En obrir les portes, la tardor de 1867, un cronista de La Gaceta Universal va exalçar les virtuts del nou Teatro Jovellanos «por su forma elegante, sus cómodas localidades, su hermosa pintura, su buena iluminación y vastas dependències, comparadas con la capacidad del teatro». En destacava, a més, el teló de boca pintat per Josep Planella i Coromina, fill i deixeble del també escenògraf Bonaventura Planella. El teló, on s’hi veia una catifa coberta per luxosos cortinatges, estava guarnida amb brodats d’or.
El Jovellanos no era un teatre de grans dimensions, com afirma el periodista i polític catalanista Pere Aldavert, amic i col·laborador d’Àngel Guimerà, que el defineix com un «esquitx de teatre». També n’hi va fer referència l’escriptor, polític i periodista Rafael Tasis, tot assegurant que era un «petit teatre» i que l’aforament no passava dels 450 espectadors.
A mitjan 1883, la premsa es va fer ressò de la rivalitat de dues societats recreatives, la Vélez de Guevara i la Guerrers, per fer-se càrrec de la gestió del Jovellanos; finalment, totes dues es van fusionar per gestionar el teatre. La nova empresa va iniciar a primers d’agost del 1883 unes obres per canviar les butaques de platea i transformar l’amfiteatre. La restauració va acabar-se l’octubre del 1883: gràcies a aquesta intervenció, el teatre va guanyar espai, com recollia l’exemplar de La Vanguardia del 9 d’octubre: “contiene anchos corredores, dos salones de descanso, un gabinete especial para fumar y se ha atendido a que los concurrentes disfruten del mayor número de comodidades [...]. Debemos hacer mención de un magnífico piano de media cola [...]. El café, que se ha restaurado por completo, se halla á cargo de don Evaristo Aleu”.
Autors com l’escriptor i dramaturg Josep Verdú i Feliu hi van estrenar el 1875 obres com la comèdia en un acte Dilluns i la sarsuela Els pintors de Barcelona. Malgrat tot, foren les societats recreatives, de caràcter cultural i sovint familiar, les inquilines habituals de l’escenari del Jovellanos: entre d’altres, la Vélez de Guevara, els Guerrers i, en anys posteriors, les Universo, Herrera, Bartrina o l’Academia Lírico-Dramática. Aquestes societats oferien vetllades en les quals es representaven peces teatrals, de vegades acompanyades de l’actuació d’un prestidigitador o de recitals infantils de poesia.
Després de la remodelació del 1883, el teatre va convertir-se en un espai elegant i ben il·luminat, decorat amb cortinatges i tot luxe de detalls. El 1887, hauria canviat breument la seva denominació per la de Cafè Concert Français, segons la investigadora Carme Morell. El juny i el setembre d’aquell any, però, segueix apareixent a les cartelleres amb el nom de Teatro de Jovellanos i acollint peces com Lo ferrer de tall, L'últim graó o la paròdia Galeotito.
La societat Bartrina era l’ocupant més activa del teatre l’any 1888, el moment en què el Jovellanos entra a la història per un motiu polític. El local va ser l’escenari del primer congrés del Partido Socialista Obrero Español (PSOE), els dies 22, 24 i 25 d’agost. Uns dies abans (del 12 al 14 d’agost) havia allotjat la reunió de quaranta-vuit societats obreres que havien creat la Unión General de Trabajadores, és a dir, la UGT.
La darrera notícia sobre el Jovellanos que apareix a La Vanguardia és del juny del 1889, quan la Sociedad cómico-dramática Ricardo Calvo va fer-hi una representació. El març del 1890 els utensilis del teatre es van traslladar a Tortosa, en el llagut San Joaquín.
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier (2013). Barcelona ciutat de teatres, Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Viena Edicions.
Durán Tort, Carola (2006). Pere Aldavert: una vida al servei de l'ideal, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Morell, Carme (1995). El Teatre de Serafí Pitarra, Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana, 39. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Tasis i Marca, Rafael (1961). Barcelona: imatge i història d'una ciutat. Barcelona: R. Dalmau.
Adalvert i Martorell, Pere (2010). Records. Lleida: Editorial Punctum, coeditat amb el Grup d’Estudi de la Literatura del Vuit-cents de la Universitat de Barcelona
http://www.lavanguardia.com/hemeroteca [Consulta: 5 setembre 2017]
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2016/08/teatro-de-jovellanos-jovellanostallers.html [Consulta: 5 setembre 2017]
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
