A partir d’una idea cíclica del temps, Tier Mon està construïda en base a diferents accions successives, dividides en quatre blocs, que exploren el concepte del poder a nivell individual i col·lectiu, servint-se de temes com la guerra i la pau, la vida i la mort, la fam, el joc o l’erotisme. En aquesta performance, com en les dues anteriors, Accions i Suz/O/Suz, la Fura utilitza les tècniques del happening i el teatre butoh, amb presència de música, aigua, foc i grans estructures metàl·liques. També la infuència d’Artaud i el treball sobre el cos com a mitjà artístic es fa present en molts moments. Tot i l’absència de lògica dramàtica tradicional, és perceptible una certa evolució argumental, de caire temàtic, fins a la part final de l’obra, que presenta avatars resolutius. Tres personatges, el déu blanc, l’inútil i el nan, antagonitzen per la submissió de la resta de personatges i, per tant, del gènere humà. D’aquesta manera, si a Suz/O/Suz es dona una visió sobre l’home, a Tier Mon es pretén aconseguir una mirada global sobre la humanitat.
Tier Mon tanca la primera trilogia de la Fura dels Baus i incideix en alguns dels aspectes programàtics de les dues obres anteriors, Accions i Suz/O/Suz, com ara la creació d’una idea deconstructiva a base de la multiplicitat d’impactes sensorials, la brutalitat, la provocació a l’espectador i la ruptura de la idea clàssica d’espai i temps escènics. Amb la voluntat subversiva de qüestionar els principis teatrals tradicionals, i en especial la relació amb el públic, la Fura presenta un espai no naturalista, que aquí queda delimitat per quatre torres de so a les cantonades, amb públic i performers al mig. Quant a la lògica temporal, queda distorsionada per la supressió de la paraula; el ritme de l’obra el marca, llavors, la sonoritat. A Tier Mon destaquen també les aportacions robòtiques, que se sumen a l’experimentació teatral pròpia de la Fura. La percepció resultant és que l’objecte de significació és el llenguatge escènic mateix: l’esdeveniment teatral esdevé autònom i autorreferencial.
Tier Mon va ser preestrenada a la Muestra Internacional de Teatro de Valladolid el 12 de maig de 1988 i estrenada el 9 de juny d’aquell mateix any a Barcelona, al Mercat de les Flors. Posteriorment anà a Madrid i, a banda d’Espanya, feu gira per diversos països com França, Itàlia, Croàcia, el Canadà o el Japó.
Celda Real, Olga. «Delineating a definat identity: Space, body, audience, and música ruido in La Fura dels Baus’s first trilogy (1983-1989)». Itamar: Revista De Investigación Musical-Territorios Para El Arte 2 (València: Universitat de València), (2009), p. 307-321.
Ferrer, M. Esperanza. «Elementos para un análisis crítico de la interdisciplinariedad en los espactáculos de la Fura dels Baus: una trilogía». D’art 15 (Barcelona: Universitat de Barcelona), (1989), p. 201-205.
Leal Rivas, Natasha. «Teatralització d’elements rituals. Els Joglars, Els Comediants, La Fura dels Baus». A: I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la transició a l’actualitat. Barcelona: Institut del Teatre, 2005, p. 429-448.
Picazo, Glòria. «L’escenografia en els límits de l’art i el teatre». Estudis Escènics (Barcelona: Institut del Teatre), núm. 31 (1990), p. 136-159.
Sánchez, Antonio. «La Fura dels Baus and the Legacy of Antonin Artaud». Contemporary Theatre Review (London: Queen Mary University), núm. 16: 4 (2006), p. 406-418.
Saumell, Mercè. «Creació escenogràfica col·lectiva. Aproximació al concepte d’espai escènic en els espectacles de la Fura dels Baus, Zotal i La Cubana». Estudis Escènics (Barcelona: Institut del Teatre), núm. 31 (1990), p. 67-93.
Schulz, Daniela A. M. Körper – Grenzen – Raüme : die katalanische Theatergruppe “La Fura dels Baus” und ihre Performances. Biefield: Transcript, 2013.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
