L’Òliba

Grup de teatre, actualment extingit, format l’any 1967 i vinculat al Grup de Teatre Independent (1966-1970) del CICF (Centre d’Influència Catòlica de Catalunya). Durant la dècada dels setanta, fou un grup fonamental del teatre per a infants i joves. Es distingí com a director Francesc Nel·lo, i com a escenògraf, Fabià Puigserver.

L’Òliba basava la seva feina en el teatre de text i va fer un tipus de teatre modern, compromès i experimental. Es va presentar al públic al teatre Romea, l’any 1967, amb La comèdia de l’olla, de Plaute, i El metge a garrotades, de Molière¹. A aquestes obres seguiren, en els anys successius, altres estrenes que foren d’una gran qualitat: La comèdia de la guerra (1968), una sàtira antimilitarista a partir de textos de Carlo Goldoni; La terra es belluga (1969),² una biografia de Galileu Galilei signada per Jordi Bordas que, tot i que al principi va ser objecte de certa polèmica, especialment pel tractament del contingut, es va acabar convertint en una de les creacions més reeixides del grup, d’una banda, gràcies a la versió que en feu Nel·lo i, de l’altra, per la interpretació dels actors, l’estil de la representació i l’escenografia de Puigserver; La farsa del Mestre Pathélin (1969), a partir d’un text anònim francès del segle XV, i Guillem Tell (1971), de Friedrich Schiller.
L’impacte dels muntatges que L’Òliba va presentar durant aquelles cinc temporades fou decisiu i va influir de manera determinant en el treball de la resta de companyies del teatre independent que aleshores actuaven per als espectadors més joves.

¹ Els textos d’aquestes versions, degudes a Francesc Nel·lo, constitueixen el núm. 15 de la col·lecció de teatre «El Galliner», d’Edicions 62 (primera edició: març de 1972).
² Aquesta obra constitueix el núm. 2 de la mateixa col·lecció «El Galliner» (setembre de 1970).