Avel·lí Galceran i Calbetó

Actor

Avel·lí Galceran va néixer a Barcelona en una família propietària d’una cansaladeria. Aquesta estabilitat econòmica familiar va permetre que Galceran pogués dedicar-se a la interpretació. En les seves primeres intervencions, Galceran va actuar en peces dramàtiques (Misteri de dolor, L’aranya), tot i que va conèixer l’èxit a partir de la seva intervenció en papers còmics i de revista. Va ser un actor recurrent de les peces estrenades per Adrià Gual, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i de Josep Maria de Sagarra. La relació amb Santiago Rusiñol va ser especialment estreta, fins al punt que l’autor escrivia personatges pensats per a Galceran (El pintor de miracles). Els personatges tipus còmics que més van popularitzar l’actor van ser els de genèric o de segon galán, tot i que, si s’ha de destacar un sol paper, aquest seria el de Nandu a ¡Que és gran Barcelona!, de Manuel Hernández, una «revista en cinco quadros y dos apoteosis», estrenada el juliol del 1922 al teatre Còmic de Barcelona, l’espai conegut com «el palacio de la revista». L’èxit de la peça és indiscutible: del teatre Còmic passa al Tívoli, i del Tívoli al Novedades, sumant en total diversos centenars de representacions. Galceran torna a encarnar Nandu en la seqüela de l’èxit, un monòleg escrit pel mateix Manuel Hernández, Ja sóc aquí!, estrenada al Teatre Victòria. Es tracta del paper que li va fer guanyar més simpaties entre el public barceloní, i també una fama inusual, fins al punt que el personatge de Nandu apareixia en els cromos de les xocolatines. Al llarg de la seva carrera com a intèrpret, Avel·lí Galceran va intervenir en més d’un centenar de produccions.

En cinema, va aparèixer en pràcticament totes les pel·lícules que Adrià Gual va dirigir entre els anys 1914 i 1917, com ara El alcalde de Zalamea (1914), Misterio de dolor (1914), El nocturno de Chopin (1915) o Los cabellos blancos (1915), així com en la pel·lícula de Josep Maria Codina El botón de fuego (1919).

Durant la Guerra Civil, Galceran va entrar a formar part del Teatre Català de Comèdia en el rol de genèric. Va abandonar els escenaris ja sigui per culpa de la lesió als tendons que el va deixar coix, ja sigui per la seva implicació en el Teatre Català de Comèdia, un espai primer vinculat a la CNT però que a partir de l’any 1938 havia passat a ser sostingut per la Generalitat de Catalunya. Galceran, però, no va voler perdre el contacte amb els escenaris i va treballar d’acomodador al Teatre Romea. Durant els seus darrers anys de vida, després de la seva retirada oficial, es té constància que Galceran va intervenir dues vegades més en escena: l’any 1944 com a Nandu al Teatro Nuevo i en la versió de la companyia José Bruguera de l’Auca del Senyor Esteve.

Va morir el març de l’any 1949 a causa d’una complicació postoperatòria. El seu enterrament va comptar amb una notable assistència popular.

L’èxit de Galceran, actor de comèdies, revistes i astracanades, es troba íntimament lligat a l’eclosió del Paral·lel com a centre de l’entreteniment de la ciutat. El personatge de Nandu a ¡Que és gran Barcelona! i Ja sóc aquí! va representar una fita popular del teatre a Barcelona als anys d’entreguerres. La seva composició del tipus pagès va ser poc prototípica: l’home de Llofriu que baixava a Barcelona per primer cop estava dotat d’unes maneres i d’una eloqüència refinades, gens usual en els personatges rurals. Si bé moltes de les revistes, esquetxos i comèdies on intervenia Galceran eren maltractades per la crítica, les seves interpretacions solien merèixer una valoració a part. La crítica solia destacar de Galceran la naturalitat de les seves interpretacions, la capacitat de fondre’s en els personatges i el metodisme amb el qual acarava la composició de cadascun d’ells.

13 gener 1904. Misteri de dolor d’Adrià Gual. Direcció de J. Pujol, al Teatre de les Arts.

18 abril 1908. En Joan dels Miracles d’Ignasi Iglésias. Direcció d’Ignasi Iglésias, al teatre Romea.

16 octubre 1908. L’aranya d’Àngel Guimerà. Direcció de Jaume Borràs, al teatre Romea.

22 desembre 1908. La clínica de l’embut de Francesc Xavier Godó. Direcció d’Hermenegild Goula, al teatre Romea.

28 desembre 1908. El restaurant de la platja de Ramon Ramon i Vidales. Al teatre Romea.

27 febrer 1909. El testament de la tia, original de Paul Gavault i Robert Charvray. Al teatre Romea.

20 novembre 1909. El rei de Gaston Armand de Caillavet, Robert de Flers i Emmanuel Arène. Al teatre Principal de Barcelona.

24 febrer 1912. Torre Torretes de Josep Burgas. Al teatre Catalunya de Barcelona.

12 març 1912. El pintor de miracles de Santiago Rusiñol. Al teatre Catalunya de Barcelona.

30 març 1912. La Verge del Mar de Santiago Rusiñol. Al teatre Catalunya de Barcelona.

13 abril 1912. La forastera de Pau Parellada i Molas. Al teatre Catalunya de Barcelona.

20 abril 1912. L’Esbojarrada d’Antoni Muntañola. Al teatre Catalunya de Barcelona.

4 maig 1912. El gran Aleix de Joan Puig i Ferreter. Al teatre Catalunya de Barcelona.

11 maig 1912. En Joan Bonhome de Josep Pous i Pagès. Al teatre Catalunya de Barcelona.

5 octubre 1912. Lo campanar de Palma de Serafí Pitarra. Al Gran Teatro Español de Barcelona.

15 novembre 1912. L’home de palla d’Ignasi Iglésias. Al Gran Teatro Español de Barcelona.

20 desembre 1912. La casa de tothom de Josep Morató. Al Gran Teatro Espanyol de Barcelona.

23 octubre 1915. El senyor Josep falta a la dona de Santiago Rusiñol. Al Gran Teatro Español de Barcelona.

12 maig 1917. L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. Al Teatre Victòria de Barcelona.

8 juliol 1922. ¡Que és gran Barcelona! de Manuel Fernández. Al teatre Còmic de Barcelona.

21 octubre 1924. Les noies enamorades d’Avel·lí Artís i Balaguer. Al teatre Romea.

14 novembre 1924. Fidelitat de Josep Maria de Sagarra. Al teatre Romea.

5 maig 1925. El senyor Pupurull de Josep Maria de Sagarra. Al teatre Romea.

9 octubre 1925. Seny i amor, amo i senyor d’Avel·lí Artís i Balaguer. Direcció de Joan Cumellas, al teatre Romea.

8 març 1927. Els milions de l’oncle de Carles Soldevila. Al teatre Novetats de Barcelona.

1 octubre 1927. Un estudiant de Vic de Josep Maria de Sagarra. Al teatre Novetats de Barcelona.

28 abril 1928. La Llúcia i la Ramoneta de Josep Maria de Sagarra. Al teatre Novetats de Barcelona.

30 octubre 1928. Les llàgrimes d’Angelina de Josep Maria de Sagarra.  Al teatre Novetats de Barcelona.

16 abril 1929. Judit de Josep Maria de Sagarra. Al teatre Novetats de Barcelona.

5 octubre 1929. La filla del Carmesí de Josep Maria de Sagarra. Al teatre Novetats de Barcelona.

19 abril 1930. El cas del senyor Palau de Josep Maria de Sagarra. Al teatre Novetats de Barcelona.

17 octubre 1930. La corona d’espines de Josep Maria de Sagarra. Al teatre Novetats de Barcelona.

10 octubre 1931. Les tres Gràcies de Josep Maria de Sagarra. Al teatre Novetats de Barcelona.

14 febrer 1933. El Cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra. Al teatre Romea.

3 octubre 1933. L’Estrella dels miracles de Josep Maria de Sagarra. Al teatre Romea.

11 març 1934. Madame de Lluís Elías. Al Centre Catalanista de Badalona.

30 octubre 1935. Roser florit de Josep Maria de Sagarra. Al teatre Novetats de Barcelona.

15 novembre 1935. Amàlia, Amèlia i Emília de Lluís Elias. Al teatre Novetats de Barcelona.

Curet, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Aedos, 1967, p. 515-517.

Foguet, Francesc. Teatre en temps de guerra i revolució. 1936-1939. Barcelona: Editorial Punctum: Memorial Democràtic, p. 188-190.

Suñé, Ricardo. «Estampas Barcelonesas: Evocación de Avelino Galceran». El Correo Catalán  (18 març 1949).

L'actor a l'IMDB
Fotografia de l'actor