a partir del 1982 va assumir la responsabilitat i la coordinació de totes les activitats. Així, en el curs 1984-1985, un total de 63.410 alumnes van participar en les sessions programades per l’entitat. I poc després, també el 1985, Pedagogia de l’Espectacle quedà vinculada a la Fundació Torre del Palau de Terrassa, dedicada a activitats culturals i de lleure adreçades sobretot a nois i noies. D’aquesta manera, a partir d’aleshores, el seu camp d’actuació s’estengué des de Terrassa a tota la comarca, començant a programar espectacles per a diferents escoles de Rubí; més endavant, el 1993, incorporà a les seves activitats escoles de Sabadell, i actualment l’àmbit d’actuació engloba centres educatius de poblacions com Castellbisbal, Viladecavalls i Sant Llorenç Savall, si bé totes les sessions es realitzen en espais de la capital vallesana, com el Teatre Alegria i l’Auditori Municipal.

Font i Gillué, Josep M. Pedagogia de l’espectacle: la primera experiència d’educació per a l’espectacle a les escoles de Catalunya. Terrassa: 1993.

Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.

http://www.torredelpalau.org/pedagogia-de-l-espectacle