Nuevo Retiro

Projectat per l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa i amb Domènec Balet i Nadal com a mestre d’obres, el teatre Nuevo Retiro va incorporar-se al mapa escènic de Barcelona el 6 d’agost de 1889. Es tractava d’una sala modesta però de gran capacitat (2.500 espectadors repartits en platea i setze llotges) i dimensions generoses: 20 metres d’ample i 13 metres d’alt. La premsa en va destacar les decoracions, de Moragas i Urgellés, com també l’ús de ferro en la construcció, en substitució de la fusta, i la celeritat amb què es va edificar –segons La Vanguardia, vint dies–. El conjunt es completava amb un vestíbul semicircular i un cafè annex.

Tal com havia passat amb el teatre del Buen Retiro i del pavelló del mateix nom que del 1876 al 1886 van oferir òpera i sarsuela als jardins de la Casa Gibert de la plaça de Catalunya –i dels quals el Nuevo Retiro pot considerar-se’n hereu–, el nou espai va dedicar-se gairebé de manera exclusiva a la lírica. El teatre, que el 1890 va canviar el seu nom pel de Gayarre, en homentage al tenor, mort el 2 de gener d’aquell any, va desaparèixer de la cartellera el 1892, data en què es va començar a projectar la Casa Agustí Manaut al seu solar.

No obstant això, quatre anys més tard el Nuevo Retiro va tornar a l’activitat en un altre emplaçament, al carrer Diputació entre Balmes i Rambla Catalunya. Malgrat que la lírica era predominant, l’escenari del nou teatre va allotjar també cinema i espectacles amb feres. El Nadal de 1906 va tancar les portes a l’espectacle, tot i que els mesos següents encara va cedir l’espai a actes polítics.