Ramon Tor i Deseures

Actor

Nascut a Borredà, es va traslladar a Barcelona amb la seva mare i germans després de la mort prematura del seu pare. En l’època d’estudiant va assistir als Espectacles i Audicions Graner d’Adrià Gual, fet que va motivar la seva fascinació pel teatre. Després d’abandonar els estudis eclesiàstics al seminari, va fer-se aprenent d’escultor. Espectador assidu del teatre Novetats, va acabar establint relació amb Adrià Gual, que el va animar a dedicar-se al teatre professionalment. Les seves primeres interpretacions van ser en els Espectacles i Audicions Graner d’Adrià Gual i, posteriorment, va passar a formar part de la seva companyia, Teatre Íntim, fet que li va permetre deixar la seva feina als ferrocarrils. L’any 1915 se separà d’Adrià Gual i va començar a actuar assíduament en la majoria de teatres de Barcelona amb obres d’autors catalans i estrangers. L’any 1929 va impulsar la creació d’una associació d’homes de lletres i amants de l’art anomenada l’Associació Teatre, sense èxit. 

Pel que fa al Ramon Tor poeta, l’any 1925 va publicar el seu primer llibre, La companyia. La poesia es va convertir en una constant en la seva vida fins al punt que va acabar publicant una desena de llibres amb una marcada influència de Joan Maragall. Alguns dels títols clau són Ruta (1930), L’hereu Riera (1938), Cants de guerra i pau (1938) o Cants d’amor (que data del 1939, però segurament escrit amb posterioritat).

Va formar part del grup de rapsodes de l’Associació de Lectura Catalana. La seva carrera com a actor va quedar greument perjudicada per la tuberculosi. L’any 1926 ja es va haver d’internar en una clínica i, finalment, va acabar apartat dels escenaris. Des d’aleshores es va limitar a intervencions esparses com a actor i a fer de doblador per a la Metro. Va morir el 15 de gener del 1951 i va ser enterrat al cementiri de Les Corts. L’any 1995, però, es van traslladar les seves restes al cementiri de Borredà. 

10 març 1903. Edip rei de Sòfocles. Direcció d’Adrià Gual, al teatre Líric de Barcelona.

Novembre 1903. El barber de Sevilla de Pierre-Agustin Caron de Beaumarchais. Direcció d’Adrià Gual, al teatre Líric de Barcelona.

20 abril 1906. Scherzo de Josep Pous i Pagès. Direcció d’Adrià Gual, al teatre Principal de Barcelona.

13 desembre 1907. La mà de mico de W.W. Jacobs. Direcció d’Adrià Gual, al teatre Romea.

19 gener 1907. La Santa Espina d’Àngel Guimerà. Direcció de Modest Urgell, al Teatre Principal de Barcelona.

10 gener 1908. La llàntia de l’odi de Gabriele d’Annunzio. Direcció d’Adrià Gual, al teatre Romea.

28 febrer 1908. La campana submergida de Gerhart Haupmann. Direcció d’Adrià Gual, al teatre Romea.

22 març 1908. Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter. Direcció de Jaume Borràs, al teatre Romea.

18 abril 1908. En Joan dels Miracles d'Ignasi Iglésias. Direcció d’Ignasi Iglésias, al teatre Romea.

1909. L’ase de Buridan de Robert Flers. Al teatre Principal de Barcelona.

24 febrer 1912. Torre Torretes de Josep Burgas. Al teatre Catalunya de Barcelona.

30 març 1912. La Verge del Mar de Santiago Rusiñol. Al teatre Catalunya de Barcelona.

13 abril 1912. La forastera de Pau Parellada i Molas. Al teatre Catalunya de Barcelona.

4 maig 1912. El gran Aleix de Joan Puig i Ferreter. Al teatre Catalunya de Barcelona.

11 maig 1912. En Joan Bonhome de Josep Pous i Pagès. Al teatre Catalunya de Barcelona.

27 novembre 1912. Epitalami d'Ambrosi Carrion. Direcció d’Antoni Piera, al teatre Espanyol de Barcelona.

1917. El cardenal de L.N. Parker. Al teatre Novetats de Barcelona.

13 desembre 1917. Indíbil i Mandoni d’Àngel Guimerà. Direcció d’Enric Borràs, al teatre Novetats de Barcelona.

Forner, Climent. «Ramon Tor, actor i poeta». L’erol (Berga: Institut Ramon Muntaner i Àmbit de Recerques del Berguedà), núm. 3 (1982), p. 35-36.

Subiràs i Pugibet, Marçal. «Notícia de Ramon Tor, actor i poeta». Revista de Catalunya (Barcelona), núm. 176 (2002), p. 99-111.

<http://www.civtat.cat/tor_ramon.html> [Consulta: 28-11-2017]

Caricatura de l'actor

Fotografia de l'actor