Logo Institut del Teatre

Joan Magrinyà

Estrena: Gran Teatre del Liceu6-2-1941

Redactor/a: Clàudia Brufau i Bonet

Descripció

Amb llibret i la música del compositor d’origen bohemi (txec) nacionalitzat italià (1882-1949) Riccardo Pick-Mangiagalli, el ballet Il carillon magico es va estrenar a nivell mundial el 19 de novembre del 1918 a Milà. Joan Magrinyà va adaptar aquesta coreografia, que s’emmarca dins de la temàtica de la Commedia dell’Arte, i que per tant combina tècnica de dansa clàssica i pantomima.

El llibret es desenvolupa en un pròleg i un acte. En la producció dirigida per Magrinyà, Francesc Ribera dissenyà els figurins, i Casares, Lopez i Asensi (fill), els decorats. Fernando J. Obradors va dirigir l’orquestra del Liceu.

 Aquesta simfonia còmica desplega les vicissituds de Colombina i Arlequí, personatges que van interpretar María de Ávila i Joan Magrinyà com a parella principal. Completaven l’elenc Emma Maleras en el paper de Princesa del Son, Isidre Fuentes com a Pierrot, Filo Feliu (Giacommetta), Rosario Contreras (Rosaura), Encarna Albert (Isabella), Montserrat Costa (Sílvia), Isabel Gómez (Floralinda), i Carmen Monroc, Conxita Palomar, Pepita Díaz i Estrellita Merino van interpretar les Dames de la Son.

En la seva estrena a Barcelona El carilló màgic va formar part dun programa de dues parts. En la primera part va presentar aquest ballet, i en la segona es van presentar peces més curtes com La polca de l’equilibrista, entre d’altres.


Significació

L’estrena del ballet va tenir molt bona acollida, segons va quedar plasmat en una crònica curta de La Vanguardia. El 1941, feia dos anys que Joan Magrinyà —des de 1939, després de la mort de Pauleta Pàmies— era director del cos de ball del Liceu, i en aquesta adaptació del ballet ideat per Pick-Mangiagalli, com ho va fer en altres ballets, va mostrar el potencial tècnic i interpretatiu de la primera generació de ballarines i ballarins que s’havien format amb ell. Magrinyà reprodueix i adapta a les seves possibilitats ballets del repertori europeu i, de retruc, modernitza el cos de ball del Liceu. Amb El carilló màgic, Magrinyà també estableix i consolida una de les temàtiques més recurrents en el seu repertori: la Commedia dell’Arte.


Bibliografia

Aviñoa, Xosé; Llorens, Pilar; Rubio, Isidre; Vidal, Anna. Història de la dansa a Catalunya. Barcelona: Caixa de Barcelona, 1987.

Garcia, Xavier. Joan Magrinyà, dansa viva. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1983.

La Vanguardia (07/02/1941). <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1941/02/07/pagina-3/33111619/pdf.html?search=carrill%C3%B3n%20m%C3%A1gico>


Fonts iconogràfiques

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x