Pallasso
Detroit, Michigan (Estats Units), 15-4-1950
Pallasso
Redactor/a: Jordi Jané i Romeu
Als disset anys s’independitza de la família i viu intensament la política americana dels anys seixanta. Ingressa a l’organització radical SDS (Students for Democratic Society), llegeix àvidament Kerouac, Ginsberg, Burroughs i altres escriptors de la beat generation i s’inicia en la cultura de les drogues amb autors com Huxley. En una estada a Europa s’interessa per les ciències ocultes en llegir The Fourth Way, de Piotr D. Ouspenski. Aquesta lectura li canvia la visió de la vida: en tornar a Amèrica, ven al seu germà la part del negoci d’arquitectura paisatgística que compartien, i el 1971 es trasllada a Londres, on connecta amb l’escena alternativa i decideix integrar la filosofia del pallasso a la seva vida personal.
Tot i que es declara autodidacte, aprèn, practica i ensenya a l’Oval House Theatre, on coneix Grada Peskens, Nola Rae (amb qui funda The London Mime Company) i la gent amb qui formarà el col·lectiu Friends Roadshow, que tindrà seus a Londres, Detroit i Amsterdam.
Instal·lat a Anglaterra, Holanda, Alemanya o l’Estat espanyol en funció de les circumstàncies, entre el 1975 i el 1984 organitza a Amsterdam, amb els Friends Roadshow, el Festival of Fools, una trobada internacional de pallassos que actuen, ensenyen i intercanvien experiències a fi de renovar l’art del pallasso tradicional.
El novembre de 1977 fa les primeres actuacions a Catalunya al Saló Diana, que gestiona l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle (carrer de Sant Pau 85, Barcelona). Acompanyat dels Friends Roadshow, hi presenta Garbage i Foolies 77. Tots dos espectacles són extraordinàriament ben rebuts pel públic i trasbalsen profundament la concepció que de l’ofici i del personatge tenia fins a aquell moment el col·lectiu escènic català.
Als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 actua amb el transformista Ángel Pavlovsky i amb els també pallassos Johnny Melville i Leo Bassi. Els anys 1995 i 1996 gira per Colòmbia, i la temporada 2000 fitxa pel circ alemany Roncalli. El 2004 munta la companyia Fools Militia, amb la qual presenta l’espectacle d’agitprop Montando pollos al Fòrum de les Cultures de Barcelona.
Jango Edwards concep, dirigeix i actua en espectacles musicals, teatrals i animacions de carrer arreu del món, i ha dirigit pallassos i companyies com Leo Bassi, Slava Polunin, Howard Butten «Buffo», Passabarret o Guillem Albà. L’han aplaudit personalitats com Salvador Dalí, Helmut Schmidt, Catherine Deneuve, Federico Fellini, Francis Ford Coppola i els Rolling Stones.
És director artístic del Comic Monsters Comedy Festival (Roma). Entre d’altres col·laboracions televisives, ha fet aparicions a la sèrie Tohuwabohu (cadena austríaca ORF, 1990-1998), al reality xou La Ferme Célébrités (TF1, 2005) i en diverses entrevistes-esquetx als late show d’Andreu Buenafuente (La Sexta, 2008-2009).
La seva iconoclàstia li ha comportat nombrosos insults i algunes agressions, un judici a Alemanya per blasfèmia i l’expulsió dels Estats Units i de la Unió Soviètica pre-Perestroika. Fa molts anys que resideix a Barcelona, on ha organitzat les sessions «Cabaret Cabrón» amb artistes internacionals professionals i emergents.
Jango Edwards entén l’ofici de pallasso com a part indestriable del seu estil de vida, es reconeix deixeble de Carlo Colombaioni i afirma que Fellini el va orientar definitivament com a artista. Ha contribuït radicalment a renovar els arquetips, el llenguatge escènic i el missatge social del pallasso, tres aspectes que —com va certificar Fellini a I Clowns el 1970— estaven en fase terminal. Quan el 1978 Fellini i Edwards es van conèixer, van pensar fer junts una segona I clowns per documentar i celebrar la resurrecció del pallasso, però van anar passant els anys, i la mort del cineasta el 1993 ho va fer impossible.
Pallasso august empeltat de rodamon, Jango Edwards és un bufó contemporani que es declara influït estèticament per Bob Seger, Iggy Pop, Kiss, Danny Kaye, Woody Allen i —un cop més— Fellini. Músic, xòuman i cantant, se serveix aleatòriament de tècniques de mim, dansa, màscara i slapstick, sempre en proporcions imprevisibles i en funció de l’instant.
Accelerat i improvisador, desplega un humor corrosiu i una procacitat que sovint raneja amb l’obscè. Sap que els pallassos han de posar sempre en dubte tot i tothom, però també sap que, per no generar rebuig, els cal no ultrapassar els límits del que el públic pot suportar sense sentir-se ferit. Assegura que els únics materials que necessita un pallasso són «un mirall, records i amor». I l’amor és precisament una de les armes del Clown Power que preconitzen ell i els seus acòlits: «El poder dels pallassos és l’amor, perquè l’amor comporta l'esperança». Insisteix que el més important dels seus espectacles és que el públic en surti «amb un enfocament positiu de la vida».
Cal destacar la seva faceta docent i divulgativa, amb conferències i cursos arreu del planeta. El 1995 condueix el workshop «Clown Theory Master Class» (First International Clown Festival, Leukerbad, Suïssa), en què experimenta un mètode de transmissió de coneixements basat en l’intercanvi d’experiències entre aprenents i professionals. És el mètode que aplica al Clown Masterclass de Canes i als cursos i seminaris del Nouveau Clown Institut, on el professorat és de perfils i tendències molt diversos i on l’ensenyament parteix de la premissa que el pallasso no és només un ofici, sinó, per sobre de tot, una filosofia i un estil de vida que exigeixen sensibilitat, passió, generositat i capacitat de transmetre emocions. És un sistema pedagògic que busca entendre i dominar les fórmules de la comicitat per posar al dia les arts del pallasso i renovar-ne l’eficàcia social.
Novembre 1977. Garbage, amb Friends Roadshow. Saló Diana, Barcelona. (Jango Edwards ignora la data i el lloc de l’estrena. Molt probablement Garbage no es va estrenar a Barcelona, però nosaltres fem constar aquesta data i aquest local perquè algunes publicacions en daten erròniament l’estrena el 1980. El mateix passa amb Foolies 77. Garbage va tornar a Barcelona el 1982 [Festival Grec, 28-7 a 1-8.)
Novembre 1977. Foolies 77, amb Friends Roadshow. Saló Diana, Barcelona.
Penzilpeeni Zircus.
Nothing but the truth.
Nightmirrors.
Holey Moley. La Cigale, París.
Gener 1993. The bust of Jango. París.
Mum. París.
Klones.
1 gener 1999. Tony Balony Experience (xou eroticomusical amb Big Loud Trio). La Boîte, Barcelona.
20 juliol 2004. Montando pollos (amb The Fools Militia). Fòrum de les Cultures. Barcelona/St. Adrià de Besòs.
One Lifetime, 40 years of entertainment. Sala RAI Art, Barcelona.
2012 (?). Classics Duo (amb Peter Echo, Laura Herts o altres, segons l’ocasió).
10 març 2016. Tous à l’asile! Casino de París.
7 novembre 2016. Jango unchained too (amb Cristi Garbo). Apollo Théâtre, París.
28 abril 2018. Today is not my day – Tanca la porta (amb Tortell Poltrona). 9è Festival Circ Cric. Sant Esteve de Palautordera.
WFUN Radio 121 (gran producció multimèdia amb músics en viu, convidats especials i presentacions en vídeo).
Discos
DVD
2016. TV Jango - The Crazy Best-Of Hango Edwards (FGL Vision).
