Arquimbau i Cardil, Rosa Maria

D’orígens humils, en els anys vint i trenta Rosa Maria Arquimbau desenvolupa una trajectòria periodística i narrativa molt significativa de la modernitat de la Catalunya de preguerra. Hi representa, de fet, la figura de la nova escriptora del segle xx en la versió que combina frivolitat externa i consciència de fons (a l’estil de la generació de la Jazz Age), i, des d’aquesta posició, desplega una acció social i política vinculada a les esferes esquerranes i catalanistes (el 1932, per exemple, és nomenada presidenta del Comitè Central del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya). Funcionària de l’Ajuntament de Barcelona, es casa amb Joaquim Girós el 1937 i s’exilia a França al final de la Guerra Civil. El 1942, després d’un intent fallit d’anar a Mèxic, s’instal·la temporalment a Perpinyà, però aviat torna a Barcelona, on intenta reprendre la seva carrera literària sense gaire èxit (no aconsegueix estrenar ni publicar i, tot i presentar-se a algunes convocatòries, tampoc no guanya cap premi literari). Malgrat algun reconeixement escadusser i l’edició de dues novel·les en els anys setanta, el cas d’Arquimbau és paradigmàtic del tall brutal que suposa la dictadura per als escriptors dels anys trenta. La seva mort, a principis dels noranta, no té pràcticament ressò.

La significació de Rosa Maria Arquimbau en l’àmbit escènic és relativa, ja que produeix un teatre de factura vodevilesca que no contribueix a la reclamada renovació dels escenaris catalans en els anys vint i trenta, per una banda, ni aporta gran cosa en la postguerra més enllà de la continuïtat puntual, per l’altra. No obstant això, la dramaturga forma part tant del petit grup de dones que, encapçalades per Carme Montoriol, es fan un nom en el teatre català fins a la Guerra Civil (si més no, perquè hi adquireixen una presència i un protagonisme inèdits en paral·lel a altres esferes literàries i culturals), com dels sectors que n’intenten la recuperació en els anys quaranta i cinquanta. El 1926, l’autora presenta Per la pàtria i Flors de cim al Concurs d’Obres Teatrals de la revista La Dona Catalana, però no és fins a 1935 que pot estrenar una obra en l’àmbit amateur —tot fent-hi, també, d’actriu—. La tardor d’aquell mateix any, opta al Premi Ignasi Iglésias amb la farsa L’amor i el dimoni, per bé que sense èxit, i el desembre de 1936 (en part gràcies a l’ajut de la seva germana, Concepció Arquimbau, actriu de la Companyia Vila-Daví) fa el salt als escenaris professionals, on té presència fins a 1938. La seva producció teatral d’aquests anys, més àmplia, ha romàs parcialment inèdita, i el mateix ha ocorregut amb les seves peces de postguerra (per exemple, amb Les secretàries del meu marit, escrita amb Josep M. Poblet). El 1957 guanya un accèssit en la convocatòria del Premi Joan Santamaria amb L’inconvenient de dir-se Martines, que recupera dos actes de la comèdia dels anys quaranta Muntaner, 214, censurada, i que enllaça amb l’obra de preguerra d’Arquimbau per la via de l’humor característic de les seves comèdies d’embolics.

7 febrer 1935. Es rifa un home! Agrupació amateur Penya Cascavell. Sala Empordanesa, Barcelona.

18 desembre 1936. Amunt i crits. Companyia Vila-Daví. Director: Pius Daví. Teatre Romea, Barcelona.

18 desembre 1936. Les dones sàvies. Companyia Vila-Daví. Director: Pius Daví. Teatre Romea, Barcelona.

4 novembre 1938. Maria la Roja. Companyia del Teatre Català de la Comèdia. Director: Pius Daví. Teatre Català de la Comèdia, Barcelona.

Tres contes breus. Barcelona: Conservatori de Bones Lletres, 1928.

La dona dels ulls que parlaven. Barcelona: Editorial Lux, 1930 (Col·lecció Balagué).

Al marge: Novel·la. Barcelona [s. l.], 1933 (Col·lecció Balagué, vol. I).

Història d’una noia i vint braçalets. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1934.

Es rifa un home! Apunt satíric en un acte. Barcelona: Llibreria Bonavía, 1935 (La Escena Catalana, 414. Any XVIII, 2a època).

Home i dona. Cor lleuger. Barcelona [s. l.], 1936 (Quaderns Literaris, 116).

L'inconvenient de dir-se Martines. Barcelona: Nereida, 1958.

La pau és un interval. Barcelona: Pòrtic, 1970.

Quaranta anys perduts. Barcelona: Club Editor, 1971 (El Club dels Novel·listes).

Història d’una noia i vint braçalets. A: Julià Guillamon, L’enigma Arquimbau. Barcelona: Comanegra, 2015.

Cor lleuger i altres relats de l’era del flirt. Barcelona: Comanegra, 2016.

Quaranta anys perduts. Barcelona: Comanegra, 2016.

Prostitució. Des d’allò de la poma fins als nostres dies. Barcelona: Comanegra, 2017.

• Guillamon, Julià. L’enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l’era del flirt. Barcelona: Comanegra, 2015.
• Madrenas Tinoco, M. Dolors; Ribera Llopis, Joan Miquel. «Les novel·listes dels anys 20 i 30 i la "Memòria novel·lada": Rosa Maria Arquimbau». A: Memòria i literatura. La construcció del subjecte femení. Denes: Paiporta, 2002, p. 125-133. 
• Masó i Reig, Helena. Les dones d’Esquerra. 1939-1979. Memòria i testimonis. Barcelona: Fundació Josep Irla [2011], 2013, p. 72-76. Edició corregida i ampliada (electrònica): https://irla.cat/wp-content/uploads/2015/10/donesEsquerra1939-1979_set2013.pdf).
• Real, Neus. Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006.
• — Les novel·listes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006.
• — «El model de la “femme de lettres”. Les noves imatges dels anys trenta: Carme Montoriol i Rosa M. Arquimbau». A: Ramon Panyella (ed.). La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània. Lleida: Punctum, 2007, p. 413-423.
• Terreu Celma, Marta. «Rosa Maria Arquimbau, autora teatral». Serra d'Or, núm. 675 (març 2016), p. 63-65 (Espectacles. Teatre). 

• http://filcat.uab.cat/gelcc/escriptores/novelistes/Arquimbau/index.html. [Consulta: 28 juny 2018]
• http://periodistesentempsdificils.adpc.cat/?p=36. [Consulta: 28 juny 2018]
• http://www.adpc.cat/06_Period/docum/06_ArquimbauRM.htm. [Consulta: 28 juny 2018]
• http://www.dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=81. [Consulta: 28 juny 2018]
• http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/arquimbau-i-cardil-rosa-maria. [Consulta: 28 juny 2018]
• http://www.memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=187&lletra=A&PHPSESSID=5c1adf487897b2a7b4a3aadf8689cd6c. [Consulta: 28 juny 2018]