Logo Institut del Teatre
Territori: Barcelona
Dates: 1979-1984
Gènere/s: Dansa contemporània
Redactor/a: Clàudia Brufau Bonet
Descripció

El grup Heura es va gestar a les aules de l'Institut del Teatre, gràcies sobretot als tallers de coreografia que impartien Gilberto Ruiz-Lang i José Lainez. Van fundar el col·lectiu Remei Barderí, Alicia Pérez-Cabrero, Isabel Ribas, Elisa Huertas, Lola Puentes i Carme Vidal. Poc després s'hi van incorporar Avelina Argüelles, Àngels Margarit, Mònica Godai i Assumpta Argués. Toni Gómez, Álvaro de la Peña i Antonio Moreno també van participar en algunes peces. Les coreografies eren dirigides per un membre del grup, però es creaven conjuntament.

Els assajos els inicien l'octubre del 1978 i debuten el febrer del 1979 en la II Mostra de Dansa Independent amb un programa de cinc peces, i aquest mateix any comencen a participar en concursos. Per Laberint reben el tercer premi i el premi del públic al Concurs Coreogràfic de Bagnolet (França) el març del 1979. Arran d'aquesta experiència Pérez-Cabrero i Ribas van muntar una coreografia, R.A.S, per a la companyia Gigi Caciuleanu (Rennes). El novembre del 1979 Avelina Argüelles, que havia a creat Absència, i Isabel Ribas, creadora de Com et dius nena?, van rebre ex aequo el premi del Concurs de Nyon (Suïssa). En aquest mateix concurs, Pérez-Cabrero va guanyar el premi a la millor interpretació. El 1980 Argüelles rep el segon premi del concurs de Sommerakademie des Tanzes, a Colònia, amb Anells sense dits, i més tard deixa el grup. La televisió alemanya va gravar aquesta peça i Passatges, que havia obtingut una menció especial.

Al principi el col·lectiu va treballar a les aules de l'Institut del Teatre, però aviat van llogar un local a Ciutat Vella, on el 1982 Àngels Margarit va crear la primera coreografia concebuda com a espectacle, Temps al biaix. Després d'aquesta estrena i fins al 1984 es van instal·lar en un local al carrer Domènech, a Gràcia (just a sobre del local del Ballet Contemporani de Barcelona), on també impartien classes. Heura va participar en els cicles «Culturalia» i la «La Caixa a les escoles», programats per La Caixa, en el quals van presentar tres programes per a públic infantil durant les temporades del 1981, 1982 i 1983.

El 1983 Isabel Ribas va crear Le ciel est noir. Per a aquesta producció es van sumar al projecte nous ballarins. Després d'aquesta estrena, el col·lectiu es va separar; qui volia seguir la línia d'Àngels Margarit va unir-se a Mudances, i qui desitjava continuar amb la dansa-teatre que Ribas els havia donat a conèixer van continuar sota el nom d'Heura. Els últims membres del col·lectiu foren Lola Puentes, Mònica Godai, Antonio Moreno, Ramon Coromina, Mariona Rosselló i Montse Colomé. Tanmateix, com que no van arribar a produir un nou programa, el 1984 Heura Dansa Contemporània deixa d'estar actiu, uns mesos després d'haver rebut el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Heura va presentar el seu treball en diferents teatres de Catalunya i la resta de l'Estat, en festivals nacionals com el Grec, i d'internacionals com l'Amsterdam DansHOT. També van actuar a Mèxic i Itàlia. A més, van participar en diferents projectes fora de l'àmbit de la dansa i van col·laborar amb Agustí Villaronga en el rodatge de Laberint. El grup va formar part del projecte Estable, com el Ballet Contemporani de Barcelona.


Trajectòria

La trajectòria d'Heura és breu, però el col·lectiu va deixar una petjada d'un valor inqüestionable en el panorama de la dansa contemporània a Catalunya en plena transició democràtica, a causa de la seva constant línia experimental. Per una banda, Heura va donar peu a altres companyies, com la d'Avelina Argüelles i Mudances, que és de les formacions catalanes amb una trajectòria més sòlida i internacional. I per l'altra, des de l'inci van rebre reconeixements en concursos europeus. Heura en l'àmbit de la investigació coreogràfica es podia equiparar a altres companyies i grups estrangers de països que no havien patit el retard cultural d'Espanya.

Influenciades pels professors que havien tingut a l'Estudi d'Anna Maleras o a l'Institut del Teatre, en les seves produccions es distingeixen dues línies estètiques diferents: una de formalista, com Temps al biaix, i una d'expressionista, com Absència d'Argüelles. Ara bé, l'esperit experimental va ser l'essència del grup, com es demostra a Laberint. Van seguir principis compositius de Cunningham i es van inspirar en el llenguatge plàstic de Nikolais. El contrapunt va ser la proposta de Le ciel est noir, d'Isabel Ribas, que seguia un procés creatiu i una estètica de la dansa-teatre de Pina Bausch. Malgrat que és l'última producció del grup, també va ser de les més aplaudides i presentades del col·lectiu.


Produccions

28 febrer 1979. Com et dius nena?, d'Isabel Ribas. Caixes, de Gilberto Ruiz-Lang. Laberint, d'Elisa Huertas, Alicia Pérez Cabrero i Isabel Ribas (Idea original: Ruiz-Lang). L'amant del sol a l'obra, de Maria Rosas. Absència, d'Avelina Argüelles. II Mostra de Dansa Independent, Institut del Teatre.

22 maig 1980. Bunyols de cervell, direcció Remei Barderí. Passatges, d'Elisa Huertas. Potes, d'Àngels Margarit. Anells sense dits, d'Avelina Argüelles. III Mostra de dansa Independent, Institut del Teatre.

1 juny 1982. Temps al biaix, d'Àngels Margarit. Festival Dansa 82, Teatre Regina.

31 gener 1984. Le ciel est noir, d'Isabel Ribas. Teatre Regina.


Bibliografia

Aroca del Rey, Maria Victoria. «Heura, una nova concepció estètica de la dansa». Dansa 79 [en línia] (Barcelona), núm. 12 (1980). <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/Dansa79/id/918/rec/12> [Consulta: 4 gener 2017].

Àvila, Ramon; Colomé, Delfí; Otzet, Montse. Dansa: noves tendències de la coreografia catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1994.

Aymamí Reñé, Eva. «The Construct of The Democratic Woman: Argüelles’ New Subjectivities». Choreographing the Silence. Women Dancing Democracy in Post-Franco Spain [en línia] (Guildford: School of Arts Faculty and Human Sciences, University of Surrey), (2015), p. 135-163. <http://epubs.surrey.ac.uk/808454/1/1.%20Thesis%20Manuscript,%20Finale%20.pdf> [Consulta: 4 gener 2017]

Vendrell, Ester. «1975-2000. Construcció d’una realitat coreogràfica». A: Assaig de Teatre: Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral [en línia] (Barcelona: Universitat de Barcelona), núm. 66-67 (2008), p. 95–117. <http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/146392> [Consulta: 4 gener 2017]


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x