Assaig de Teatre

El primer número va aparèixer el desembre de 1994, dedicat monogràficament a la tragèdia, coordinat per Óscar Muñoz, on destacaven dues taules rodones, una amb filòsofs, amb la presència de Miguel Morey i Rafael Argullol, i l’altra, amb directors d’escena, com Theodoros Terzopoulos, Salvador Távora i Stavros Doufexis.

Podem dividir la publicació en tres etapes:

Primera etapa (1994-1999). Durant aquest període es van editar deu números (tres de triples, quatre de dobles i tres de senzills), que van del número 1 al 20. El disseny d’aquests números fou creat per Antoni Bueso. En conjunt, Assaig de Teatre es feia ressò principalment dels congressos, les jornades i les conferències organitzats per la Càtedra d’Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona, publicant treballs d’alumnes que tenien rellevància acadèmica, junt amb articles de fons dedicats a temes diversos, però sempre dins el món teatral des de la perspectiva universitària. Destaca, a part del primer número, el número 2-3, dedicat a la generació realista de postguerra, amb articles sobre Lauro Olmo i Carlos Muñiz, un recull de la correspondència entre Salvador Espriu i Ricard Salvat, una taula rodona dedicada a Josep Maria de Sagarra i una entrevista a Antonio Buero Vallejo. També cal destacar el número 15, dedicat monogràficament a Carme Serrallonga amb motiu del seu traspàs, el 30 de novembre de 1997.

Segona etapa (2000-2007). Durant aquest període es van publicar quaranta-un números, editats en vint-i-vuit volums: dos números triples, nou números dobles i disset números senzills que van del número 21 al 61. Es tracta del període més significatiu, on la revista assolí el seu apogeu més important, es definí una línia editorial i es crearen seccions fixes. En aquest període la revista fou dirigida per Ricard Salvat, que va escriure incomptables articles i dissenyà una bona part dels continguts editats. Aquesta nova etapa va comportar un canvi en el disseny de la publicació i el treball com a coordinadora de la publicació de Núria Salvat Golobardes i, més endavant, d’Eulàlia Salvat Golobardes.

Una de les grans línies de la publicació fou donar a conèixer dramatúrgies d’altres països, i en aquest sentit es van fer diversos monogràfics dedicats al teatre de països com la Xina, Austràlia, Veneçuela, entre d’altres. També destaquen monogràfics dedicats a figures singulars de la nostra escena com Ramon Vinyes, Gloria Montero, Manuel Serrat i Jordi Mesalles, els dos darrers amb motiu del seu decés. També es van publicar textos de manera regular de dramaturgs catalans i estrangers, entre els quals podem esmentar Manuel Molins, José Triana, Jordi Casanovas, Abu Bakr, Javier Daulte, José Miguel Vivas, o la Nausica, de Joan Maragall, en la versió de Jordi Coca (AdT, 52-53), entre molts d’altres. Una altra secció destacada estigué dedicada a la història del teatre català i espanyol, amb articles de professors i investigadors d’arreu, i, al mateix temps, un recull de crítiques sobre espectacles representats a la cartellera barcelonina.

Tercera etapa (2008-2010). Durant aquest darrer període es van publicar catorze números: un de triple, tres de dobles i cinc de senzills que van del número 62 al 75. Aquest darrer període d’Assaig de Teatre es va caracteritzar per dos aspectes fonamentals, la professionalització de l’equip editor de la revista, amb la incorporació de Xavier Borràs com a editor en cap, i la malaurada mort de Ricard Salvat, el març de 2009, que va determinar el final de la publicació. En aquest període la revista es va sotmetre a avaluació per entrar dins la categoria de les revistes indexades del nostre país. El canvi va comportar una modificació en el disseny de la revista a càrrec de Rovira Essioux (Essioux Design). Amb relació a la professionalització, els números que conformen aquesta etapa van seguir el mateix esquema temàtic de l’etapa anterior, però amb una major ambició en la redacció i els continguts. Tots els números tenen un gran interès, però voldríem destacar el monogràfic Dansa a Catalunya (AdT, 66-67), coordinat per Joaquim Noguero, i el dedicat al Teatre a Polònia (AdT, 70), coordinat per Enric Ciurans. A més, es dedicà un número a Escenògrafs catalans contemporanis (AdT, 72), coordinat per Rosa Peralta, aparegut el juliol de 2009, quan feia pocs mesos de la mort de Ricard Salvat. Els dos darrers números, el 73-74, homenatge a Ricard Salvat, que aplegà articles de molt diverses procedències que glossaven la figura i les aportacions de tota mena de Salvat, i el darrer número, el 75, una antologia i l'índex general de tots els números d’Assaig de Teatre, es feren sota la commoció per la mort de l’estimat mestre.

Assaig de Teatre va omplir en els anys que s’edità, de 1994 a 2010, un buit important en l’àmbit de les publicacions en llengua catalana dedicades a les arts escèniques. En part hereva dels Estudis Escènics que edità l’Institut del Teatre, i que va tornar a editar un cop ja havia aparegut Assaig de Teatre, amb encerts i errors va contribuir a donar veu a la recerca sobre aquest àmbit al nostre país. 

Enllaç digital de la UB, on hi ha tota la revista: <http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre>