Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC)

Els objectius de l’APdC són eminentment de caràcter sindical. L’APdC neix amb el propòsit de reunir els professionals de la dansa per a la defensa dels seus interessos, lluitar pel reconeixement professional del sector, assessorar els associats en conflictes laborals o de propietat intel·lectual i d’imatge, fer de pont i de grup de pressió davant dels organismes i les institucions oficials i promoure i fomentar les accions i les activitats relacionades amb la dansa.

L’APdC neix emmirallant-se en l’Associació de Professionals de la Dansa de la Comunitat de Madrid, creada l’any 1986, i en un context de precarietat i desemparança institucional absoluta. Durant els anys vuitanta, la incertesa laboral i la manca tant de polítiques culturals destinades a la dansa com de compromisos polítics impulsen l’aparició de diverses iniciatives en l’àmbit de la dansa com ara La Fàbrica, el Teatre Obert o el Mercat de les Flors. Aquestes iniciatives tenien com a objectiu vetllar per la dignitat, la professionalitat i la pervivència del sector, tot combinant tasques d’exhibició i de formació. L’any 1987 s’inicien les primeres reunions per abordar mesures per a la dignificació i la professionalització del sector. També l’any 1987 se signa l’acta fundacional de l’Associació de Ballarins i Coreògrafs Professionals de Catalunya (ABCPC), que posteriorment es rebatejà amb el nom d'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. Alguns dels professionals que van participar en aquest primer moment van ser Montserrat Colomé, Òscar Dasí, Elisa Huertas, M. Antònia Gelabert, Francesc Bravo, Andreu Bresca, Eulàlia Sagarra, Marta Almirall, Jordi Carbonell, Alicia Pérez-Cabrero, Pilar Maese, Cristina Lügstenmann o Álvaro de la Peña, entre d’altres. L’any 1988 l’associació es constitueix formalment. Les primeres accions van anar encaminades sobretot a la relació institucional. Paral·lelament, es va treballar per aconseguir assistència jurídica, establir un règim especial a la seguretat social, convertir-se en un punt de trobada d’ofertes i demandes laborals, participar en manifestos i elaborar estudis sobre el sector. L’any 1990 es constitueix la Federación de Asociaciones Profesionales de la Danza. L’APdC en va formar part fins a l’any 2004, moment en què se’n va desvincular per desavinences reiterades. L’any 1994, l’organització canvia de nom, i d’ABCPC passa a ser l’APdC, amb l’objectiu manifest de no limitar el perfil dels associats només als coreògrafs i ballarins i obrir l'associació a tot el sector de la dansa. 

L’any 1990, l’APdC funda la revista Kos, pensada específicament per als professionals de la dansa. L’elevat cost de la publicació fa que la revista se substitueixi l’any 1994 per circulars centrades en la informació sobre ofertes laborals, beques i ajuts. L’APdC ha estat la responsable de l’organització del Dia Internacional de la Dansa des de l’any 1990.

L’organització ha passat per molts alts i baixos, des de moments d’optimisme i molta activitat fins a moments en què la seva continuïtat ha estat posada en dubte. Al llarg d’aquests anys, però, l’APdC ha anat assolint diverses fites: la creació d’un conveni amb Televisió de Catalunya i la SGAE; la celebració de congressos i la publicació d’estudis sobre les condicions laborals del sector; la institucionalització de la relació amb els organismes públics; la creació dels premis de l’APdC (1997-2008); la participació en la Mesa de Coordinació de les Arts Escèniques... En el mandat de Toni Mira (2004-2008) l’organització fa una aposta per la pròpia professionalització i per esdevenir, així, l’ens de naturalesa sindical per a tot el sector de la dansa. Aquesta aposta contrasta amb alguns dels problemes que ha arrossegat l’APdC des de la seva creació, més enllà de la falta de fonts de finançament, com la desvinculació d'una part del sector de la dansa, que fa que l’APdC sigui una entitat de representativitat parcial.

L’any 2011, l’APdC rep el Premi Nacional de Cultura que atorgava el CoNCA de la Generalitat. En l’argumentari de la concessió, el jurat diu que l’associació és mereixedora del premi pel «nou impuls amb què l’APdC ha introduït millores en l’àmbit de les noves tecnologies pel que fa a la informació, la comunicació i la difusió de la dansa; per la tasca d’ajuda i de suport als joves creadors i, sobretot, per continuar lluitant incansablement per un reconeixement digne de la professió i per la regulació dels drets laborals del sector de la dansa».

Els presidents de l’APdC han estat Montserrat Colomé (1987-1996); Gilberto Ruiz-Lang (1997-1999); Anna Griñó (1999-2002); Delfí Colomé (2002-2004); Toni Mira (2004-2008); Jordi Cortés (2008-2011), Xavier Martínez (2011-2014) i Xevi Dorca (2014-actualitat).

Actualment, l’APdC compta amb prop de mig miler d’associats.

Els objectius de l’APdC són eminentment de caràcter sindical. L’APdc neix amb el propòsit de reunir els professionals de la dansa per a la defensa dels seus interessos, lluitar pel reconeixement professional del sector, assessorar els associats en conflictes laborals o de propietat intel·lectual i d’imatge, fer de pont i de grup de pressió davant dels organismes i les institucions oficials i promoure i fomentar les accions i les activitats relacionades amb la dansa.

<https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0519637.xml> [Consulta: 30 novembre 2017]
Patricio Álvaro, Helena. «L'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (1987-2010). Context, origen i desenvolupament». Estudis Escènics, núm 38, Barcelona, Institut del Teatre, p. 191-212.

Web de l'associació
Estatuts de l'associació