Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

Reivindicació de la senyora Clito Mestres

Subtítol: Reivindicació de la senyora Clito Mestres seguit d’El mateix paisatge
Autor/s: Montserrat Roig i Fransitorra
Local estrena: Teatre Romea (Barcelona)
Data estrena: 1991
Lloc publicació: Barcelona
Editorial/s: Edicions 62. Col·lecció el Galliner. L’escorpí/Teatre
Data publicació: 1992
Redactor/a: Isabel Marcillas

Descripció

Monòleg que escenifica les reflexions d’una actriu en plena maduresa abans de sortir a escena a interpretar Clitemnestra. S’hi van filant els paral·lelismes entre la història del mite grec i els esdeveniments de la pròpia vida de la protagonista, una dona madura de l’Eixample barceloní a qui l’home abandona per una amant; a conseqüència d’això, mor una filla. Igualment que en la tragèdia grega, el matrimoni havia tingut dos fills bessons i, de la mateixa manera, ella s’havia lliurat a un amant. La diferència rau en el fet que la protagonista no mata el marit, sinó que s’enfonsa en la vulgaritat de la seva vida de dona acomodada.

Significació

Reivindicació de la senyora Clito Mestres, juntament amb El mateix paisatge, són els dos únics textos dramàtics de Montserrat Roig, el segon escrit com a guió televisiu, encàrrec de TV3 que el va emetre per primera vegada el 1987. L’any 1990, el Centre Dramàtic de la Generalitat va encarregar cinc monòlegs a cinc narradors i, gràcies a aquesta iniciativa, Montserrat Roig es va veure encoratjada a escriure la Reivindicació. L’autora va redactar aquesta peça pensant en la seva germana Glòria, que era actriu i volia recuperar els seus orígens teatrals; possiblement per aquest motiu el monòleg és ple de referències familiars.

L’obra ofereix una visió rehabilitadora del mite de Clitemnestra, a través d’un monòleg les idees subjacents del qual també són exposades per l’autora en Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991). En aquesta obra, Roig reivindica una visió femenina del món i la literatura, juntament amb la necessitat d’interpretar els mites clàssics amb una mirada no androcèntrica, la de la dona del segle XX. A la Reivindicació de la senyora Clito Mestres s’hi palesa un clar suport als valors del feminisme i de la llibertat individual, temes recurrents al llarg de la producció de l’autora. D’altra banda, cal copsar-hi la reflexió que s’hi estableix al voltant de les relacions entre vida i art; així, tant el teatre com la paraula mateixa esdevenen eines que permeten a la protagonista, Clito –una nova Clotilde–, afrontar la quotidianitat i reinventar-se, a través de l’evocació dels fets que han bastit la pròpia existència. D’aquesta manera, el teatre esdevé un espai excepcional que permet fer brollar tensions que resten habitualment amagades.

Bibliografia

Benet i Jornet, Josep Maria. «Pròleg». A: Roig, Montserrat. Reivindicació de la senyora Clito Mestres seguit d’El mateix paisatge. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 7-17.

Roig, Montserrat. Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991.

Santamaria, Núria. «Els mites clàssics en la producció dramàtica catalana dels darrers vint-i-cinc anys». A: Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 203-219.

Santamaria, Núria. «Ressenya a Reivindicació de la senyora Clito Mestres de Montserrat Roig». El Marges, núm. 47 (1992), p. 117-118.

Sirera, J.L.. «Una escriptura dramàtica per als noranta (Notes de lectura)». Caplletra, núm. 14 (Primavera 1993), p. 31-48.

Fonts iconogràfiques

Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Base de dades d’espectacles: <http://bdec.cdmae.cat/catalog/6394> [Consulta: 12 novembre 2018]