Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 25-6-1938
Lloc de naixement: Alguaire (Segrià, Lleida)
Redactor/a: Enric Ciurans
Identificacio/ns

Director escènic


Biografia

Nascut a la província de Lleida, es traslladà a Barcelona on va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, encara que no va acabar la segona llicenciatura. A la Universitat de Dret va entrar en contacte amb el món del teatre universitari i va participar en els «Juicios Bufos» que organitzava la Facultat de Dret.

Durant els anys cinquanta i seixanta va estar al front del TEU de Barcelona i de diverses iniciatives escèniques sorgides en l'àmbit professional de l’escena barcelonina: al capdavant del Teatre Alexis a principis dels anys seixanta i com a cap visible del Teatro Popular de Barcelona, amb què actuà al II Cicle de Teatre Llatí representant Farsa de la enamorada del Rey, de Valle-Inclán. El 1960 va participar a la Biennal de Teatre de Venècia. Va dirigir diversos espectacles al Teatro Candilejas, un petit espai teatral, que va tenir una programació més alternativa en la Barcelona dels anys seixanta gràcies a Ramir Bascompte. Va assolir grans èxits des de l’escena més comercial, especialment amb Cena de matrimonios, d’Alfonso Paso (Teatre Alexis), on debutà Mònica Randall, espectacle que va estar més de tres anys en cartell.

També va dirigir espectacles al Teatre Windsor, on va destacar especialment el text Cinco ante el silencio, de Joaquín Buxó i Mercedes Lloret, compromès amb la defensa de la llibertat d’expressió (Teatre Windsor, 18-12-1961). Aquesta representació recollia el sentir d’una part dels intel·lectuals i professionals del teatre que havien signat el març de 1961 el fulletó titulat «Una posición ante el teatro», que volia erigir en un mena de manifest sobre la situació del teatre a Barcelona. Juntament amb Loperena van signar-lo Ramir Bascompte, Xavier Fàbregas, Ivan Tubau, Francisco Jover, Pablo Zabalbeascoa, entre d’altres.

Podem fixar dues grans característiques del teatre dirigit per Loperena durant el tardofranquisme. D’una banda, la seva continuada presència en l’escena comercial de Barcelona, però també de Madrid —com el musical El baül de los disfraces, amb llibret de Jaime Salom (Goya de Madrid, 1964)— i, de l’altra, l’interès per recuperar per al repertori comercial textos i autors no representats pel seu potent contingut polític i social, com ara Bertolt Brecht i Ramón María del Valle-Inclán, que va escenificar als teatres comercials dels anys seixanta. El 1965 dirigí La ópera de tres peniques, de Brecht, amb figures del món de l’espectacle com el popular cantant Luis Aguilé i el gran actor Carlos Lemos, que interpretava el paper de Peachum. En acabar l’espectacle, al qual van assistir els principals representants polítics del moment, com Manuel Fraga o l’alcalde de Barcelona Josep M. de Porcioles, hi va haver una gran xiulada dels espectadors afins al règim (Teatre Poliorama, ?-3-1965). Dues temporades després estrenà Cara de plata, de Valle-Inclán (Teatre Moratín, 23-12-1967), espectacle que va tenir una gran repercussió i amb el qual va formar la companyia Teatro Moratín. Malgrat no formar part de l’equip de redacció participa activament en la confecció de la revista Yorick, dirigida per Gonzalo Pérez de Olaguer, Francisco Jover i Alberto Miralles, on va publicar diversos articles de fons. També va dirigir al Teatro Español de Madrid Epitafio para un soñador, d’Adolfo Prego (Premio Lope de Vega, 1963).

Durant aquells anys va participar com a advocat en episodis relacionats amb la manca de llibertat d’expressió, i és particularment important el paper que va tenir en el judici contra Els Joglars arran el procés per la representació de La torna. Més endavant Loperena participà en judicis mediàtics com l’assalt a la caserna de la guàrdia civil de Berga i l’incendi de la discoteca Scala.

Precisament el 1967 fou quan participà de manera activa en les gestions que van propiciar la creació del Festival de Teatre de Sitges l’octubre d’aquell mateix any, del qual va ser director durant una dècada (1967-1976) acompanyat en la gestió per José María Ortiz, delegat del Ministerio de Información y Turismo a Barcelona. Aquest festival potencià la presència d’espectacles del teatre independent peninsular durant el tardofranquisme i més endavant esdevingué un dels gran aparadors de l’escena internacional a Catalunya.

L’any 1968, Josep Maria Loperena fou nomenat primer director del Teatro Nacional de Barcelona (TNB), un teatre públic creat pel règim franquista que pretenia ser l’aparador de l’obertura del règim emparant-se en la Ley de prensa e imprenta, impulsada per Manuel Fraga Iribarne. El BOE del 26-2-1968 oficialitzà aquest ens que va tenir com a seus els teatres Calderón de la Barca, Moratín, Español i Poliorama fins a la desaparició el 1975.  Loperena va ser el director durant les dues primeres temporades, i va estrenar obres com Pedro Urdemalas, de Miguel de Cervantes (Teatro Calderón 30-10-1968), El décimo hombre, de Paddy Chayefsky (Teatro Calderón, 13-3-1970) i La noche y el día, de Luis José Comeron (Teatre Poliorama, 22-6-1971).

Amb la mort de Franco i l’inici de la reforma política que va culminar amb la Constitució del 1978, Loperena va abandonar el teatre amb la seva participació al Grec del 1976 per dedicar-se a l’advocacia heretant el despatx professional del seu pare que es troba al centre de Barcelona. Ha col·laborat en publicacions com El Periódico de Catalunya i El País, a més de publicar diversos llibres de contingut polític i social principalment a través de la Trilogia satírica, formada pels volums: El circo de la justícia (2006), El circo de la política (2008) i El circo de los corruptos (2011), entre d’altres.


Significació

Josep Maria Loperena va tenir un paper rellevant en l’escena barcelonina des de mitjans dels anys cinquanta fins al final de franquisme quan va abandonar el teatre per centrar-se en la seva carrera professional com a advocat, escrivint diversos articles i assaigs on recollia parcialment les seves experiències en el món del teatre.


Estrenes

Va estudiar a la Universitat de Barcelona les carreres de Dret i Filosofia i Lletres, sense acabar aquesta darrera. Mentre era estudiant de Dret va participar en els anys cinquanta en un parell de sessions de «Juicio Bufo», que organitzava la Facultat de Dret i es representaven al Col·legi Major de Sant Raimon de Penyafort.

Inicià la seva trajectòria com a director escènic al Teatro Español Universitario de Barcelona. Dirigeix Las travesuras de Pantoja, d’Agustín Moreto. TEU de Dret (juliol 1957). El 1958 dirigeix el TEU de Barcelona i inicia una frenètica activitat com a organitzador d’actes relacionats amb el teatre. Entre aquestes, va supervisar amb Mario Cortés el II Cicle de Lectures d’autors novells organitzat pel Teatro Español Universitario. Es llegeixen obres d’Antonio Vilar, Juan Germán Schroeder i Enrique Ortenbach, entre d’altres (octubre 1957).

Codirigeix, amb Mario Cortés, El maniquí, de David Tovías. TEU. (Teatro Candilejas, 1957).

Dirigeix el díptic (sessió única), Una cuerda de guitarra, d’Enrique Ortenbach i El hombre ante la Puerta, d’Antonio Vilar. TEU (Teatro Candilejas, febrer 1959).

Dirigeix el díptic d’obres clàssiques espanyoles: El puñal del godo, de José Zorrilla i La Comedia Nueva o El café, de Leandro Fernández de Moratín. TEU. (Teatro Candilejas, març 1959).

Participa en el II Ciclo de Teatro Latino dirigint Farsa italiana de la enamorada del rey, de Ramón María del Valle-Inclán. El Teatro Popular de Barcelona. Teatre Romea, setembre 1959.

Dirigeix Blanco amor negro, de Juan Francisco Lasa. TEU (gener 1960).

Dirigeix Pedro de Urdemalas, de Miguel de Cervantes (versió d’Enrique Ortenbach). TEU de Barcelona. Teatre Windsor (sessió única), abril 1960.

Dirigeix Cena de matrimonios, d’Alfonso Paso. Int: Dora Santacreu, Carlos Lucena, Roberto Martín, María Dolores Díaz, Vicente Vega, María Saavedra i Narciso Ribas. Teatre Alexis, novembre 1960.

Al front del Teatre Alexis (Barcelona).

El febrer de 1961 dirigeix, amb Ramón Pujol, el Seminario de Teatro del TEU, al Hogar Universitario (Barcelona). Dicten conferències José Tamayo, Ramón Duran, Antoni Chic i Juan Viñas.

Dirigeix Proceso a la vida, de Jaime Ministral Masià, finalista del Premio Tirso de Molina de 1960. TEU de Barcelona. Estrena al Teatro Español de Madrid (27-2-1960). Sessió única al Teatre Romea, març 1961.

Març 1961: Signa juntament amb escriptors, homes de teatre i intel·lectuals el fulletó titulat «Una posición ante el teatro», que volia erigir-se en un mena de manifest sobre la situació del teatre a Barcelona. Signen: Ramir Bascompte, Xavier Fàbregas, Iván Tubau, Francisco Jover, Pablo Zabalbeascoa, entre d’altres.

Dirigeix Cinco ante el silencio, de Joaquín Buxó i Mercedes Lloret. Int.: Carlos Lucena, Roberto Martín, Marta Novar, Julián Mateos i Francisco Jover.

Convidat a la Biennal de Venècia (any?) va presentar un espectacle que integrava Valle-Inclán i Casona.

Dirigeix Epitafio para un sonador, d'Adolfo Prego. Escenografia de Sigfrido Burmann.
Int.: Carlos Lemos, Joaquín Roa, Santiago Barés, Ricardo Merino, Jaime Cros, José Franco, Victoria Rodríguez, Juan Jesús Gómez, Jacinto Martín, Francisco Pierrá, María Asquerino, Pedro Moreno, Rafael Gil Marcos, María José Fernández, Anastasio Alemán, Antonio Queipo, César Olmos, Juan José Fernández, María Rus, José Caride, Francisco Casares y Luis Páramo. (Teatro Español de Madrid, 2/2/1965). Premio Lope de Vega 1963.

Dirigeix Farsa de la enamorada del Rey, de Ramón Mª del Valle-Inclán, protagonitzada per María Dolores Díaz i Roberto Martín. Escenografia de Josep M. Espada i ?. Jordi Palà (Premi del Cicle de Teatre Llatí, any?).

Dirigeix Demasiadas cosas prohibides, d’Enrique Ortenbach, interpretada per Ricardo Garrido, Silvia Tortosa, Miguel Pedrola, María Alcaina i Paquita Ferrándiz. Decorats de Maria Girona (Teatre Windsor, desembre 1966).

Dirigeix Cara de plata, Ramón Mª del Valle-Inclán. Princ. Int.: Sílvia Tortosa, Luis Prendes, Lluís Torner, Ramón Durán, Paquita Ferrándiz, Eugenia Zuffoli. Música: Xavier Montsalvatge  (Teatre Moratín, setembre 1967?).

Col·labora a la revista Yorick. Articles: «Introducción a la Fisiología de la Comunicación Interpersonal» núm. 13 (març 1966), p. 6-7 i 9.

31-5-1966. Conferència: «Laín Entralgo frente a Sarte». Peña «Carlos Lemos» (Barcelona).

Amb poc més de trenta anys es va retirar de l’exitosa activitat teatral per dedicar-se a la professió d’advocat laboralista. Va defensar Albert Boadella en el procés per La torna.

Dirigeix Barcelona 2000, de Joaquim Muntanyola i altres. Cia. Joaquín Gasa i Alberto Closas. Coreografia: Gisa Geert. Int.: Salomé, Joaquím Gas (fill), Marta Padovan, Santi Sans, Jerome Johnson, Geraldine Thomas, Dolors Laffitte, Esbart Sant Jordi, etc. Estrena: Teatre Romea, 17-9-1971.

Dirigeix Tiempo de espadas, de Jaime Salom. Esc.: Manuel Mampaso. Int.: Sancho García, Joan Pera, Adrià Gual, Joan Borràs, Gabriel Agustí, Jorge Vico, Anna M. Barbany, Glòria Martín, etc. Estrena: Teatre Moratín, 30-10-1973.

Dirigeix No te’n oblidis mai, de Peter Nichols. Adaptació: Jaume Nadal. Companyia Jaume Morell. Escenografia: J.J. Guillén. Intèrprets: Gabriel Agustí, Rafael Anglada, Jaume Nadal, Encarna Sánchez, Josep Sais, Josep Miralles, Diana, Glòria Martí i Rosa Morata (Estrena: Teatre Romea, 1-10-1977).


Bibliografia

Loperena, Josep M. Memoria de los otros: crònica cruel de 50 años de paz. Barcelona: Flor de Viento, 2004.

Loperena, Josep M.  Ulls de falcó. Barcelona: Columna, 2006.

Loperena, Josep M. Trilogia satírica: El circo de la justícia, El circo de la política, El circo de los corruptos. Barcelona: Flor de Viento, 2006, 2008, 2011.

Loperena, Josep M. Web de l'autor. <http://www.josepmarialoperena.com/es/acerca-de/seccion-de-teatro/> [Consulta: juliol 2018].

Pérez de Olaguer, Gonzalo. TNB: Història d’una imposició. Barcelona: Institut del Teatre, 1990.

Pérez de Olaguer, Gonzalo. Els anys difícils del Teatre Català. Memòria crítica. Tarragona: Arola Ed., 2008.

Arxiu de RTVE a la carta (a partir del minut 21) <http://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/arxiu-crecok/3650074/#aHR0cDovL3d3dy5ydHZlLmVzL2FsYWNhcnRhL2ludGVybm8vY29udGVudHRhYmxlLnNodG1sP3BicT01MiZvcmRlckNyaXRlcmlhPURFU0MmbW9kbD1UT0MmbG9jYWxlPWNhJnBhZ2VTaXplPTE1JmN0eD0zODkxMSZhZHZTZWFyY2hPcGVuPWZhbHNl> [Consulta: juliol 2018].

 


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x