Mal Pelo

Des d'aquesta perifèria convertida en centre de creació, Mal Pelo ha desenvolupat un llenguatge artístic amb segell propi que ha conreat un important èxit internacional; no en va, presenten moltes de les seves obres al Théâtre de la Ville de París, un teatre que també ha fet de coproductor d'alguna de les seves obres i que pocs altres creadors catalans han trepitjat. Maria Muñoz, abans de ballar, feia atletisme, i Pep Ramis es dedicava a la pintura i a tocar el violoncel. Aquestes tres característiques —l'energia física, la plàstica i la musicalitat— són catalitzades en cadascuna de les seves obres per crear un llenguatge propi de moviment orgànic amb exquisida sensibilitat plàstica. També és un pilar important de Mal Pelo la incorporació d'una dramatúrgia robusta en les peces, que tan aviat inclouen la paraula com la imatge videografiada o el suport d'elements escènics, creats per ells mateixos, a més de bandes sonores originals i col·laboracions amb artistes de diferents àmbits. En aquest sentit, són importants les aportacions del músic Steve Noble, l'escriptor John Berger, la vídeocreadora Núria Font i l'il·luminador August Viladomat, a més de les d'alguns ballarins que han format part de la companyia durant molts anys, com Enric Fàbregas, Jordi Casanovas i Leo Castro.

A banda dels intèrprets habituals, Mal Pelo també ha col·laborat amb altres coreògrafs de renom en creacions puntuals: Àngels Margarit a Saó (1995), Andrés Corchero a (An) El silenci (2003) o Cesc Gelabert a Cantos (2005), a més d'artistes d'altres àmbits com els actors Pep Tosar a Esquena de ganivet (2005) i Eduard Fernández a Caín & Caín (2011), el videoartista Toni Serra a Atrás los ojos (2002) i la cantant Anna Subirana a Atlas (2005), entre molts d'altres. Les activitats d'entrenament per a professionals, els laboratoris i les residències obertes promogudes per Mal Pelo al seu espai de treball han ajudat a l'evolució del seu propi llenguatge, que al llarg de més de vint-i-cinc anys ha evolucionat des d'un plantejament més proper a l'animalitat fins a una recerca en els referents humanístics de la nostra època amb incorporacions noves a cada pas.

A banda de les creacions grupals, Bach (2004) és un solo de Maria Muñoz amb la música del Clavecí ben temperat que porta una dècada presentant-se arreu del món i que ha convertit la ballarina en una de les intèrprets amb més personalitat del panorama estatal. També és important el paper pedagògic de la companyia, especialment des del moment que Mal Pelo assenta la seva residència a L'Animal a l'Esquena, el centre de creació impulsat per ells mateixos l'any 2001, on han convidat creadors rellevants com Steve Paxton o Lisa Nelson. Tant aquest centre com les activitats generals de la companyia han deixat una empremta important al poble de Celrà on s'ubiquen.

Mal Pelo també s'ha expressat mitjançant exposicions en què han desenvolupat les seves idees dramatúrgiques de manera alternativa a la manera com ho fan en les obres escèniques. L'any 2000 presenten una exposició titulada L'animal a l'esquena a Can Felipa (Barcelona) i al Museu d'Història de Girona. El 2006 inauguren Testimoni de llops a la Fontana d'Or de Girona. El 2009 Refugi es presenta al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona i al Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona.

Més enllà d'un element escènic recurrent, el vídeo també és una eina que han exercitat per ell mateix en videocreacions en què han col·laborat alguns grans realitzadors. Tango (1988) i Maria Muñoz (1992), de Joan Pueyo; Quarere (1990), de Walter Verdin; Sau (1990), Lucas (1990), Aral (1991) i Mundana (1995), de Jordi Teixidó; Dique Seco (1991), de Galsnost (TV2); Ixa Paula (2000), de Núria Font; Past Landscape (2002), de Lawrence Wallen; Midday (2003), In Stone (2006) i Wrists (2009), de Margaret Williams. Manos (2009) està realitzada per Xavier Pérez i Pep Ramis, igual que Clear Night #1 i Clear Night #2.

Mal Pelo ha rebut el Premi Nacional de Dansa 2002, atorgat per la Generalitat de Catalunya per l'espectacle L'animal a l'esquena i per la iniciativa del centre de creació amb el mateix nom, i el premi de l'INAEM–Ministeri de Cultura en la modalitat de creació l'any 2009 en reconeixement a la trajectòria de la companyia en l'àmbit de la creació coreogràfica i en l'obertura de nous camins en la dansa contemporània; el premi també és una menció especial a l'espectacle Bach i al centre de creació L'Animal a l'esquena.

(Selecció)

4 juliol 2020. Inventions. Museu Marítim de Barcelona (Barcelona).

28 març 2019. On Goldberg Variations / Variations. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona).

6 juliol 2018. Invencions. Dansàneu. Església de Santa Maria d'Àneu.

2015. 7 lunas. Mercat de les Flors (Barcelona).

7 març 2015. El cinquè hivern. Teatre d'Ivry-Antoine Vitez. (Ivry-sur-Seine, França).

29 octubre 2013. L'esperança de vida d'una llebre. Maria Muñoz i Pep Ramis. El Canal – Centre d'Arts Escèniques Salt (Girona).

4 desembre 2013. L'Incontro. Maria Muñoz and Raffaella Giordano. Théâtre des Bernardines (Marseille).

15 abril 2011. Caín & Caín. Eduard Fernández, Pep Ramis. Teatre de Salt (Girona).

20 octubre 2010. Tots els noms. Maria Muñoz, Pep Ramis. Agora de la Danse (Montreal).

23 abril 2009. Amadou. Leo Castro. Mercat de les Flors (Barcelona).

17 abril 2009. Jukebox. Jordi Casanovas. Mercat de les Flors (Barcelona).

12 novembre 2008. He visto caballos. Maria Muñoz i Pep Ramis. Festival Temps d'Images (Lisboa).

18 maig 2006. Testimoni de llops. Maria Muñoz i Pep Ramis. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona).

14 juliol 2005. Atlas (o antes de llegar a Barataria). Maria Muñoz i Pep Ramis. 29 Festival Grec. Mercat de les Flors (Barcelona).

16 juliol 2004. On a remplacé les coqs. Fòrum Barcelona (Barcelona).

26 febrer 2004. Bach. Maria Muñoz. Espai Lliure (Barcelona).

26 juliol 2003. An (El silenci). Mercat de les Flors. 28 Festival Grec (Barcelona).

12 juliol 2002. Atrás los ojos. Teatre Lliure. Festival Grec. Sitges Teatre Internacional (Barcelona).

3 novembre 2001. Canción de Paula. Monasterio de la Cartuja. Mes de Danza (Sevilla).

22 juny 2001. Canción para Santiago (Canción para un sordo). En pé de pedra (Santiago de Compostela).

31 maig 2001. L'animal a l'esquena. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona).

14 octubre 1999. El alma del bicho. L'Espai (Barcelona).

15 juliol 1998. Orache. Mercat de les Flors. 23 Festival Grec (Barcelona). Premi a la Millor Direcció Coreogràfica, atorgat per la Generalitat Valenciana, 1998.

1997. Canción de Bernabé. Drodesera Festival (Dro, Itàlia).

1996. La calle del imaginero. Internationales Sommertheater Festival (Hamburg, Alemanya).

12 abril 1995. Zarco. Mercat de les Flors (Barcelona).

1994. Dol. Jacob's Pillow Dance Festival (Massachussets, EUA). Premi Joan Magrinyà d'Interpretació de Dansa de la Diputació de Barcelona, 1996.

16 desembre 1993. La mirada de Búbal. Klapstuk, Bélgica.

1993. Canción para los pájaros. Outdoors Festival (Londres).

1992. Sur, perros del sur. Biennale de la Danse (Lió, França).

1990. Lucas. Danse a Aix (Aix en Provence, França).

1989. Quarere (Klapstuk, Bèlgica.)

Mal Pelo. L'animal a l'esquena. 2001.

Mal Pelo. Testimoni de Llops. Girona: Fundació Caixa Girona, 2006.

Mal Pelo. Ten years after (CD-Àudio). 2009.

Mal Pelo. Swimming horses. 2013.

http://www.malpelo.org