Barcelona. Carrer Canuda, 6
Redactor: Ivan Alcázar Serrat
Dates: 1860Edifici amb orígens a les darreries del segle xviii, amb façanes al carrer Canuda i carrer del Bot, a tocar de les Rambles de Barcelona. Al llarg de la seva història ha canviat amb diverses ampliacions i transformacions, i ha estat propietat successivament dels barons de Savassona, la família Serra-Quintana, Juli Parellada, fins a arribar l'any 1904 a mans de l'Ateneu Barcelonès. L'edifici ha estat declarat monument historicoartístic (Reial Decret 476/1981), és bé cultural d'interès nacional, i està inclòs al Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona (categoria A).
L'any 1862, l'arquitecte Elies Rogent amplia el palau (unint-lo a dos immobles del carrer del Bot). Entre els anys 1904 i 1906, Josep Maria Jujol (encara estudiant i com a col·laborador al taller de Josep Font i Gumà) du a terme una sèrie d'importants intervencions al palau, com la nova porta d'accés a l'entresol, l'estintolament i l'obertura de l'entresol al jardí romàntic, diverses obres a la biblioteca, amb les vidrieres i la galeria amb tribuna volant, un nou ascensor i els treballs a les escales. Altres arquitectes que al llarg de la història de l'edifici de l'entitat hi han intervingut o hi han participat amb plans i projectes significatius són: Adolf Florensa a la dècada de 1950, que intervé en la remodelació i les noves façanes a la plaça Vila de Madrid. Joan Bassegoda a la dècada de 1960, quan projecta i construeix la remunta de tres plantes que acull avui l'Escola d'Escriptura. L'edifici actual dobla la superfície de l'Ateneu de 1906, que tenia una superfície aproximada de 3.000 m². Manuel Brullet i Mateu Barba, des de l'inici de la dècada de 2000, hi intervenen amb un pla director que desplega per fases una actualització i ordenació integral d'instal·lacions, accessos i serveis de l'edifici: la unió de la biblioteca Jujol i la sala Canuda, la claraboia que fa de l'ascensor de Jujol un punt de referència, la reforma de la sala d'actes i el seu vestíbul, les façanes exteriors, entre altres intervencions.
La Sala Pompeu Fabra, a la segona planta de l'edifici, és de les estances més fidels a l'estat original, i compta amb un petit escenari en plataforma elevada per celebrar concerts de música de cambra i altres actes.
La Sala Oriol Bohigas du el nom del president (2003-2011) que impulsà la darrera reforma integral de l'Ateneu Barcelonès. Abans de la dècada de 1960, la sala d'actes de l'Ateneu estava situada a la Sala Canuda de l'actual biblioteca (el saló de la planta noble del palau). Amb la modernització de l'antic teatre els anys 2010-2011, amb el projecte dels arquitectes Brullet-Barba, l'espai passà de teatre amb prosceni i escenari alt i inclinat a tenir una funció més orientada a sala d'actes i auditori per a veu (conferències, recitals, música, etc.). El teatre dissenyat per Bassegoda a la dècada de 1960, que estava adornat amb motllures, envellutat i enteixinat, comptava amb decoració de grups escultòrics de terracota al balcó de l'amfiteatre. La darrera reforma es desfà dels accessoris i excessos decoratius de la sala, tot disposant una pell contínua de fusta amb panells acústics microperforats. El sostre de la sala es cobreix de lames i pren una secció corba, i també hi ha millores en els accessos. Actualment la sala consta de dues-centes quaranta localitats, amb un terra de la platea en pendent, amb amfiteatre i un escenari d'uns 30 m² de superfície, més baix que l'anterior i ja sense arc ni prosceni. Compta amb dues barres de focus que es pengen longitudinalment i té una cabina tècnica tancada al fons de la platea, sota l'amfiteatre. Les obertures a la sala i al fons d'escena, enrasades amb els murs i amb funcionament domòtic, posen en contacte l'espai amb l'entorn urbà, tot recuperant velles obertures que havien estat cegades. El vestíbul de la Sala Oriol Bohigas està decorat amb un gran mural pictòric colorista, obra d'Alfons Borrell.
A la planta entresol del Palau Savassona, la Sala de Conversa o Borralleras és una de les sales tradicionals de tertúlia. Altres espais per a actes són la Sala Verdaguer (a la planta baixa), la Sala Josep M. de Sagarra (a la quarta planta) i els aularis. Al sostre de la planta noble, que antigament havia acollit el menjador senyorial i actualment és una de les àrees de la biblioteca, hi ha com a decoració pintures al tremp de les acaballes del segle xviii, obra de Francesc Pla, El Vigatà.
Avui l'Ateneu Barcelonès és una associació sense ànim de lucre de caràcter cultural, des de 1997 reconeguda d'utilitat pública. El seu nombre de socis oscil·la actualment al voltant dels 4.000, bona part dels quals són alumnes de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. L'entitat ateneística es fundà l'any 1860, a l'antic palau dels marquesos de Castelldosrius del carrer Escudellers. Fins a 1872, quan es fusiona amb el Centre Mercantil Barcelonès, el nom de l'entitat era Ateneo Catalán. També el Casino Barcelonès (fundat el 1844) es va acabar fusionant amb l'Ateneu. Abans de tenir la seu al Palau Savassona, l'Ateneu Barcelonès tenia l'activitat en uns locals de l'edifici del Teatre Principal, al capdavall de les Rambles. Prohoms com el polític conservador i jurista Manuel Duran i Bas, el primer president de l'entitat després de la fusió, o Manuel Milà i Fontanals i Manuel Girona formaren part de la primera etapa de l'entitat associativa, burgesa i de tarannà conservador, dedicada a la difusió cultural i científica en un marc elitista, tal com corresponia als models dels ateneus i clubs privats britànics. Segons Teresa Abelló (2006, p. 275-286), l'Ateneu Barcelonès manté com a filosofia i ideari en aquesta etapa un reformisme moderat, liberal i contrari als corrents de ruptura social. Quant a la seva tasca cultural, l'Ateneu Barcelonès comptava amb la biblioteca més important de Catalunya (actualment, encara és la biblioteca privada més important). Entre les seccions de l'entitat es compten les de Llengua i Literatura, Teatre, Cinema, Música, Arts Plàstiques, Història, Estudis Polítics, Jurídics i Socials, Filosofia, Ciència i Tecnologia i Economia. L'entitat va ser un pal de paller en diversos capítols del desplegament del catalanisme polític (en relació amb la fundació de la Lliga Regionalista o, el 1906, amb el suport a la Solidaritat Catalana) i de la cultura i la llengua catalanes, durant el modernisme i el noucentisme. Hi deixaren l'empremta amb fites cabdals en idees, projectes i discursos, personatges com Josep Yxart, Àngel Guimerà, Joan Maragall i Pompeu Fabra, i fou fonamental en relació amb la fundació i la tasca d'institucions culturals del país (com els Estudis Universitaris Catalans i l'Institut d'Estudis Catalans). Entre els artistes i prohoms relacionats amb l'Ateneu Barcelonès com a socis, es comptaren alguns membres de les penyes i les tertúlies més famoses de l'entitat. Així, per exemple, la Penya dels Vells o dels Venerables (en actiu fins a la dictadura de Primo de Rivera) comptà a la presidència de l'entitat amb noms com l'arquitecte i polític Lluís Domènech i Montaner, el dramaturg Àngel Guimerà (que el 20 de novembre de 1895 hi llegí, en català, el famós discurs inaugural «La llengua catalana»), mentre que a l'anomenada Penya Gran (també coneguda com a Penya Borralleras, de l'Ateneu o Mediterrània) hi participaren Joaquim Borralleras, Josep Maria Folch i Torres, Santiago Rusiñol, Eugeni d'Ors (que va fer de la penya una de les plataformes introductòries del noucentisme), Pompeu Fabra, Francesc Pujols, Carles Riba, Joan Crexells, Feliu Elias «Apa», Joan Estelrich, Josep Pla o Josep Maria de Sagarra. Aquest darrer, un dels dramaturgs més prolífics i populars de la literatura i del teatre catalans, fill de Ferran de Sagarra i Ciscar (president de l'Ateneu a la dècada de 1930), fou soci i tertulià prominent en aquesta i altres tertúlies de l'Ateneu Barcelonès, i va escriure una part de la seva obra a la biblioteca de l'entitat. Al primer terç del segle xx, a l'entitat també hi tingueren presència i activitat la tertúlia del grup de la publicació satírica El Be Negre.
La sala d'actes-teatre de l'Ateneu Barcelonès acull al llarg de la seva història activitats de lectures dramatitzades o escenificades, espectacles teatrals, recitals de poesia, concerts de música de cambra i òpera. També, eventualment, activitats híbrides que combinen de manera original en un mateix acte la conferència, el debat i la dissertació (literària, teatral, científica, social) i el vessant performatiu escenificat per part de la Secció de Teatre. Els espectacles teatrals pròpiament dits han estat representats per companyies externes, associades i pròpies de l'entitat, amb noms com ara el Grup de Teatre de l'Ateneu, el Teatreneu (Teatre de l'Ateneu Barcelonès), el TAP (Teatro Artístico Popular), el Tepsis Teatre, el Grup Pipironda 82, entre altres. També hi va tenir lloc la constitució, el 1950, de l'ens confessional dedicat al teatre amateur FESTA (Foment de l'Espectacle Selecte i del Teatre Associació). A l'etapa actual, l'activitat escènica que té lloc a la Sala Oriol Bohigas consta majorment de concerts musicals, recitals de poesia i lectures dramatitzades. Altres activitats que formen el gruix de la programació a la sala són, entre altres: conferències (amb temes d'història teatral, dins dels cicles dedicats a la literatura catalana), diàlegs i debats, taules rodones, presentacions de llibres i projeccions de cinema i audiovisuals. L'Ateneu Barcelonès compta actualment amb una Secció de Teatre que assaja i celebra lectures dramatitzades a la Sala Oriol Bohigas. L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu compta també, entre la seva àmplia oferta, amb cursos de dramatúrgia (entre els quals cal destacar «Els secrets d'escriure teatre», coordinat per Toni Cabré). Manté o ha mantingut convenis de col·laboració amb la Sala Beckett, així com acords amb altres institucions com ara el TNC, el Liceu, el Liceu Joan Maragall, el Cicle de Música Catalana Joan Manén i la Fundació Julià Carbonell. L'Ateneu Barcelonès és actualment la seu de la «Casa de l'escriptor»: seu del Pen Club Català, de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), de l'AELJC (Associació de Joves Escriptors) i de l'ACEC (Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya).
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
