Marcel Gros i Pueyo

De ben petit s’afecciona a la música influenciat pel seu pare, trompetista ocasional en orquestres bagenques de ball. El 1980 s’inicia al món de l’espectacle amb el grup de rock M.T.B. (Monjos Tibetans Blancs) i el 1981 entra com a vocalista a l’Orquestra Mandarina. Fins a 1984 compagina l’Orquestra Mandarina i les actuacions amb la companyia d’animació i teatre de carrer El Setrill.

El 1984 funda amb Atilà Puig i Jordi Girabal la companyia Teatre Mòbil, amb la qual crea els muntatges Mutis, Sing-Sing i Prouta Comèdia. El 1991 deixa Teatre Mòbil per iniciar la seva aventura com a pallasso solista, però entre el 2001 i el 2013 dirigeix sis espectacles per a aquesta companyia.

Es forma en l’art del pallasso amb els mestres Willy Colombaioni, Pierre Byland, Berti Tobias i Philippe Gaulier. Guionista, director, intèrpret, escenògraf, attrezzista i productor de totes les seves creacions, Marcel Gros treballa arreu de l’Estat espanyol amb espectacles per a tots els públics, caracteritzats per un humor intel·ligent i tranquil que permet diferents nivells de lectura.

També té espectacles dirigits a l’espectador adult (Standby, Vibracions, Millors moments) i algun d’adreçat específicament a infants a partir de tres anys (Contes amagats, Minuts).

En col·laboració amb el grup Teiatru, el 2000 crea, dirigeix i actua a l’espectacle CD Clowns per al 9è Festival Internacional de Pallassos de Cornellà Memorial Charlie Rivel. En televisió, ha actuat setmanalment als programes de Jaume Barberà Paral·lel (C33, temporada 1998-1999) i Cosas que importan (TVE1, temporada 1999-2000).

Ha impartit cursos monogràfics de pallasso a l’Aula de Teatre de Manresa i a l’Aula de Teatre de Lleida.

De convençuda vocació gremial, és membre de CIATRE (Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya), FAETEDA (Federación Estatal de Asociaciones de Empresas de Teatro y Danza) i de la TTP (Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics).

Amb motiu del 25è aniversari de trajectòria professional presenta a la Sala Marsà de Tàrrega l’exposició «Una mica de poc» (8 a 25-9-2016), en què trasllada a les arts plàstiques els seus universos personal i pallassesc.

Ha estat guardonat amb els premis

• Rialles (Òmnium Cultural) per l’espectacle Fenomenal (1998).
• Menció d’honor al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà (2000).
• Millor espectacle de sala per Standby (Fira Tàrrega 2000).
• Bages de Cultura (Òmnium Cultural), 2001.
• Millor espectacle de la Mostra d’Igualada 2008.
• Mejor espectáculo Castilla La Mancha per La gran A...ventura.
• Sabatot Alegre (Setmana del Pallasso de Castellar del Vallès), 2012.

Marcel Gros s’ajusta a la tipologia del pallasso excèntric: solista, els seus oponents escènics són els objectes i les situacions. Però, així com l’excèntric sol ser pràcticament mut, Marcel Gros fa de la paraula un dels seus recursos més eficaços —aspecte que sovint li confereix caràcter d’humorista—. Ell mateix reconeix que quan feia de vocalista a l’Orquestra Mandarina s’ho passava millor presentant les cançons que no pas cantant-les.

Pel que fa al discurs verbal, Marcel Gros posseeix el geni i el domini de la llengua —virtut dissortadament escassa en els pallassos dels Països Catalans—. Els seus jocs de paraules són aparentment senzills però treballats, i els seus textos —i la manera de dir-los— voregen molt sovint l’excel·lència. Aparentment blanques, les seves reflexions contenen una ironia i unes càrregues de profunditat de vegades només perceptibles pels adults.

Actua «a cara neta», sense maquillar, presentació que ja situa inconscientment l’espectador en una tessitura de llenguatge escènic més decantada al subtil que no pas al grotesc o a l’exageració habitual en els pallassos. A Marcel Gros, el nas vermell postís i la mida de les sabates li serveixen bàsicament com a elements referencials del gènere. Pel que fa al vestuari d'una gran part dels seus espectacles, també el podria usar en la vida civil. Però, a banda d'aquests aspectes accessoris externs, és un artista que té totalment integrades l'essència i la filosofia del pallasso.

Treballa a partir de propostes molt simples, se sap moure en els registres més diversos i barreja —al seu albir pel que fa a les proporcions— elements visuals, irreals, surrealistes, poètics, simbòlics o prosaics. Condueix la percepció de l'espectador cap a territoris inesperats i li activa la imaginació per les vies de la derisió, el lirisme o l’esgarrifança. S’exhibeix manipulant i transformant tota mena d'objectes: sota el seu influx, globus, cubells, parracs, escombres, paperots o pots de llauna es poden convertir en qualsevol altre utensili, icona o concepte, i adquirir una personalitat escènica immediatament acceptada per l’espectador.

Estrenes (Autor, director i intèrpret: Marcel Gros)

1991. Històries al detall. Centre Cultural, Terrassa.
Meravellosament boig.
10 setembre 1994. Reality clown. Pallassòdrom. Fira Tàrrega.
9 setembre 1995. Mira, mira! Pallassòdrom. Fira Tàrrega.
Millors moments. Teatre de l’Aurora, Igualada.
1997. Llunàtic. Teatre de l’Aurora, Igualada.
1998. Fenomenal. Ateneu de Cerdanyola.
7 novembre 1998. Standby. Feria de Teatro. Osca.
22 octubre 2000. CD Clowns. Carpa. 9è Festival Internacional de Pallassos de Cornellà.
25 maig 2001. Cap problema. Ateneu d’Igualada.
10 novembre 2002. De cap a peus. Teatre de la Passió, Olesa de Montserrat.
27 maig 2003. Marcel sol. Mostra d’Igualada.
12 setembre 2003. Vibracions. Poliesportiu. Fira Tàrrega.
1 octubre 2005. Calidoscòmic. Sala Miguel Hernández, Sabadell.
8 febrer 2007. Cadena privada. Teatre de l’Aurora, Igualada.
10 juny 2007. Giralluna. Ateneu d’Igualada.
18 maig 2008. Inventari. Espai Diví Pastor, Igualada.
18 abril 2010. L’embolic. Ateneu d’Igualada.
9 abril 2011. Minuts. Centre Cívic d’Igualada.
24 setembree 2011. La gran A...ventura. Teatre Kursaal, Manresa.
10 abril 2013. Paperipècia. Ateneu d’Igualada.
14 febrer 2016. UniversAri. Teatre Kursaal, Manresa.

Espectacles dirigits per Marcel Gros per a la companyia Teatre Mòbil

2001. Rau-Rau. La història trista de la nena trapezista. Premi Rialles 2001.
2003. Triplex.
2005. Colossal.
2007. Alegretto.
2011. Les trifulgues dels germans Garapinyada. Millor espectacle a la Mostra d’Igualada.
2013. Sense solta. Millor espectacle a la  Mostra d’Igualada.

• Alcaraz, Joan. «Poseu-vos un nas vermell, mireu-vos al mirall i comenceu a riure (entrevista a Marcel Gros)». El Temps (4-4-2006), p. 70-71.
• Clos, Marta. «Marcel Gros, pallasso». Avui (25-2-1998), contraportada.
• Dagenais, Yves. Le petit Auguste alphabétique. París: Magellan & Cie, 2015.
• Jané, Jordi; Minguet, Joan Maria (ed.). Catàleg de l'exposició Circ contemporani català, l'art del risc. Barcelona: KRTU; Departament de Cultura de la Generalitat; Triangle Postals, 2005.

Adjuntat:

• Cadena privada
• Meravellosament boig
• Marcel Gros

• marcelgros.com
• L’home del carrer, de Quico Pi de la Serra, amb Marcel Gros i Manel Camp (actuació a la cerimònia dels Premis Nacionals de Cultura 2008). 3’25”: <http://marcelgros.com/web/curri-culum/>