Mercè Plantada i Vicente

Directora escènica

Mercè Plantada fou una de les cantants catalanes amb un recorregut més complet i interessant dins la música culta, amb diverses participacions en espectacles teatrals de tipus musical. Formada amb Antoni Colomé al Centre de Cultura Musical, va debutar amb poc més de vint anys al Palau de la Música Catalana, interpretant lieds, que acabaria sent la seva gran passió, suscitant admiració dins i fora del nostre país.

Com a pionera del cant a casa nostra col·laborà amb els compositors i directors d’orquestra més destacats, com Pau Casals i Ígor Stravinski, essent la primera dona que cantà amb la Banda Municipal de Barcelona com a solista. Va impartir classes de cant al Conservatori del Liceu, i va ser una de les mestres de Victòria dels Àngels.

Podem considerar-la, tal com la qualificaven els crítics de l’època, una cantatriu que va fer un gran nombre de recitals en què va combinar les seves dots vocals amb una presència agradable i serena cosa que li va valer elogis de tota mena.

Va viure la Barcelona rupturista, aquella que estava a l’ombra de Londres, ciutat que va conèixer de manera profunda, seguint el desenvolupament de la generació dels angry young men. El seu estil teatral bevia des del Rocky Horror Show fins el Tenorio, de Tres boleros a Allò que tal vegada s’esdevingué.

En l’àmbit teatral estrenà la versió per a ballet d’El amor brujo , de Manuel de Falla, amb la direcció del músic andalús.

Actua a la sessió d’homenatge a Josep Maria de Sagarra, acompanyada pels concertistes Frederic Longás (piano) i Sainz de la Maza (guitarra), estrenant peces de Longás, Català, Llongueras, Morera, Pahissa, Pujol, Toldrà i Zamacois (Palau de la Música, 1927).

Ofereix recitals al Teatre Novedades presentant un nou aparell d’enregistrament de so anomenat Kinodeion, inventat per Eugeni Tarragó (Novedades, octubre-desembre 1929).

Actua a la sessió d’homenatge a l’actriu Maria Morera, interpretant La Cançó, acompanyada pel concertista  Pere Vallribera (Teatre Novetats, 18 gener 1931).

El 1936 fou solista en el concert celebrat al Palau de les Belles Arts, amb la Banda Municipal de Barcelona, els orfeons de Sants, de Gràcia i la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel, interpretant peces de Wladimir Vogel, Josep Maria Ruera, Ricard Lamote de Grignon i Floren Schmitt (19 abril 1936).

Després de la Guerra Civil va encarregar a Xavier Montsalvatge les Cinc cançons negres, peces inspirades en la música caribenya, amb textos d’autors com Rafael Alberti (1945). També, va gravar multitud de concerts per a Radio Nacional de España, exhibint la seva gran categoria vocal.

Interpretà i enregistrà multitud de Zarzuelas, com Las golondrinas, de José María Usandizaga, a partir del llibret de Gregorio Martínez Sierra (estrena: Circo Price (Madrid), 1941). Aquesta Zarzuela tenia una versió operística estrenada.

Estrenà Después que te conocí, basat en l’homònim poema de Quevedo, al Palau de la Música (29-3-1941), acompanyada al piano per Blai Net.

Participa a l’homenatge a Ricard Lamote de Grignon interpretant cançons del cicle Violetas, amb música de Lamote i textos d’Apel·les Mestres (juny 1949).

També va gravar multitud de concerts per a Radio Nacional de España, exhibint la seva gran categoria vocal (1945). 

Va rebre la Medalla del Mèrit Artístic de la Diputació de Barcelona (1967).