Teatre de la Riereta

La història de La Riereta és la de Víctor Hernando, un metge establert a Lima (Perú) que l’any 1980, de camí a París –on havia d’estudiar un màster–, va fer escala a Barcelona i s’hi va quedar. A la capital catalana, Hernando va canviar la medicina pel teatre: associant-se amb un vell amic amb qui havia estudiat arts escèniques a l’Argentina va fundar l’escola Teatro Castellano de Barcelona, al barri de la Barceloneta (carrer Balboa, 11).

Set anys més tard, Hernando va dissoldre la societat i va obrir un espai, tot sol, al Raval. De mica en mica, el Teatre Estudi Víctor Hernando «La Riereta» (carrer Riereta, 33) va anar agafant forma: el professor i els seus alumnes hi van pintar parets i posar moquetes, i el més important, van muntar una petita sala per oferir creacions pròpies i d’artistes convidats. Disposar d’un teatre propi era una condició indispensable per desenvolupar el projecte pedagògic de l’escola. Un any més tard, la mort prematura del fundador de l’espai podria haver posat fi a l’empresa, però la seva germana i sòcia Esther Hernando va mantenir-la en actiu.

El 1995, «La Riereta» es va traslladar al seu local definitiu, al carrer Reina Amàlia, que continuaria exercint la doble funció d’escola i d’espai de representació teatral.

A inicis de la primavera de 2012, Esther Hernando, directora de La Riereta, comunicava que aquest petit espai del Raval cessava la seva activitat després de tres dècades ininterrompudes dedicades a l’ensenyament i l’exhibició teatrals. La situació econòmica del teatre era tan precària que un bon grapat d’artistes formats a les seves aules –Carlo Mô, Daniela Conte– van unir-se per oferir-hi un cabaret solidari el 6 d’abril, la recaptació del qual va ajudar a eixugar part del deute del local, incapaç d’assumir l’encariment del preu del seu lloguer. El Riereta va tancar oficialment el 10 d’abril.