Repista de Circ

Un equip variable d’artistes afiliats a l’ACC (Associació de Circ de Catalunya APCC, Associació de Professionals de Circ de Catalunya), entre els quals Quique Aguilera, Javi Barroso, Rafa Espada, Álvaro Guerrero, Joan López i Ramon Muñoz, amb col·laboracions puntuals de periodistes i crítics (Ignasi Gallart, Jordi Jané, Pablo Ley).

En tant que òrgan de comunicació interna de l’ACC però també adreçada al públic en general, acollia notícies d’actualitat, cròniques, entrevistes, debat, divulgació de tècniques i rutines, contactes per a intercanvi de material circense, agenda nacional, estatal i internacional (trobades, convencions, cursos, conferències, actuacions i festivals), novetats i recomanacions bibliogràfiques, cartes a la redacció, etc.

Inseria publicitat de botigues de material circense i d’il·lusionisme; escoles de dansa, circ i teatre; gimnasos; constructors de monocicles; museus de circ; empreses d’arts gràfiques; productores de vídeo i altres empreses vinculades a les arts escèniques.

Repista de Circ neix en un moment històric en què el nou circ català ja té prou efectius i consistència per reivindicar-se com a art escènica no marginal (el 1991, Catalunya ja comptava amb una quarantena de companyies professionals o semiprofessionals del que llavors s’anomenava «nou circ»).

L’ACC i Repista de Circ es van presentar conjuntament en societat a la Primera Festa del Circ (Parc de la Ciutadella, Festival GREC ‘91). L’atzarosa vida i la posterior desaparició de la revista i de la mateixa ACC (1999 i 2001, respectivament) són un reflex de la inestabilitat del sector circense català en aquella etapa.

Repista de Circ va ser una eina eficaç per a la cohesió d’un sector artístic tradicionalment poc estructurat. Estava oberta a totes les col·laboracions vinguessin d’on vinguessin i era bilingüe, en funció de les aptituds o les preferències de cada redactor.

S’imprimia a una sola tinta i els 13 primers números consistien en un full format DIN A2 (59,4 x 42 cm.) que, un cop plegat en 3, es presentava en format 19,8 x 42 cm. Dels números 14 a 17, el format va ser un DIN A3 (420 x 297) que, un cop doblegat i grapat, es presentava com un quadern DIN A4 de 12 pàgines.

La distribució era gratuïta (excepte el núm. 4, de desembre 1992, que es va vendre a 100 pessetes en concepte de «col·laboració»).

Jané, Jordi. Les arts escèniques a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors: Galàxia Gutenberg, 2001.

Jané, Jordi. 152 Volts de pista. 2 volums. Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ)