Diabéticas aceleradas

«Horterisme» autòcton i universal, paròdia, bogeria transvestida, desmitificació de gèneres teatrals i televisius i playbacks —de Mari Trini a Madonna o de Pimpinella a Tina Turner— són alguns dels elements que sempre han caracteritzat el treball de Diabéticas Aceleradas. Han actuat en discoteques, places de toros, teatres i, fins i tot, platós de televisió d'arreu de Mallorca durant més de vint-i-cinc anys.

La seva primera actuació fou a la discoteca Abraxas, situada al barri del Jonquet (Palma), quan el productor Daniel Panulo va elegir la companyia per a un muntatge de cabaret titulat Productos Lola. No obstant això, la seva consolidació com a grup va arribar quan començaren a actuar en locals de la plaça Gomila (Palma). Els espectacles es basaven en la interpretació de playbacks accelerats de temes molt coneguts, mesclats amb improvisacions amb una estètica kitsch de to provocatiu. Una mostra n'és la primera actuació com a Diabéticas Aceleradas, una festa organitzada per la revista Primera Línea en la qual interpretaren temes tan coneguts com «La, la, la», de Massiel, o la burlesca adaptació de «No llores por mi, Argentina», que van convertir en «No llores por mi, Catalina».

Ben aviat la companyia es traslladà a Madrid, on actuà en espectacles amb Radio Futura, Ana Curra, Gabinete Caligari o Alaska. Amb aquesta darrera, el grup va arribar a compartir cartell a la sala ¡Oh Madrid!. Durant aquells anys, la seva presència en la televisió fou habitual, tant a TVE com a Tele 5. Pedro Almodóvar va convidar Diabéticas Aceleradas a actuar en la festa de presentació de la seva pel·lícula Átame, i ell mateix els va obrir les portes de París i Canes, on van participar en les estrenes Tacones lejanos i, anys més tard, en La mala educación.

Si bé l'estada a Madrid va durar deu anys, en tornar a Mallorca començaren a fer teatre de text. Per a l'estrena a Palma de l'espectacle Insulina mon amour, estrenada primer a Madrid, van incloure una escena de pageses mallorquines (les matanceres), que fou el germen de la trilogia Ses matanceres, escrita conjuntament amb Bartomeu Canyelles, que s'integrà al grup com a director i coautor de les obres. Amb les dues primeres peces d'aquesta trilogia participaren en el Festival Grec de Barcelona i aconseguiren la fama teatral. Així doncs, de Ses matanceres van fortes (1997) es van fer més de set-centes representacions; de Ses matanceres, capítol 2: Francisqueta Maria, depila'm aviat que tenc una boda (1997) s'aconseguiren deu mil espectadors en vint dies, i Ses matanceres i 3: nines, hem de matar sa vella (1998) fou també un gran èxit. Totes tres es caracteritzen per mostrar unes situacions pròpies del teatre regional, per una òptica desmitificadora i d'humor gruixut. Després estrenaren C/Amargura, 13 a Palma, amb la qual feren una gira per diversos pobles de Mallorca i que també arribà al Teatre Arnau de Barcelona. A continuació presentaren Estàs bàrbara! i tornaren a iniciar els seus espectacles de cabaret amb Rumore. Des de llavors, no han deixat d'estrenar muntatges a l'Auditori de Palma: Monges i mongetes (2001), Quin fum fa (2002), Urgensias (2003), Esta noche viene Pedro (2005), Càstins (2007), Ses matanceres, m'has dita? (Tot torna) (2010), Majórica (2010) i Més someres que mai (el musical) (2012).

Des de sempre han combinat l'activitat teatral amb actuacions de televisió. El 1998 interpretaren els tretze capítols de la sèrie Cocarroi TiVí per a Telenova – Canal 37 i representaren espectacles musicoteatrals. El 2010, Diabéticas Aceleradas celebraren els vint-i-cinc anys explotant la burla populista i la paròdia i actuaren a la televisió en la Gala Diabetiquíssimas-25 anys, que es va emetre el 2011 per IB3.

Amb tot, la companyia teatral es caracteritza per combinar el cabaret, els esquetxos televisius, la presentació d'esdeveniments i la comèdia àcida. La seva proposta, que combina el teatre popular amb la música i la interacció del públic, fa una lectura plena d'humor i de bogeria de la societat contemporània.

Desembre 1994. Insulina mon amour. Xenon (Madrid).
Maig 1997. Ses matanceres van fortes. Auditòrium de Palma.
Desembre 1997. Ses matanceres, capítol 2: Francisqueta Maria, depila’m aviat que tenc una boda. Auditòrium de Palma.
Desembre 1998. Ses matanceres i 3: Nines, hem de matar a sa vella. Auditòrium de Palma
Desembre 1999. C/Amargura, 13. Auditòrium de Palma
14 desembre 2000. Estàs bàrbara!. Auditòrium de Palma
2001. Rumore. Paspaga (Madrid)
13 desembre 2001. Monges i mongetes (GESsaCartera). Auditòrium de Palma
25 desembre 2002. Quin fum fa. Auditòrium de Palma
18 desembre 2003. Urgensias. Auditòrium de Palma
18 març 2005. Esta noche viene Pedro. Paco Tomás. Dedicada a Pedro Almodóvar. Auditòrium de Palma
2006. Àngela Maria, coiffure
19 desembre 2007. Càstins. Auditòrium de Palma
14 desembre 2010. Ses matanceres, m’has dita? (Tot torna). Auditòrium de Palma
20 desembre 2012. Majorica. Xesc Forteza. Auditòrium de Palma
21 juliol 2012. Més someres que mai (el musical). Sa Botiga des Buffons. Palma

• Diversos autors. Diccionari del teatre de les Illes Balears. Vol. 1. Palma / Barcelona: Lleonard Muntaner Editor i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.
• Vallés, Elena. «Un aniversario muy acelerado». Diario de Mallorca, 2 maig 2010. <http://www.diariodemallorca.es/portada/2010/05/02/aniversario-acelerado/566780.html>

• <http://www.diabeticasaceleradas.com/>. [Consulta: març 2015].