Alfons Par i Tusquets

Alfons Par és fill d’una família burgesa benestant. Si bé professionalment treballa en l’empresa cotonera del seu germà Joan, paral·lelament s’interessa per diversos aspectes de la llengua i la literatura, i, a més de diversos treballs dedicats a la gramàtica i la sintaxi catalanes, esdevé traductor i reconegut expert i divulgador de l’obra de Shakespeare. En aquesta línia, el mes de març del 1903 pronuncia les seves dues primeres conferències sobre l’autor anglosaxó, sota l’empara del Centre Excursionista de Catalunya, del qual és membre des del 1896. La primera de les conferències (6 de març) parla dels edificis que acollien les representacions teatrals en el segle XVII, del personatge arquetípic del bufó, i dels autors que precediren Shakespeare. En la segona conferència (27 de març), llegeix la seva pròpia traducció de l’escena primera del quart acte d’Otel·lo i comenta l’obra (aquesta traducció serà posteriorment publicada a la revista Catalunya). L’any següent, els dies 6 i 13 de maig, dona dues conferencies més: la primera sobre diverses publicacions de Shakespeare, de les quals mostra alguns facsímils; la segona, sobre el valor del teatre del dramaturg anglès i l’estructura de les seves obres. El 1908 pronuncia les conferències «Shakespeare» (1908) i «Poemes èpics de Shakespeare: El forçament de Lucreça» (1908), que inclou la traducció de diversos fragments del poema, totes dues a l’Associació Wagneriana (AW), de la qual és soci fundador i president des del 1905 (i, com a tal, és promotor de la iniciativa de l’AW de traduir al català l’obra del compositor alemany). Durant un temps, fins que se’n distancia a causa de la seva postura contrària a les normes ortogràfiques (1913), col·labora amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Segurament, el seu viatge a Gran Bretanya entre els mesos d’agost i setembre del 1909 està motivat per aquesta entitat i té la missió de promoure l’intercanvi de publicacions entre l’IEC i diverses institucions angleses. En qualsevol cas, Par aprofita l’avinentesa per entrevistar-se amb alguns experts shakespearians. El 1912 publica a l’Associació Wagneriana la seva traducció de King Lear. Aquesta traducció reflecteix el rebuig de Par a les normes de l’IEC i segueix un model de llengua arcaïtzant que s’inspira en els clàssics medievals catalans. El 1916 ofereix dues noves ponències sobre la vida de Shakespeare a l’Ateneu Barcelonès (del qual també és soci). Des del 1924, és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En el Butlletí d’aquesta institució, s’esmenten diverses ponències de Par dedicades a les arts escèniques: «Primeras representacions shakesperianas a Barcelona», «Representacions teatrals barcelonines en 1729» (que es publica al mateix Butlletí), «Los traductores de Shakespeare, miembros de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona» i «Nou esclariment de l’origen de l’òpera a Barcelona». El 6 i 13 de maig de 1925 fa unes xerrades al Centre Excursionista en les quals exposa l’argument de la major part de les obres de Shakespeare. En el marc de l’exposició Universal de Barcelona del 1929, es va celebrar una Exposició Universal de Teatre promoguda per l’Instituto del Teatro Nacional (que és el nom que rep durant la dictadura de Primo de Rivera l’Escola Catalana d’Art Dramàtic fundada per Adrià Gual el 1913, i que més tard esdevindrà la Institució del Teatre), en la qual s’havia previst que Par exposés la seva col·lecció d’obres de i sobre Shakespeare. No obstant això, finalment només se’n publica el catàleg (Contribución a la bibliografia espanyola de Shakespeare) i una nova versió de les dues conferències que havia pronunciat a l’Ateneu Barcelonès. El 1935, publica la que serà la seva darrera obra: Shakespeare en la literatura española, un estudi sobre la recepció de l’autor anglès a la península. Mor afusellat a la Rabassada el 26 d’agost del 1936. En relació amb els detalls de la seva mort, Maria Salomé Ribas escriu el següent, sense arribar a especificar el nom dels sindicats implicats (2004, p. 173):

«La vida de Par acaba la tarda del 26 d’agost de 1936, quan membres d’un sindicat el van a buscar al seu despatx del carrer del Bruc. Té, doncs, en aquella data, 57 anys. Segons la versió de la seua filla, el maten perquè és president del Centre Cotoner i, com a tal, pot importar cotó, cosa que un sindicat no permet per tal de perjudicar-ne un altre».

El 13 d’octubre del 1938, la conferència inaugural del curs 1938-1939 de la Institució del Teatre es dedica a la memòria d’Alfons Par. Pronunciada per Joaquim Pena i titulada «Alfons Par. La seva personalitat i la seva obra», serveix per presentar l’exposició de la col·lecció bibliogràfica entorn de Shakespeare que Alfons Par havia reunit al llarg de la seva vida.

Alfons Par (o Anfòs, que és com signa molts dels seus treballs) és considerat un dels  erudits de referència sobre Shakespeare del segle XX, tant en l’àmbit català com espanyol, i un dels seus principals divulgadors durant el primer terç de l’esmentat segle. La pertinença a diverses entitats de caràcter cultural, com ara el Centre Excursionista de Catalunya, l’Associació Wagneriana, etc., li brinda l’oportunitat de donar a conèixer en forma de conferències i publicacions els fruits dels seus estudis.

En les seves publicacions, Par defensa la postura que Shakespeare és, sobretot, un dramaturg, i que cal llegir les seves obres tenint present que són textos concebuts per a la representació. Remarca la profunditat psicològica dels personatges shakespearians, l’autèntic pal de paller del seu teatre, molt més rellevants que no pas el conflicte i la subsegüent resolució. Per altra banda, la falta d’un final que asseguri la felicitat per als personatges virtuosos en moltes de les peces de l’autor anglès fa que Par sovint insisteixi en el que ell anomena el pessimisme shakespearià.

Pel que fa a la seva traducció de King Lear, Lo rei Lear és l’intent de demostrar amb fets la teoria que, per a la traducció de Shakespeare, el model de llengua dels clàssics catalans medievals és la millor opció. És una traducció erudita, que segueix molt de prop l’original, acompanyada d’un sòlid aparat crític. El fet que no s’hagi arribat a representar mai pot ser degut, en bona mesura, al model de llengua emprat.

Shakespeare, William. «Othello. Quart acte, primera escena». Traducció. Catalunya, núm. II: 29 (maig 1904), p. 5-15.

«Shakespeare». A: XXV Conferències donades a la Associació Wagneriana (1902-1906). Barcelona: Associació Wagneriana, 1908, p. 157-191.

«Poemes epics de Shakespeare: El forçament de Lucreça». A: XXV Conferències donades a la Associació Wagneriana (1902-1906). Barcelona: Associació Wagneriana, 1908, p. 469-492.

Shakespeare, William. Lo rei Lear. Tragedia de Guillem Shakespeare feelment arromançada en estil de catalana prosa per Anfòs Par. Ab notes esplicatives dels mellors comentaristes anglesos y estudis crítics del traductor. Traducció. Barcelona: Associació Wagneriana, 1912.

«Vida de Guillem Shakespeare». Butlletí de l’Ateneu Barcelonès, núm. I: 6 (abril-juny 1916), p. 225-252.

«Vida de Guillem Shakespeare (continuació)». Butlletí de l’Ateneu Barcelonès, núm. I: 7 (juliol-setembre 1916), p. 287-307.

Vida de Guillem Shakespeare segons les millors biografies angleses i compte habut dels darrers documents desarxivats. Barcelona: Estampa d’E. Domenech, 1916.

«Representaciones teatrales barcelonesas en 1729». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, núm. XIV:103 (abril-setembre 1929).

Contribución a la bibliografía española de Shakespeare. Barcelona: Publicaciones del Instituto del Teatro Nacional, 1930.

Vida de Guillem Shakespeare. Barcelona: Publicaciones del Instituto del Teatro Nacional, 1930.

Shakespeare i el folklore espanyol. Palma de Mallorca: Viuda Pizà, 1931.

Shakespeare en la literatura española. Madrid-Barcelona: Librería General de Victoriano Suárez: Biblioteca Balmes, 1935.

Representaciones shakesperianas en España. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1936.

Armangué Herrero, Joan; Fanari, Silvia. «El teatre anglès a Catalunya. Bibliografia de les traduccions del període 1900-1936». A: Massot i Muntaner, Josep (coord.): Miscel·lània Jordi Carbonell, 4: Estudis de Llengua i Literatura Catalanes XXV. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992, p. 143-160.

Esquerra, Ramon. Shakespeare a Catalunya. Barcelona: L’Albí, 2009. Edició original: 1937.

Foguet i Boreu, Francesc. «La Institució del Teatre durant la Guerra i la Revolució (1936-1939)». Revista de Catalunya, núm. 199 (octubre 2004), p. 7-56.

Pujol, Dídac. «Anfòs Par, traductor de Shakespeare». A: Ortín, Marcel; Pujol, Dídac (eds.). Llengua literària i traducció. Lleida: Punctum: Trilcat, 2009, p. 87-103.

Pujol, Dídac. Traduir Shakespeare. Les reflexions dels traductors catalans. Lleida: Punctum: Trilcat, 2007.

Ribes Amorós, Maria Salomé. «Alfons Par, l’home i el seu context». Llengua & Literatura (Barcelona: IEC), núm. 15 (2004), p. 167-210.  <https://raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/151282> [Data de consulta: 15 juliol 2018]

Fontcuberta, Judit. «Par i Tusquets, Alfons». A: Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar (dirs.). Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo Editorial: Universitat Autònoma de Barcelona: Universitat de les Illes Balears: Universitat Jaume I: Universitat de Vic, 2011.  <http://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/598/par-i-tusquets-alfons.html> [Data consulta: 15 juliol 2018]