Felip Peña

Actor i doblador

Felip Peña va néixer al barri de Gràcia de Barcelona, i va entrar en contacte amb el teatre a partir de la seva relació amb el Cercle Catòlic de Gràcia. Ja amb vint-i-sis anys, Peña va entrar a formar part del quadre escènic de Radio Nacional de España. Des d’aleshores ja no abandonaria la seva implicació amb el món de la ràdio i sobretot del doblatge, àmbit en el qual Peña va destacar, primer en castellà i, posteriorment, amb la creació de Televisió de Catalunya, també en català. Peña es va casar amb la també actriu Montserrat Carulla i van ser pares dels també actors Vicky Peña i Roger Peña. Com a doblador, va participar en més de mil cinc-centes produccions en totes dues llengües. Peña assumia el doblatge tant dels diàlegs com de les intervencions musicals. Va ser la veu habitual d’actors com John Wayne, Richard Attenborough, Spencer Tracey, Laurence Olivier, Burt Lancaster, Alec Guiness o James Mason. Durant anys, pràcticament tota la dècada dels setanta, va dedicar-se íntegrament a l’ofici de doblador en detriment de les seves interpretacions als escenaris. Als anys vuitanta, però, va poder reprendre la seva activitat com a actor de teatre i també davant de les càmeres. Va actuar en un gran nombre d’adaptacions teatrals per a la televisió durant els anys setanta i vuitanta, tant en programes de cadenes estatals com en la flamant televisió catalana, amb títols com Salomé d’Oscar Wilde, La dama del mar d’Henrik Ibsen o El tragaluz d’Antonio Buero Vallejo.

Com a actor va tenir una àmplia repercussió popular en espectacles com Pel davant i pel darrera de Michael Frayn, dirigida per Alexander Herold, L’òpera de tres rals de Bertolt Brecht, dirigida per Mario Gas, o Maria Rosa d’Àngel Guimerà, dirgida per John Strasberg. En televisió, va ser un rostre habitual en els programes dedicats a les adaptacions dramàtiques per a la televisió com Estudio 1, produïda per Televisión Española, o de Teatre, produïda per Televisió de Catalunya. Però en la faceta que ha deixat més empremta ha estat en la de doblador. Va ser un dels dobladors que va treballar més en la massificació de la televisió a Espanya i va ser un destacadíssim formador de dobladors.

1962. Más allá del horizonte, d'Eugene O'Neill. Direcció d'Antoni Chic, al Teatre Grec.

1964. Casandra, de Joaquim Buxó. Direcció de Ramir Bascompte, al Teatre Candilejas.

6 juny 1983. Maria Rosa d’Àngel Guimerà. Direcció de John Strasberg, al Teatre Condal.

1984. L'òpera dels tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill. Direcció de Mario Gas, al Teatre Romea.

19 agost 1985. El roig i el blau, de Joan Oliver. Direcció de Montserrat Julió, al Teatre Grec.

1985. Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn. Direcció d'Alexander Herold.

1985. Ai doctor, quina neurosi!, de Joe Orton. Direcció de Mario Gas, al Teatre Condal.

1988. La gran il·lusió, de Eduardo de Filippo. Direcció d'Hermann Bonnín, al Teatre Romea.

<http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0246798.xml> [Consulta: 30-11-2017]

Fitxa a El Doblaje

Fitxa a IMDB