Formació dirigida per Álvaro de la Peña i també fundada per Nausica Guitart i Pere Jané. Docent i coreògraf, De la Peña (Sant Sebastià, 1955) es graduà en dansa clàssica i contemporània a l’Institut del Teatre. Completà la seva formació a París, Colònia, Wuppertal i Ginebra. Com a ballarí va treballar i formar part de companyies diverses, des del ballet del Gran Teatre del Liceu fins a grups i companyies sorgides durant els anys de la transició democràtica, com el Ballet Contemporani de Barcelona i Heura. També va ser cofundador de Lanònima Imperial i Dart. De fet, amb Dart guanyà el primer premi Ricard Moragas el 1990 per la peça Loa-Loa. Iliacan neix a Barcelona el 1994 quan estrena Jo no sabria tornar a l’Espai de Dansa de la Generalitat. Al llarg de la segona meitat dels anys noranta, Iliacan va estrenar quatre espectacles en la seva trajectòria, alguns dels quals es van reposar diverses vegades. Ballarins de diferents generacions, com Nausica Guitart, Pere Jané, Lucía Lacabana, Maria Roca, Eva Coll, Viviane Calvitti, Imma Vicente o Anna Rubirola, van interpretar i cocoreografiar les peces produïdes per Iliacan. La formació va presentar els seus treballs a l’Espai, el SaT!, el Mercat de les Flors o Fira Tàrrega, entre altres. L’última producció de la companyia es va estrenar el 2008.
Amb aquesta companyia, De la Peña pretenia ser un referent en la creació contemporània, amb una forta voluntat de renovació marcada pel llenguatge físic, el vocabulari de moviment i una composició molt dinàmica. Iliacan va fusionar el plaer pel moviment, el compromís social i l'oscil·lació entre poesia i teatralitat. Álvaro de la Peña es va proposar crear coreografies i propostes escèniques molt diferents les unes de les altres. De fet, una de les obres més ben valorades per la crítica és Perro verde o laberinto del alma (1997), l’eix temàtic de la qual és l’amor i l’energia en les diferents fases que sorgeixen en les relacions entre les persones. Entre l’escenografia que evocava un vaixell i les llunes en diferents fases i la música original escrita per Eduard Altaba, l’espectacle transmetia, segons Marjolin Van der Meer, «una danza pura y simple, efímera, sin mayores explicaciones» (La Vanguardia, 17-1-1994). De la Peña, però, va intentar incloure discursos més complexos en algunes de les seves peces, com a Triana Bohèmia (1998), que va suposar un punt d’inflexió, però que, segons la crítica, no va aconseguir el que pretenia. De la Peña va comptar amb col·laboradors musicals com Eduard Altaba, Ramon Calduch o Carles Belda.
Àvila, Raimon; Otzet, Montse G.; Colomé, Delfí. Dansa: noves tendències de la coreografia catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àmbit de Serveis Editorials, 1994.
Vendrell, Ester. La dansa a Catalunya 1975-2000: polítiques i identitat. Tesi doctoral dirigida per Maria Josep Ragué i Arias. 4 vol. Universitat de Barcelona, 2007.
Canal Youtube Iliacan: <https://www.youtube.com/channel/UCtyGmOinKEDoBZw4TR4Carg>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar