Actriu, directora d’escena i empresària teatral
Des que als quinze anys va debutar davant les companyes de l’internat de Salamanca, on va estar reclosa durant la Guerra Civil, el teatre es va convertir en el seu primer amor. El teatre va ser també per a ella una eina per a la lluita feminista. Entre el 1941 i el 1950 acaba el Batxiller Superior i Magisteri, treballa al Teatro Español Universitario, es casa i té dues filles; col·labora habitualment amb grups de teatre d’afeccionats i al Club María Guerrero. Del 1951 al 1955, entra a formar part del Teatro Studium, amb Luis Masriera i coneix Luis de Satrústegui. El 1957 obté el carnet d’actiu professional del Sindicato del Espectáculo.
El 1957 va fundar el Pequeño Teatro a Barcelona, on va fer muntatges d’autors diversos com ara Carlo Goldoni o Arthur Schnitzler. L’any 1973 va inaugurar com a empresària el Teatre Don Juan i es va encarregar de la direcció artística i administrativa del Teatre Grec de Montjuïc. Aquesta experiència comercial acaba el 1976 amb la venda del Teatro Don Juan. El 1980, el Pequeño Teatro de Barcelona crea el Teatre Experimental de Dones i Oliveda obtingué el Premi Lisístrata al Festival Internacional de Sitges amb I'obra de la dramaturga canadenca Denise Boucher titulada Les fades tenen set. Va fundar l’associació Teatre-dona, juntament amb Araceli Bruch i Maria Josep Ragué-Arias, amb l’objectiu de donar visibilitat a la creació de les dones en l’àmbit teatral.
Maria Lluïsa Oliveda va iniciar, l’any 1971, els tràmits per fundar una associació que permetés, a través de la cultura, aconseguir la integració de la dona en tots els àmbits de la vida social. El 1977 naixia, amb aquesta finalitat, l’Associació Independent de Dones de Catalunya. Oliveda és, entre altres, secretària general de l’Associació de Dones de Catalunya, presidenta honorífica del Consell Nacional de Dones d’Espanya, del qual va sol·licitar la constitució l’any 1977, i vicepresidenta del Centre Européen du Conseil International de Femmes. Ha rebut la medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1999 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona i el 2006 la Creu de Sant Jordi.
Cal destacar la rellevància de Maria Lluïsa Oliveda en tant que directora teatral, en una època en què, en el nostre país, eren escasses i poc valorades les dones que s’hi dedicaven. S’hi poden esmentar en aquest sentit només uns quants noms, com ara els de Dolly Latz, Maria Aurèlia Capmany, Mercè de l'Aldea, Maria Tubau, Armonia Rodíguez, Marta Català i el de la mateixa Maria Lluïsa Oliveda.
Muntatges a Pequeño Teatro de Barcelona:
La locandiera de Carlo Goldoni.
La dama duende de Calderón.
La historia de Voseo de Georges Schéladé.
Soledad de Miguel d'Unamuno.
El huerto de Melibea de Jorge Guillén.
Anatole d'Arthur Schnitzler.
La bruja en zapatillas de J. van Druten.
¿Quiere usted jugar con mi? de Marcel Achard.
Auto de la Pasión de Lucas Fernández.
El hospital de los locos de Miguel de Cervantes.
La ciudad Sumergida de Juan-GermánSchroeder.
El retablo de la flor de Luis Masriera.
La máquina de escribir de Jean Cocteau.
El Apolo de Bellac de Jean Giradoux.
Dirección prohibida d’Armand Salacrou.
Cuento de Abril de Ramón del Valle-Inclán.
Los dos habladores i El juez de los divorcios de Miguel de Cervantes.
El estudiante de Salamanca de José de Espronceda.
La fierecilla domada de William Shakespeare.
El peatón del aire d'Eugène lonesco.
Burlas, sueños y alegorías de Francisco de Quevedo.
El mal corre de Jacques Audiberti.
La ventanilla, Yorik, La inútil cortesía i Sólo ellos lo saben de Jean Tardieu.
Las mujeres sabias de Molière.
El sí de las niñas de Leandro Fernández de Moratín.
Los pájaros muertos d’André Quintanilla.
Interrogatorio de John Richardson
El general desconocido de René de Obaldía.
Las espinacas de José Arias Velasco.
Restauración d’A. Núñez de Castro.
El canario de Georges Neveux.
El difunto de René de Obaldía.
La Marcolfa de Dario Fo.
La mujer y el ruido de Diego Salvador.
El horroroso crimen de Peñaranda del Campo i Fantasía de un día lluvioso de Nochebuena de Pío Baroja.
El Pincel mágico Ilegenda xinesa.
Farsa del niño y los comediantes de Roger Justafré.
La víspera de F. Benítez i d'A. Núñez.
El sanatorio de José Arias Velasco.
Entremeses de Cervantes.
Cuento de Abril de Valle-Inclán.
Las preciosas ridículas de Molière.
Salvat, Ricard. «A propòsit de Maria Lluïsa Oliveda». Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, núm. 59 (2007), p. 117-122. <https://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/146302/249690> [Consulta: 12 novembre 2018]
Tierz, Carme . «Maria Lluïsa Oliveda. Lluitadora de l’escena». Entreacte (12 octubre 2014). http://entreacte.cat/entrades/personatges/maria-lluisa-oliveda-lluitadora-de-l-escena/ [Consulta: 12 novembre 2018].
Generalitat de Catalunya. https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/66558/linstitut-catala-dona-atorga-premis-2003-actualitzada [Consulta: 12 novembre 2018].
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
