Leandre Ribera i Turró, «Leandre»

Pallasso rodamon (ang. tramp, hobo clown), Director d’espectacles

Als set anys s’afecciona a fer jocs de mans. Als setze deixa els estudis a segon de BUP perquè no té clar si vol seguir una carrera. Fa d’aprenent de pastisser, però connecta amb la companyia d’il·lusionisme Abracadabra i de mica en mica s’introdueix al món de l’espectacle.

Rebutjat a les proves d’accés de l’Institut del Teatre, aprèn mim amb Javier Cid, acrobàcia amb Rogelio Rivel i l’art del pallasso amb els mestres Joan Armengol, Dan Jordan, Johnny Melville i Jango Edwards. Però es reivindica autodidacte i afirma que el seu millor mestre ha estat i és el públic.

El 1986 funda la companyia La Tal amb Enric Casso i Jordi Magdaleno. Amb ells crea i representa el muntatge infantil Ah! sííí! (1987) i els espectacles per a adults A concretar (1989) i Horakronobis (1992). Deixa La Tal per iniciar el camí de solista però continua vinculat a la companyia, amb la qual entre el 2006 i el 2007 crea i gira l’espectacle Démodés. Entre el 1993 i el 1996 resideix alternativament a Barcelona i Sidney tot construint el seu personatge mut i solitari en actuacions al carrer. El 1996 estrena el seu primer solo (Street-tease) a Tàrrega i l’exhibeix per Europa, Àsia i Austràlia.

La temporada 1997-1998 col·labora amb espai propi (Psss...!) al programa de TV3 Surti com surti, i el 1999 al Show com sou (TV3).

El mateix 1999, en coproducció amb el Festival d’Aubagne-en-Provence, crea i interpreta amb la ballarina Claire Ducreux (Tours, 1972) l’espectacle de carrer Fragile, una abstracció poètica de la peripècia de dos rodamons sense sostre en homenatge a Charles Chaplin. Leandre & Claire continuen desenvolupant aquests personatges a l’espectacle de sala Madame et Monsieur (2000) i giren tots dos espectacles arreu amb gran acceptació de públic i crítica.

Leandre continua com a rodamon solista (Chez Leandre, Rien à dire, etc.) o en complicitat escènica amb diferents músics o companyies (David Moreno, The Beat Band, Barcelona Clarinet Players, Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris, Circ Cric o La Tal). Ha actuat arreu del món en els festivals més prestigiosos, i el 2017 entra en el circuit de teatres nacionals francesos (Scène Nationale).

Ha recollit, entre d’altres guardons:

2n Premi del Públic a la 19a. Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega.

1r Premi del Jurat al 1r Festival de Teatro de Calle de Valladolid. Premi del Públic al 13è Festival de Teatre de Carrer de Vila-real.

Aplaudiment FAD-Sebastià Gasch per Madame et Monsieur (Leandre & Claire).

Aplaudiment FAD-Sebastià Gasch per Desbandada (Leandre & The Beat Band).

Premi Nacional de Circ de la Generalitat a l’espectacle Rodó (10è Circ d’Hivern, Ateneu Popular 9 Barris), direcció Leandre Ribera.

Premi ” Coup de Pouce ” per l’espectacle Démodés al Festival Coup de Chauffe (Cognac, França).

Premi Zirkòlika ‘Millor espectacle de carrer’ per Chez Leandre.

Premi Zirkòlika a la posada en escena per l’espectacle de sala Rien à dire.

2014. Premi de Circ Ciutat de Barcelona per l’espectacle de sala Rien à dire.

Com a pallasso rodamon, Leandre s’inscriu en la tipologia d’arquetips com Joe Jackson, Otto Griebling i Emmet Kelly, si bé els seus missatge i llenguatge escènic són plenament contemporanis. Es declara hereu de mestres del cine mut com Chaplin i Keaton, però el seu humor suau, visual i poètic és d’una personalitat inconfusible.

El seu personatge és mut i pausat i s’expressa amb els silencis, l’actitud, els canvis de ritme i la mirada. No és mai embafador ni agressiu, ni en les accions escèniques ni en la relació amb el públic.

L’experiència de molts anys d’actuar en carrers i places arreu del món li ha proporcionat un coneixement profund de la psicologia i les reaccions humanes, alhora que un bagatge de recursos dramàtics –el que ell anomena «la matèria de l’instant»– que li permeten improvisar l’acció més adequada en qualsevol situació i davant de qualsevol auditori.

Tècnicament, és capaç d’aconseguir moments d’intensa emoció col·lectiva amb el mínim de recursos escènics. Els seus espectacles, de trama volgudament senzilla, parteixen d’accions i circumstàncies quotidianes per explicar històries universals que solen tenir diverses capes de profunditat de lectura.

Les seves accions solen colpir tant a l’espectador infantil com a públics intel·lectualment i emocionalment adults: un infant hi pot riure a cor què vols mentre als seus pares potser se’ls humitegen els ulls. «No vull entrar en el món de les idees, sinó en el de les emocions», sol declarar a les entrevistes. I concreta les fites de la seva evolució artística en cinc dels seus espectacles: a Street-tease (1996) va trobar la permeabilitat entre humor i poesia; a Fragile (1999) hi va inserir «la llàgrima»; a Play (2004) va aprofundir en el joc amb el públic treballant «la matèria de l’instant», a Démodés (2007) va retrobar «la història quasi oblidada del pallasso tradicional». Finalment, considera que Rien à dire (2013) és la sublimació de tota la seva carrera, l’espectacle en què ha aconseguit desenvolupar totalment la poètica del seu personatge de rodamón.

És requestat internacionalment com a director d’espectacles i, en el vessant dramatúrgic, ha demostrat habilitat en la delicada operació de traslladar espectacles de carrer a la versió de sala. Ha rebut ofertes per integrar el seu personatge al Cirque du Soleil, però les ha refusat perquè prefereix la independència personal i l’artesania dels espectacles de proximitat.

Estrenes (si no s’indica el contrari: creació, direcció i interpretació de Leandre Ribera)

Striptease de butxaca, sobre textos de Joan Brossa. Direcció Jep Quintas. Teatre Malic (Festival de Tardor de Barcelona). Cia. Teatre de Nit.

Setembre 1996. Street-tease (espectacle de carrer). Fira Tàrrega.

Lunàtic (solo per a escenari). Edimburg.

Setembre 1997. (Versió definitiva de Lunàtic). Fira Tàrrega.

Fragile. Festival d’Aubagne (Provença). Cia. Leandre & Claire.

Novembre 2000. Madame et Monsieur. Champigny (França). Cia. Leandre & Claire.

3 març 2004. Leandre & The Beat Band. Sala Villarroel.

11 setembre 2004. Amb el pianista David Moreno. Fira Tàrrega.

Rodó (10è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris).

Démodés (per a sala i carrer, amb Jordi Magdaleno i Enric Casso, de La Tal).

10 novembre 2007. Circ Cric al Teatre Lliure. Carpa plaça de Margarida Xirgu.

19 desembre 2009. Limbus (autoria, direcció i interpretació). 14è Circ d’Hivern, Ateneu Popular 9 Barris.

27 novembre 2010. Chez Leandre. 14è Festival de Pallassos de Cornellà.

2 desembre 2011. Quieres circo? (Espectáculo de homenaje a Miss Mara). Entrades de pallasso i direcció de l’inici, el final i les transicions entre números). Madrid. Navidad en el Circo Price.

27 gener 2013 Rien à dire (desenvolupament i versió sala de Chez Leandre). Ateneu Popular 9 Barris.

12 setembre 2015. Iceberg, amb Mireia Miracle. Fira Tàrrega.

27 desembre 2015. El clown Leandre i els Barcelona Clarinet Players. Cicle Escenes. L’Auditori.

Treballs de direcció

Los2play. Cia. Los2Play.

Juny 2008. Codirecció amb Biel Jordà. Teatre Principal. Palma de Mallorca. Cia. Res de Res.

Petit. Liborna (Dpt. de la Gironda, Nova Aquitània, França). Cie. Délices de Façade.

Until Now. Regne Unit. Cia. Mimbre.

13 març 2012. Festival Magdalena Circus (Castelló). Cia. Los2Play.

Carrousel des moutons. Cie. Dirke & Fien (codirecció).

3 maig 2017. Sol♭. Rotterdam (Holanda). Cie. Dirke & Fien (codirecció).

1 setembre 2017. Lumières foraines. Centro Comarcal de Humanidades. La Cabrera (Madrid). Cia. La Gata Japonesa.

Dagenais, Yves. Le petit auguste alphabétique (Premier dictionnaire universel des clowns, augustes, excentriques et autres comiques). Paris: Magellan & Cie, 2015.

Jané, Jordi. 152 Volts de pista. 2 volums. Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ)