Mercè Bruquetas i Lloveras

Mercè Bruquetas arriba a Barcelona amb vint-i-tres anys, a mitjan dècada dels anys quaranta, després que els empresaris del Teatre Romea la veiessin actuar a Vilassar de Dalt i li oferissin un paper de dama jove. Disposada a fer carrera com a actriu, va fer els primers passos a l’escenari del Romea, on va tenir entre els seus primers directors Pau Garsaball i Lluís Orduna, i va participar en espectacles com Els milions de l’oncle, de Carles Soldevila (1951), i La vida d’un home, de Feliu Aleu (1952). Entre els papers que interpretà destaca la Ventafocs (1952) i, especialment, els personatges de diverses obres de Josep Maria de Sagarra, entre els quals és la protagonista de La filla del Carmesí, dirigida per Lluís Orduna (1953). 

El 1957 entra a formar part de la companyia Teatro a Domicilio, creada per José Castillo Escalona, que pretenia fer arribar les funcions de la companyia als barris de Barcelona a preus populars. La primera estrena fou Cami d’estrelles, de José Castillo Escalona (Orfeó Gracienc, desembre 1957), en la qual Mercè Bruquetas interpretà el paper protagonista.

El 1959 va obtenir el premi d’interpretació femenina al II Cicle de Teatre Llatí amb l’obra Tres angelets a la cuina, d’Albert Husson, acompanyada per Joan Capri. El guardó significà un trampolí a la seva trajectòria i va participar en muntatges importants com a protagonista.

Al llarg dels anys seixanta es consolida com una de les grans actrius del repertori teatral en llengua catalana i va participar en destacats muntatges de la Companyia Maragall, com La gran pietat (La drecera), de Joan Oliver (1961), o Els savis de Vilatrista, de Santiago Rusiñol (1961). El 1964 forma part de l’elenc que representa L’hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Màrius Cabré. A finals de la dècada treballa en diversos muntatges dirigits per Antoni Chic, i són especialment ressenyables els treballs amb Joan Capri, com la versió d’El conte de Nadal, que protagonitzà Capri el 1964, i el 1969 a El gandul (diari d’un tècnic de la mandra), escrita pel mateix Capri en col·laboració amb Jaume Ministral, al Teatre Romea.

Durant els anys setanta participà com a actriu de repartiment en moltíssimes produccions. Cal destacar la seva participació en dos espectacles dirigits per Ricard Salvat i produïts pel Teatro Nacional de Barcelona, El embrujado, de R. M. del Valle-Inclán i, molt especialment, Galatea, de Josep Maria de Sagarra, ambdós de 1972, i la seva presència en el repartiment d’Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver (1974), dirigida per Ventura Pons, amb qui va col·laborar en d’altres espectacles. Però, sens dubte, fou amb Mercè dels uns, Mercè dels altres, de Carles Valls (pseudònim de Joan Vilacasas), estrenada el 1974, sota la direcció de Ventura Pons, amb qui ja havia col·laborat, que arribà al cim de la popularitat, representant aquest entranyable personatge al llarg de gairebé una dècada. Amb aquesta interpretació aconseguí el Premi Margarida Xirgu de 1977, atorgat per la Penya Carlos Lemos. També va fer breus incursions en el món cinematogràfic, com a Fraude matrimonial, d’Ignacio F. Iquino (1976). El 1985 tractà de repetir el gran èxit assolit amb Mercè dels uns, Mercè dels altres estrenant Dolça de les tàpies, de Carles Valls, sense aconseguir-ho. 

Durant els anys noranta va espaiar la seva participació en diversos muntatges teatrals com Anuncis classificats, d’Olivier Dutaillis, dirigida per Konrad Zschiedrich (1993). Fou especialment important la seva participació en el repartiment de la comèdia britànica El misteri de l’assassinat, de David McGillivray i Walter Zerlin, que va inaugurar el Teatre de l’Eixample (novembre de 1995), sota la direcció de Tamzin Townsend, acompanyada per altres actrius veteranes com Nadala Batiste i Carme Molina.

Com a actriu veterana va participar en diverses produccions televisives, especialment a TV3, i va participar en diversos capítols de Jet Lag, de les T de Teatre, a Oh, Espanya!, de Dagoll Dagom i, molt especialment, a Nissaga de poder (1996-1998). El 1999 va interpretar un paper en el curtmetratge Al final del riu, dirigit per Agustí Gifré, produït per l’ESCAC, i aquell mateix any va rebre la Creu de Sant Jordi i va ser nomenada filla predilecta de Vilassar de Dalt.

Mercè Bruquetas ha estat una de les grans actrius de repartiment de la Barcelona de postguerra. Va iniciar la seva carrera fonamentalment al Teatre Romea, on va ser intèrpret predilecta del teatre de Josep Maria de Sagarra, però també d’altres grans autors del repertori català, com Santiago Rusiñol i Joan Oliver, així com d’autors catalans contemporanis, sota el mestratge de grans directors com Lluís Orduna, Màrius Cabré, Ricard Salvat i Pere Planella, entre d’altres. Durant els anys de la Transició va assolir una gran popularitat gràcies a la seva interpretació en serials de televisió i en espectacles populars, especialment Mercè dels uns, Mercè dels altres, que estrenà el 1974 i reposà durant dues temporades el 1978 al Teatre Talia, i encara es programà al Teatre Romea, quan esdevingué Centre Dramàtic de la Generalitat, el 1981.

Estrenes com a actriu

7 novembre 1951. El marit ve de visita, de Xavier Regàs. Direcció: Lluís Orduna. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Titular Teatre Romea.

1951. El biquini de la nimfa, de Lluís Elias. Teatre Barcelona.

4 març 1952. Els milions de l’oncle, de Carles Soldevila. Direcció: Lluís Orduna. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Titular Teatre Romea.

1 maig 1952. La vida d’un home, de Feliu Aleu. Direcció: Lluís Orduna. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Titular Teatre Romea.

15 gener 1953. La tercera vegada, de Lluís Elias. Direcció: Josep Clapera. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Titular Teatre Romea.

5 març 1954. Una història qualsevol, de Josep A. Tàpias i Santiago Vendrell. Direcció:  Esteve Polls. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Maragall.

8 febrer 1956. Jo seré el seu gendre, de Jaume Villanova i Torreblanca. Direcció: Esteve Polls. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Titular Teatre Romea.

23 gener 1957. Partits pel mig, de Xavier Fàbregas. Direcció: Esteve Polls. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Maragall.

27 febrer 1957. Passaport per a l’eternitat, de Josep C. Tàpias i Santiago Vendrell. Direcció: Esteve Polls. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Maragall.

7 gener 1959. L’amor venia en taxi, de Rafael Anglada. Direcció: Francesc Díaz. Teatre Romea de Barcelona.

10 juny 1959. Ai, Joan, que descarriles!, de Salvador Bonavia. Direcció: Francesc d’Asis Toboso. Teatre Romea de Barcelona.

4 setembre 1959. Tres angelets a la cuina, de Albert Husson. Direcció: Francesc Díaz. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Maragall.

19 gener 1960. La cinglera de la mort, de Cecília A. Màntua. Direcció: Pere Gil. Teatre Guimerà de Barcelona.

10 gener 1961. Com si fos un tros de vida, d’Eduard Criado. Direcció: Esteve Polls. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Maragall.

9 març 1961. La gran pietat, de Joan Oliver. Direcció: Esteve Polls. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Maragall.

1962. Cena de matrimonios d’Alfonso Paso. Direcció: Josep Maria Loperena. Teatre Alexisde Barcelona. [En castellà].

13 setembre 1963. L’home, la bèstia i la virtut, de Luigi Pirandello. Direcció: Alejandro Ulloa. Teatre Calderón de Bracelona. [En castellà].

29 octubre 1963. Don Joan, de Ferran Soldevila. Direcció: Esteve Polls. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Maragall.

21 novembre 1963. Quan no sigui amb tu, de Ventura Porta i Roses. Direcció: Francesc A. Toboso. Teatre Romea de Barcelona.

13 desembre 1963. Perruqueria de senyores, de Rafael Anglada. Direcció: Francesc d’Asis Toboso. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Catalana Pau Garsaball.

16 maig 1964. Clar de lluna a Montjuïc, de Joan Cumellas. Direcció: Joan Cumellas. Teatre Romea de Barcelona.

18 novembre 1964. L’extraordinària vida de Dol i jo, de Rafael Bertran. Direcció: Esteve Polls. Teatre Romea de Barcelona.

19 gener 1965. Un senyor damunt d’un ruc, de Jordi Ciurana. Direcció: Francesc Díaz. Teatre Romea de Barcelona. Companyia Titular del Teatre Romea.

27 juliol 1965. Història d’un mirall, de Cecília A. Màntua. Direcció: Màrius Cabré. Teatre Romea de Barcelona. Companyia de Comèdies Màrius Cabré.

19 gener 1968. Estimat professor, d’Alfonso Paso. Teatre Espanyol de Barcelona.

15 febrer 1968. Esposa de circumstàncies, de Henri Gorsse i Maurice de Marsan. Direcció: Francesc Díaz. Teatre Espanyol de Barcelona.

4 juny 1968. El meu marit té un pa a l’ull, de Joaquim Muntanyola. Direcció: Josefina Güell. Teatre Barcelona.

4 desembre 1968. L’enterrament és a les quatre, de Joan Vila Casas. Direcció: Antoni Chic. Teatre Winsor de Barcelona.

Març 1969. El món per un forat, de Joan Mas. Direcció: Antoni Chic. Teatre Romea de Barcelona.

1 juliol 1969. Una noia de bosc, de Joaquim Muntanyola. Direcció: Antoni Chic. Teatre Romea de Barcelona.

22 octubre 1969. No juguéis con el amor en primavera, de Rafael Richart. Teatre de Barcelona. Còmics. [En castellà].

18 setembre 1970. Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver. Direcció: Ventura Pons. Teatre Romea de Barcelona.

11 abril 1971. Juan jubilado, d’Alfonso Paso. Direcció: Paco Martínez Soria. Teatre Eslava de Madrid [Teatre en castellà].

19 febrer 1972. Galatea, de Josep Maria de Sagarra. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Espanyol de Madrid. Companyia Nacional d’Àngel Guimerà.

20 març 1972. El embrujado, de Ramon Maria del Valle-Inclán. Direcció: Ricard Salvat. Sala Moratín de Barcelona. Companyia Nacional d’Àngel Guimerà.

10 octubre 1974. Quan va ser el darrer cop que vas veure la mare?, de Christopher Hampton. Direcció: Ventura Pons. Teatre Romea de Barcelona.

12 desembre 1974. El cap i la fi, de Carles Valls. Direcció: Ventura Pons. Teatre Romea de Barcelona. Grup Artístic Ignasi Iglesias.

1976. Mercè dels uns, Mercè dels altres. Carles Valls. Ventura Pons. Teatre Romea de Barcelona.

23 maig 1982. Dolça de les Tàpies, de Carles Valls. Direcció: Joan Ollé. Cercle Cultural. La Caixa. Granollers.

5 juny 1987. El dret a escollir, de Brian Clark. Direcció: Josep Maria Flotats. Teatre Poliorama de Barcelona. Companyia Josep Maria Flotats.

15 gener 1991. El camí de la Meca, d’Athol Fugard. Direcció: Carol Rosenfeld. Teatre de Barcelona. Teixidors-Teatreneu.

24 juliol 1992. El sarau, de Joan Brossa. Direcció: Hermann Bonnin. Teatre Poliorama de Barcelona. Centre Dramàtic d’Osona.

27 novembre 1992. Anuncis classificats, d’Olivier Dutaillis. Direcció: Konrad Zschiedrich. Teatre del Sol de Sabadell.

20 maig 1997. Pigmalió, de George Bernard Shaw. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Teatre Poliorama de Barcelona. Dagoll Dagom.

4 febrer 1999. El maniquí, de Mercè Rodoreda. Direcció: Pere Planella. Teatre Nacional de Catalunya.

20 octubre 2000. Revisió anual, de Montserrat Cornet. Direcció: Pere Daussà. Teatre Goya de Barcelona