Isidre Bravo i Pijoan

Historiador de l’art especialitzat en escenografia del teatre català i autor de l’obra de referència L’escenografia catalana.

Nascut en el si d’una família benestant, Isidre Bravo es va llicenciar en teologia per la Facultat Teològica Pontifícia de la Companyia de Jesús de Sant Cugat del Vallès després d’haver estudiat a Salamanca i Tolosa de Llenguadoc. En sortir del seminari va cursar estudis de psicologia a l’Escola del doctor Siguan de la Universitat de Barcelona, on va obtenir el diploma de Psicologia Aplicada. Juntament amb Antoni Julià i Dolors Renau, va escriure La praxis de la educación especial. Conceptos, instrumentos e instituciones. Apuntes críticos (Barcelona: Avance, 1976). També va cursar estudis de magisteri i va coordinar l’equip director del Patronat Flor de Maig, adscrit a l’Escola d’Educadors Especialitzats de la Diputació de Barcelona, entre els anys 1982 i 1984.

L’any 1984 es llicencià en història de l’art per la Universitat de Barcelona. La seva afició al teatre, i en concret a l’àmbit escenogràfic, el va dur a entrar a l’Institut del Teatre per estudiar-lo a fons. Hi exercia de docent i d’investigador i, paral·lelament, estudiava les maquetes que hi havia desades, algunes des de feia dècades, al magatzem del Teatre del Liceu. Va dur a terme una ingent tasca de classificació i documentació del fons escenogràfic i de figurinisme a l’Institut del Teatre. Aquesta feina va permetre-li iniciar un seguit de publicacions relacionades amb la història de l’escenografia.

La seva altra passió era viatjar, en especial a Àsia i a l’Amèrica Central. D’aquestes experiències en va escriure diverses novel·les, com ara L’amant dels nois (Barcelona: Llibres de l’Índex, 2004) o Gust de mostassa (Barcelona: Llibres de l’Índex, 2008). La seva última obra va ser una antologia literària sobre la masculinitat recollida en dos volums: La mirada de Zeus: antología sobre la fascinación masculina por los muchachos en la literatura griega y latina.

Estudiós d’extrema meticulositat, Isidre Bravo va fer una aportació destacadíssima a la historiografia escènica, tant pel que fa al detall de la seva investigació com a la tasca de compilació, que es troba tota classificada en el Centre de Documentació i en el Museu de les Arts Escèniques. Va convèncer nombrosos escenògrafs perquè cedissin o venguessin els seus propis fons a l’Institut. Els seus estudis van centrar-se sobretot en l’època del modernisme, com ara en Francesc Soler i Rovirosa, Adrià Gual o Lluís Masriera, i en els seus continuadors, com Josep Mestres Cabanes. La seva obra L’escenografia catalana (Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986), que va guanyar la Medalla d’Or del Festival Internacional de Teatre de Praga, és considerada una de les obres de referència de la historiografia escenogràfica europea, tant per la seva exhaustivitat com per la qualitat del material que hi va compilar. L’escenografia catalana recull l’evolució escènica a Catalunya des del Barroc fins al segle xx. A la seva mort, bona part del seu material va ser donat a l’Associació d’Escenògrafs de Catalunya i, posteriorment, al Museu de les Arts Escèniques. La Col·lecció Isidre Bravo conté més de dues-centes entrades.

Espais wagnerians: desembre 1983-gener 1984. Palau Güell. En col·laboració amb Guillem-Jordi Graells. Barcelona: Institut del Teatre, 1983.
Cinc escenògrafs catalans. Francesc Soler i Rovirosa, Fèlix Urgellés, Maurici Vilomara, Salvador Alarma, Oleguer Junyent. Barcelona: Institut del Teatre, 1985.
Esbossos i teatrins: adquisicions escenogràfiques del Museu de les Arts de l'Espectacle, 1983-1984. En col·laboració amb Guillem-Jordi Graells. Barcelona: Diputació de Barcelona; Institut del Teatre, 1985.
Francesc Soler i Rovirosa: 1836-1900. Barcelona: Institut del Teatre, 1986.
L'escenografia catalana. Barcelona: Institut del teatre, 1986.
Joan Morales. 5 esbossos escenogràfics. 1925-1938. Barcelona: Institut del Teatre, 1988.
L'escenògraf Josep Mestres Cabanes. Barcelona: Gran Consorci del Teatre del Liceu, 1989
Adrià Gual, mitja vida de modernisme. En col·laboració amb Carles Batlle i Guillem-Jordi Graells. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1992.
Casellas y la escenografía. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1993.
Miró en escena. En col·laboració amb Carme Escudero i Anglès i Rosa Maria Malet. Barcelona; Fundació Joan Miró; Ajuntament de Barcelona, 1994.
Els Masriera: Francesc Masriera (1842-1902), Josep Masriera (1841-1912], Lluís Masriera (1872-1958). Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya; Generalitat de Catalunya; Proa, 1996.
Josep Mestres Cabanes: 1898-1990: pintor i escenògraf. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998.

Galceran, Jordi. «Isidre Bravo: "L’escenografia catalana"». Revista de Catalunya, núm. 8 (1987), p. 178-179.

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. https://dhac.iec.cat/dhac_p.asp?id_personal=285