Gerard Collins – L’Espantall

El grup L’Espantall va ser una formació pionera en dansa moderna, liderada per Gerard Collins, que va debutar el 1977 i es va dissoldre el 1984. Gerard Collins (Toló, França, 1940 – València, 2006) es va formar al Conservatori Nacional de París i a l’Escola Superior de Coreografia de França. Començà la seva carrera professional al Théâtre du Châtelet i a la companyia de R. Lazzini a Marsella. També es formà i treballà amb Rosella Hightower, Felix Blaska i al Ballet de l’Òpera de Marsella, dirigit per Roland Petit. A través del centre de dansa de Hightower descobreix la dansa moderna i altres estils de dansa. Collins arribà a Barcelona als anys setanta per impartir classes a l’Estudi de Dansa Anna Maleras, i també en va impartir a l’Institut del Teatre i a l’escola Ramon Solé.

Tot i que Gerard Collins va començar a coreografiar per a grups com el d’Anna Maleras, fins a 1977 no presenta cap peça amb una formació pròpia. La majoria de les coreografies que va presentar el grup van ser creades majoritàriament per Collins. Al llarg de la trajectòria de la companyia van participar en la Mostra de Dansa de l’Institut del Teatre, el Primer Festival Internacional de Dansa de Barcelona, el 1980, que va ser organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Estable de Dansa, i al Festival Grec. Toti Ferran, Graciel Meneu, Philippe Nöel, Anna Griñó i Gerard Collins, entre d’altres, van formar part de L’Espantall.

El 1985 Gerard Collins es va establir a la ciutat de València, on va crear peces per a moltes companyies joves i on també va tenir una extensa carrera com a docent.

Com a companyia pionera, L’Espantall de Gerard Collins va contribuir substancialment a difondre la dansa contemporània a Catalunya durant els anys de la transició democràtica. Com el Ballet Contemporani de Barcelona, Heura o Taba, L’Espantall és una formació que es gesta a les aules de l’Institut del Teatre. Collins va cultivar línies coreogràfiques diverses, des de propostes que s’aproximaven al ballet experimental francès, com 1+1+1=1, fins a coreografies que exploraven el vessant més expressiu de la dansa, com és el cas de Para las manos y la lengua del poeta, creada amb cançons populars. Ara bé, en general el segell de Gerard Collins es va caracteritzar per la seva experimentació i per l’exploració de la música contemporània a partir de les composicions de Klaus Schulze o John Cage, passant per Ruiz Pipó, Guinovart o Penderecki. A nivell de recerca corporal, L’Espantall es decantà per l’aprofundiment del temps i l’espai escènic, i intentà evitar l’abstracció per concentrar-se en les sensacions i les emocions com a motor dels ballarins. Entre les coreografies que va estrenar L’Espantall destaquen: Emty Space, Stabat Mater i Sophisticated.

• 1977. Programa I Mostra de Dansa de Barcelona: Univers clau, de Collins. Claustro, coreografia col·lectiva amb música de La Monte Young; Stabat Mater, de Collins, amb música de Penderecki; Balance (col·lectiva), amb música de W. A. Mozart; Sophisticated, de Collins, amb música de Klaus Schulze, i Canciones de piedra, amb música de L. Gianeo.
• 1978. Programa II Mostra de Dansa de l’Institut del Teatre. 1+1+1=1 i Para las manos y la lengua del poeta, la segona amb música de cançons populars. Coreografia: Gerard Collins.
• 1979. Programa III Mostra de Dansa: Soft Weed factory (col·lectiva), música de Soft Machine; Let’s have fun, de Dafne Rathouse, amb un collage musical. Institut del Teatre
• 1980. Programa: 4 para 4, de Collins, amb música de Pipo Ruiz; Moviment simfònic, de Montserrat Barquín, amb escenografia de Philippe Noël i música de Carles Guinovart. Institut del Teatre.
• 1980. Andrajos, de Collins, amb música d'Alain Louvier. Col·legi dels Maristes.
• Primer Festival Internacional de Dansa de Barcelona.
• 1982. Programa Mostra de Dansa al Teatre Regina: Vivaldi, música d’Antonio Vivaldi; «Ways of change», amb música de Klaus Schulze; «Butterfly blue», música d’Iron Butterfly; «Shima», d’Alain Louvier, i «Figures de nit», sobre música tradicional persa. Totes aquestes peces de Collins; i «A la fi del meu viatge», de Michèle Cocolaut, música del Golden Gate Quartet.

Àvila, Raimon; Otzet, Montse G.; Colomé, Delfí. Dansa: noves tendències de la coreografia catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àmbit de Serveis Editorials, 1994. 

Dansa 79, núm. 28 (1982), supl. dossier, p. 13-15. <http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/Dansa79/id/2034/rec/6>

Vendrell, Ester. La dansa a Catalunya 1975-2000: polítiques i identitat. Tesi doctoral dirigida per Maria Josep Ragué i Arias. 4 volums. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007.

http://liquidmaps.org/users_fichas_items/index/491?all=images