Logo Institut del Teatre
Territori: Barcelona
Dates: 1996-2001
Gènere/s: Teatre i dansa
Redactor/a: Rosli Ayuso
Descripció

Col·lectiu indepedent d'artistes multidisciplinaris fundat l'any 1996 per Tomàs Aragay i Roger Bernat per tal de qüestionar les fronteres entre els diferents gèneres escènics (performance, teatre, teatre-dansa i dansa conceptual) i renovar els formats de presentació.


Trajectòria

Tomàs Aragay i Roger Bernat coincideixen estudiant direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. A la tornada d'una estada de Bernat a Palerm per col·laborar com a ajudant de direcció de Thierry Salmon, ambdós directors muntaren en una antiga fàbrica el col·lectiu General Elèctrica d’Espectacles. 

El primer espectacle com a companyia, dirigit per Bernat, Confort domèstic, s'estrenà del desembre de 1996 al gener de 1997 en els domicilis particulars dels actors i rebé el Premi de la Crítica al Text Dramàtic 1997-1998. L’any 1998 es tornà a presentar a l'Hotel Capri de Sitges dins del Festival Internacional de Teatre.

Per la seva banda, l'any 1997, Aragay muntà amb tres ballarines Cruza cuando el hombrecito esté en verde, que guanyà el 1r premi del Certàmen Coreogràfic de Madrid 1997. El guardó li oferí una beca d'estudis a Nova York, on conegué un afeccionat a la dansa, John Kovach, per a qui munta John Kovach, state of emergency, el viatge emocional d'un personatge molt veraç que va ser premiat a França. 

Amb coproducció del Grec 97, Bernat estrenà a la Sala Apolo 10.000 kgs., un espectacle dedicat a W. Schwab que va tenir un gran ressò mediàtic i que presentava un grup de joves compartint memòries íntimes en una nit de cap d’any. L'espectacle rebé el Premi Especial de la Crítica 1996-1997 i el diari El País considerà l'espectacle com una de les vint obres cabdals d'aquell any.

En adonar-se que els treballs eren molt ben acollits pel públic i per la crítica, però que no aconseguien actuacions, Bernat muntà un espectacle sense text per poder girar per Europa, Àlbum, que s'estrenà en el Grec 1998. El treball, eminentment visual, aplegava les memòries íntimes d'un grup de joves recordant la vida barcelonina dels anys setanta. A l'espectacle intervingueren alguns dels actors habituals del col·lectiu: Nico Baixas, Dolo Beltrán, Mia i Montse Esteve, Milena Biancospino, Albert Olivares i Rafa Soto. L'any 1998, Aragay estrenà al CCCB By natural piety, un recull veraç de les biografies sentimentals dels cinc actors, alguna d’elles força agosarada. Alhora estrenà a Madrid Night, una recreació de somnis i malsons que l'any 1999 es presentà a L'Espai.

Com a peça prèvia a la Trilogia 70, amb què Bernat volia revisar els aspectes característics d'aquella dècada (la lluita armada, la llibertat sexual i les drogues), l'any 1999 s'estrenà a L'Espai Miramar de Sitges Una joventut europea, una conferència-espectacle amb música en directe de Caïm Riba. Aquell mateix any el col·lectiu produí la série per televisió Polar, per a BTV, mentre que Aragay presentà John Kovach, state of emergency al Teatre Prado dins del Cicle Endansa del Festival de Teatre de Sitges.

L'any 2000, el col·lectiu desplegà una intensa activitat. Dins del Festival Grec 2000, Aragay estrenà a La Paloma Paradise, que reflectia el recorregut d'una nit d'un grup de joves entre els millors auguris de tornar a casa acompanyats i la decepció de no aconseguir-ho. Aquell mateix any Sònia Gómez, Teo Baró i David Espinosa presentaren dins del Cicle Endansa del STI Americana, mentre que Andres Waksman estrenà el Laboratori de Solos, un nou format de presentació en dues seccions: «Solo ellas» (Lady X, de S. Gómez, Menina do bom fim, de V. Calvitti, Donde quieras, de S. Asencio, 10.220 días, d'I. Horvat i Gora Bihotzak, d'I. Azkue) i «Ellos solos» (Cazador de saudade, de B. Cidra, Kiddyland, d'E. Martin, Cheating on me, de T. Aragay, Etc., d'A. Waksman). Els «solos» van presentar-se a Barcelona, Sitges, Lleida, Gijón, Bilbao, Elx, Vic, Girona, Martorell, i arribaren a França, Itàlia, Croàcia i Nova York. Flors, la segona part de la Trilogia 70 de Bernat, s'estrenà al juliol de 2000 al Mercat de les Flors. Tractant-se de la seducció i del sexe, com que es va anunciar a través de la premsa un coit en directe a dalt de l'escenari, va haver-hi aldarulls entre el públic. Lady X es presentà al gener al Centre Cívic Barceloneta. Verismes, fonamentat en el treball de l'artista Jenny Holzer, es presentà al Sitges Teatre Internacional l'any 2000, a l'Espai Miramar. 

L'any 2001 Aragay estrenà Cheating on me, una sàtira per exposar l'estratègia perversa que empren els triomfadors quan s'amagen darrere d'una façana de perdedors L'any 2001 s'estrenà al TNC l'últim capítol de la Trilogia 70Que algú em tapi la boca, on apareixien un músic i quatre actors de perfil neofeixista com a nous herois del segle XXI. L'actor Jordi Vilches rebé el premi de la Crítica a l’actor revelació. Aquell mateix any es presentà la Trilogía 70 completa a l'edició del Grec 2001, al Mercat de les Flors.

Aquell any, després de ser desnonats de la fàbrica que ocupaven informalment a prop de les Drassanes, van llogar un local a Ciutat Vella, on van impulsar classes, tallers i residències. El desgast individual i l'ofec econòmic van fer que General Elèctrica tanqués les portes deixant enrere el regust d'una trajectòria arrauxada d'excel·lència.


Significació

General Elèctrica d'Espectacles va començar sent un centre de creació artística amb el propòsit d'aconseguir autonomia per a la creació i la producció de projectes experimentals amb propostes noves i terminis adequats a les seves necessitats, sense haver de dependre de les institucions. Durant vint anys va ser un centre de creació de dansa i arts escèniques pioner tant a Catalunya com a l’Estat espanyol.

Des de la premissa de la postmodernitat, General Elèctrica d'Espectacles treballà barrejant moviment, dansa contemporània, performance, dansa conceptual, teatre i música. El col·lectiu sacsejà l'escena amb altes dosis d'humor, d'ironia i provocació, connectant amb soltesa amb les noves generacions de públic.

Tot i no ser ballarí, Aragay va deslliurar la dansa de la cotilla del virtuosisme tècnic, atorgant als seus espectacles una gran expressivitat i un sabor fresc i renovador que apuntava als futurs moviments rupturistes de la dansa europea del segle XXI, com ara la non-danse francesa.

Sota la influència de Salmon, Roger Bernat treballà l'autoria des de la direcció i presentà uns espectacles en forma de documentals en viu propers al teatre verité. La Trilogia 70, que comparava els tòpics de la dècada dels setanta amb les noves actituds del segle XX i XXI, va ser rebuda pel públic com una provocació.

La iniciativa Laboratori de Solos, d’A. Waksman, fou decisiva per promoure nous talents dins del panorama coreogràfic català.


Produccions

Roger Bernat: 10.000 kg (27 juny 1997); Confort domèstic (12 juny 1998); Joventut catalana (5 juny 1999); Àlbum (10 juliol 1998); Joventut europea (5 juny 1999; 19 juliol 1999); Flors (18 maig 2000); Verismes (10 juny 2000); Que algú em tapi la boca (1 març 2001). Trilogia 70' (21 juliol 2001).

Tomàs Aragay: Cruza cuando el hombrecito esté en verde (1997), John Kovach, state of emergency (21 juliol 1997; 9 juny 1999); By natural piety (17 juliol 1998); Night (13 març 1999); Paradise (6 juliol 2000); Cheating on me (5 juliol 2001). 

Sonia Gómez: Showroom (1999); Americana (5 juny 2000).

Andrés Waksman: Laboratori de Solos (5 juny 2000).

Televisió: sèrie Polar (1999).


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x