L'entitat històrica va estar ubicada fins a una etapa recent al número 166 del carrer Pere IV, al Poblenou, en un casalot de dues plantes amb una construcció senzilla, amb els baixos ocupats parcialment per un taller mecànic, i una primera planta amb cinc finestrals, façana pintada de vermell i un gran esgrafiat amb el nom de l'entitat. En una segona etapa, immediatament posterior a l'inici de la seva activitat, l'Ateneu passà a la primera planta de l'edifici. Allà, a la sala de ball, es disposaven, segons les necessitats dels actes, unes 430 cadires. La sala tenia unes dimensions de 20,5 m de llarg i 13,30 m d'ample, amb una altura de 6 m, terra pla i una barra de bar al fons, sense amfiteatre, amb dues llotges laterals a l'escenari. L'escenari tenia una altura fins a l'arc de 4,2 m, i una altura total de la caixa escènica de 7,7 m. A la fossa sota l'escenari hi havia els camerinos. L'obertura del carrer Llacuna i l'enderroc de l'antic edifici el 2005 obligaren a traslladar-ne la seu al carrer Ramon Turró, número 144.
La constitució de l'Ateneu Colón tingué lloc a la carretera de Mataró (actual carrer Pere IV) de Sant Martí de Provençals, com a casino amb fins recreatius i culturals, com ara la coral, el ball i el teatre. Altres noms de l'entitat al llarg del primer quart del segle XX van ser La Provenzal i el Centre Nacionalista Republicà. La secció teatral en va ser una de les primeres, el 1890 (any en què s'aprovaren legalment els estatuts de l'entitat), i hi va haver activitat teatral fins a finals de la dècada de 1980. L'activitat teatral de l'Ateneu Colón va programar estrenes d'obres d'Àngel Guimerà (L'ànima és meva, el 1920, amb presència de l'autor), de les companyies dels teatres Novedades i Romea, d'Enric Borràs i de Margarita Xirgu, entre altres. Igualment, va servir de pedrera d'on sortiren nombrosos intèrprets teatrals i lírics, que formaven part del quadre escènic fins al moment de l'eventual professionalització. Al llarg de la seva història, i especialment en dates assenyalades com les de la Festa Major del Poblenou, la Festa del Soci o La Flor de Maig, el ball fou important i hi tingueren activitat quadres escènics amb noms diversos, com l'ACTI (Ateneo Colón Teatro Independiente), L'Equip de Teatre, el Taller de Teatro de Barcelona o Infigura Teatre. L'entitat va oferir mutualisme als socis. El cinema no hi va tenir presència continuada, i, en canvi, altres seccions com els escacs (de formació i de competició) han seguit fins i tot ampliant-se i sobreposant-se al canvi de seu com a activitat central de l'entitat. A partir de 1970, el Club d'Escacs Klein, una entitat federada, es traslladà a la seu de l'Ateneu Colón com a secció de l'entitat. En un breu període de les darreries de la dècada dels seixanta (del 1969 al 1972), la Secció de Cultura, formada per un grup de joves, enriquí la programació cultural de l'entitat amb l'organització de cinefòrum, jazz i teatre independent. Poc després es va dur a terme l'arrendament de la sala de ball, ja a la dècada de 1970, en una etapa en què la baixada en l'activitat i en la diversitat de la programació i la davallada de socis foren una constant.
AHPN-Arxiu Històric del Poblenou. Carpeta: Ateneu Colón.
Gràcia, Josep. Teatres de Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura: Diputació de Barcelona: Institut del Teatre: Caixa de Barcelona, 1986.
Montaner, Jordi. «L'Ateneu Colón, cent anys de ballaruga». Icària-Papers de l'Arxiu Històric del Poblenou, núm. 6 (2002), p. 34-37.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
